Filantropia i ciència: un model en expansió per enfortir la investigació a Europa

La filantropia científica avança amb fermesa a Europa, com va evidenciar a Barcelona la reunió de més de vint fundacions europees per debatre sobre el seu paper en la creació i la gestió de centres d’investigació. En aquest marc, el CaixaResearch Institute, impulsat per la Fundació ”la Caixa”, es presenta com un exemple destacat del compromís filantròpic amb la creació de centres d’excel·lència dotats de més autonomia, visió estratègica i vocació d’impacte social.

Més de vint fundacions europees compromeses amb la ciència i la innovació s’han reunit en una trobada organitzada per Philea (Philanthropy Europe Association) i acollida per la Fundació ”la Caixa” al Museu de la Ciència CosmoCaixa. El fòrum celebrat el març passat va posar en relleu l’impuls de noves estructures d’investigació pròpies, amb més autonomia i una visió a llarg termini, sustentades amb finançament filantròpic. Durant les trobades es va debatre sobre diferents models de participació de les fundacions en la governança d’instituts de recerca i sobre els reptes i les oportunitats que presenten aquestes col·laboracions a llarg termini.

En aquest context s’emmarca l’obertura del CaixaResearch Institute, un nou centre de recerca impulsat per la Fundació ”la Caixa” que aspira a convertir-se en un referent internacional en immunologia i en investigació biomèdica. Concebut com un espai on conflueixen la ciència d’excel·lència, la col·laboració interdisciplinària i les capacitats de la gestió filantròpica, l’institut s’uneix a aquesta manera de fer investigació que ja s’està consolidant a Europa caracteritzada per models organitzatius més autònoms, flexibles, amb capacitat catalitzadora i amb més capacitat de definició estratègica a llarg termini.

Filantropia com a motor estratègic

A Europa, diverses fundacions estan reforçant la seva implicació en la investigació mitjançant el desenvolupament de centres propis. Entre aquestes hi ha la Lundbeck Foundation (Dinamarca), la Novo Nordisk Foundation (Dinamarca), la Calouste Gulbenkian Foundation (Portugal), la Compagnia di San Paolo (Itàlia) i la Fundació ”la Caixa”, presents a la trobada de Philea. Malgrat les seves particularitats, totes comparteixen una aposta per estructures d’investigació orientades a la generació de coneixement i al seu impacte social.

En aquest context, els centres de recerca independents o en col·laboració amb entitats acadèmiques emergeixen com a peces clau dins de l’ecosistema científic. La seva capacitat per operar amb més autonomia, integrar disciplines i combinar investigació bàsica i aplicada els permet abordar reptes complexos amb enfocaments més flexibles. Àngel Font, subdirector general d’Investigació i Beques de la Fundació ”la Caixa”, director executiu del CaixaResearch Institute i president de Philea, afirma que «aquestes espais amplien la diversitat d’aproximacions científiques i contribueixen a reforçar la competitivitat europea en un entorn global cada vegada més exigent».

Un dels trets distintius del finançament filantròpic és que adopta una orientació a llarg termini. Davant de cicles més curts de finançament públic o de les dinàmiques del mercat, les fundacions poden sostenir agendes científiques estables en àmbits prioritaris, assumir riscos que altres actors difícilment poden afrontar i actuar amb rapidesa en fases crítiques dels projectes. Aquesta capacitat es tradueix, per exemple, en el suport a infraestructures, plataformes tecnològiques o etapes intermèdies d’investigació que són essencials per avançar cap a la innovació.

Danielle Kemmer, directora d’Afers Corporatius de la Novo Nordisk Foundation, resumeix aquest paper indicant que la filantropia «pot adoptar un enfocament orientat a la missió i a llarg termini en àrees prioritàries d’investigació, al marge dels cicles polítics o els de finançament, més curts».

A això s’hi suma la funció que tenen com a impulsores de la col·laboració entre institucions científiques. Lluny d’operar de manera aïllada, les fundacions tendeixen a actuar com a espais de connexió entre les universitats, els hospitals, les administracions públiques i el sector privat, cosa que afavoreix les col·laboracions estratègiques i atrau talent internacional. D’aquesta manera, la filantropia pot actuar com un factor catalitzador que facilita la convergència de recursos i capacitats a l’entorn d’objectius comuns.

El exemples esmentats fa anys que il·lustren aquesta diversitat d’enfocaments. La Lundbeck Foundation ha impulsat centres especialitzats en neurociència amb una clara orientació estratègica, centrats a avançar en la comprensió de les malalties del cervell. D’altra banda, la Novo Nordisk Foundation ha promogut iniciatives, com el BioInnovation Institute a Copenhague, orientades a accelerar la transferència de coneixement cap a aplicacions de biotecnologia i ciències de la vida combinant investigació, emprenedoria i inversió.

En el cas de la Calouste Gulbenkian Foundation s’ha desenvolupat un model basat en el suport sostingut a institucions científiques i en la promoció de xarxes internacionals amb una atenció particular a l’autonomia dels centres i a la capacitat dels científics per definir les seves pròpies agendes d’investigació.

La Fundació ”la Caixa” desenvolupa també aquest tipus d’enfocament a través de diferents línies de suport a la investigació que van des de convocatòries competitives fins a l’impuls de centres i noves iniciatives científiques. Entre aquestes hi ha el CaixaResearch Institute, un nou centre que l’entitat impulsa amb l’ambició de contribuir a aquest ecosistema europeu des d’una perspectiva pròpia. La iniciativa es nodreix de l’aprenentatge acumulat per altres fundacions europees ja que incorpora models i enfocaments que ja han demostrat la seva eficàcia, i aspira a convertir-se també en un referent per a futures iniciatives.

Un espai per compartir experiències i reptes

L’intercanvi d’experiències entre organitzacions està prenent una rellevància especial, per la qual cosa s’han intensificat els espais d’anàlisi i trobada, com el fòrum organitzat per Philea el març passat. Aquests esdeveniments són claus per compartir aprenentatges, contrastar enfocaments i avançar en la definició de models sostenibles de governança, finançament i col·laboració científica.

Un dels debats més recurrents gira a l’entorn de l’equilibri entre l’autonomia científica dels instituts i les prioritats estratègiques dels qui els financen. Es tracta d’una qüestió que, tot i que no és nova, continua exigint marcs de governança clars i una interlocució constant entre les parts implicades.

Se suma a aquest debat un altre punt clau: el paper de la filantropia en relació amb el finançament públic tradicional. Lluny de substituir-lo, aquestes iniciatives es plantegen com un complement que aporta flexibilitat, capacitat d’assumir riscos i una visió a llarg termini, la qual cosa contribueix al desenvolupament d’un ecosistema més dinàmic, divers i sostenible.

En conjunt, el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives apunta a la consolidació d’una comunitat europea d’entitats que, des d’enfocaments diferents, comparteixen un mateix objectiu: reforçar la recerca científica com a motor de desenvolupament.