ELA: investigar una malaltia que encara no té cura i que afecta més de 4.000 pacients

L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és la tercera malaltia neurodegenerativa més prevalent a Espanya. La Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb la Fundación Luzón, impulsa investigacions que ens encaminin cap a una millora en el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia, que actualment no té cura. A pocs dies del 21 de juny, Dia Mundial de l’ELA, repassem alguns d’aquests projectes.

L’esclerosi lateral amiotròfica, coneguda com a ELA, és una malaltia neurodegenerativa progressiva i letal que afecta les neurones motores i que causa símptomes de debilitat i atròfia muscular fins a provocar la immobilitat de la persona i la mort. Tot i que actualment no n’hi ha cap registre oficial, se sap que la pateixen entre 4.000 i 4.500 persones al nostre país i, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any 700 persones desenvolupen els primers símptomes. Encara que l’esperança de vida dels pacients és altament variable i depèn de factors com l’edat, la velocitat de progressió o el tipus d’ELA (esporàdica o familiar), els malalts tenen una esperança de vida mitjana d’entre dos i cinc anys des del diagnòstic. No obstant això, els avenços en l’atenció als pacients i la comprensió de les variables determinants del progrés de la malaltia estan canviant aquest panorama: més de la meitat dels pacients viuen més de tres anys i prop del 20 % viuen cinc anys o més. 

El moment del diagnòstic és devastador per al pacient i la seva família. «Un anunci de diagnòstic d’ELA és un cop vital difícil de descriure. És una catàstrofe. És l’espasa de Dàmocles que tens al damunt. És una mort anunciada. I és difícil, primer per al malalt i després per als més propers, digerir amb un mínim de racionalitat el que t’està passant, perquè creus que no és real i d’aquí ve la frustració», explica María José Arregui, presidenta de la Fundación Luzón, entitat que treballa per visibilitzar aquesta malaltia, millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies i promoure la investigació.

En aquesta malaltia degenerativa amb pronòstic fatal, les neurones responsables del moviment comencen a morir i es va perdent progressivament el control dels músculs. Les manifestacions clíniques de l’ELA són molt variables. Els símptomes d’inici més freqüents són la debilitat muscular i la disminució de la massa muscular a les extremitats, i fins a un terç dels pacients acudeixen per primera vegada a la consulta perquè tenen dificultats per parlar o per tragar. Amb el temps, l’ELA evoluciona generant paràlisi muscular i provocant en les persones que la pateixen la incapacitat de moure’s, parlar i respirar.

Els experts asseguren que en la majoria de casos no es pot determinar l’origen de la malaltia: només en un 5-10 % hi ha un component genètic. El més probable, asseguren, és que no hi hagi un factor etiològic únic, sinó una combinació de factors que condueixen a la neurodegeneració en l’ELA. En el 90 % dels pacients no s’arriba a saber per què s’ha desenvolupat la malaltia, dada que ajuda a entendre la complexitat de la investigació que es duu a terme per afrontar l’ELA.

Tot i que en l’última dècada s’han produït avenços significatius, la investigació de l’ELA continua requerint enormes esforços. Conscients d’aquesta necessitat, la Fundació ”la Caixa” i la Fundación Luzón han renovat fa poc el conveni de col·laboració que ambdues entitats mantenen des del 2017 per enfortir el teixit investigador sobre aquesta malaltia, amb un enfocament dirigit a buscar nous tractaments i a millorar el diagnòstic. «Crec que a partir d’aquest any hi ha un abans i un després pel que fa a la investigació de l’ELA. Hem aconseguit col·locar la malaltia a l’agenda pública i social i fer-la atractiva per als investigadors», assegura María José Arregui.

Des d’aleshores, la convocatòria CaixaResearch de Recerca en Salut ha donat suport cada any a un projecte de recerca de l’ELA, en col·laboració amb la Fundación Luzón. Un dels projectes està centrat en la neuroinflamació, un dels mecanismes patogènics que contribueixen a l’aparició i la progressió de l’ELA. Fins ara, els fàrmacs antiinflamatoris s’han mostrat ineficaços a l’hora de tractar els símptomes i de frenar-ne l’evolució. Al capdavant d’aquesta investigació oberta per primera vegada en aquest camp hi ha Rubèn López Vales, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ell i el seu equip han demostrat que l’administració oral d’un lípid derivat dels àcids grassos omega-3, la maresina, té més efectes terapèutics que el riluzol, l’únic fàrmac aprovat per a l’ELA a Europa. El projecte, en etapa preclínica, ha provat amb èxit l’eficàcia de la maresina en models animals en reduir la inflamació i frenar l’avanç de la malaltia, obrint també noves esperances en altres malalties neurodegeneratives com l’esclerosi múltiple.

«Una analogia amb la malaltia crònica seria observar una autopista plena de cotxes que estan col·lapsats com a conseqüència d’un accident. Cadascun d’aquests cotxes seria una cèl·lula immunitària. Els fàrmacs antiinflamatoris el que intentarien fer és frenar o bloquejar l’entrada dels cotxes a l’autopista per evitar que hi hagi més col·lapse i que altres cotxes s’acumulin a l’autopista. Tot i això, fins que no es retiri el cotxe accidentat els cotxes han d’estar allà retinguts. Què estem fent nosaltres amb aquesta teràpia? Som la grua que ha de retirar el cotxe accidentat i ha de permetre la circulació dels cotxes que han quedat atrapats», apunta aquest investigador.

Actualment, s’estan realitzant estudis de toxicitat i farmacocinètica com a pas previ al començament d’un estudi clínic en pacients. L’objectiu és que aquests resultats acabin transformant-se en un tractament que alenteixi la progressió de la malaltia.

Una altra de les línies que s’investiguen a l’ELA, també en el marc de la col·laboració entre la Fundació "la Caixa" i la Fundació Luzón, és el diagnòstic precoç de la malaltia. A la Fundació Miguel Servet - Navarrabiomed, Maite Mendioroz Iriarte i Ivonne Jericó Pascual encapçalen un projecte en el qual s’està utilitzant una tècnica desenvolupada en el camp de l’oncologia per aplicar-la en pacients amb ELA: la biòpsia líquida. «La tècnica està basada en el fet que quan les cèl·lules degeneren i moren alliberen el seu contingut, inclòs el material genètic (ADN), en el torrent sanguini. Aquestes molècules d’ADN circulants contenen informació bioquímica sobre les seves cèl·lules d’origen, que en aquest cas són les neurones malaltes. El que estem fent és aïllar i estudiar aquest ADN mitjançant una anàlisi de sang», explica la investigadora i directora de la Fundació Miguel Servet - Navarrabiomed, Maite Mendioroz Iriarte. El seu equip intenta identificar nous gens, que es podrien utilitzar com a biomarcadors de diagnòstic i progressió de la malaltia. A més, això podria aplicar-se també a altres malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el pàrkinson o l’esclerosi múltiple.

Tal com destaca la investigadora, «el nostre major desig és que la identificació d’aquests biomarcadors doni com a resultat el desenvolupament d’un test diagnòstic que permeti una major precisió i escurci els temps de detecció. Això, sens dubte, reduiria la càrrega d’angoixa del pacient. No podem oblidar que la mitjana per al diagnòstic actual de l’ELA és de 10 mesos, un període de temps molt extens i angoixós per al pacient i el seu entorn».

Però aquests no són els únics projectes que actualment s’estan desenvolupant gràcies a aquestes institucions. A més, destaca la investigació liderada per Carmen María Fernández-Martos, que estudia el paper neuroprotector de la leptina, una hormona relacionada amb el metabolisme de l’obesitat i que s’associa a un menor risc de desenvolupar ELA, conferint un avantatge de supervivència en els pacients.

D’altra banda, al Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, del CSIC, Ana Martínez està desenvolupant juntament amb el seu equip un nou compost que recupera la funcionalitat de la proteïna TDP-43, que els pacients d’ELA tenen modificada. En el projecte s’ha provat l’eficàcia d’aquest compost en models animals perquè preveu la mort de les neurones motores, que són les cèl·lules nervioses encarregades de produir els estímuls que contreuen els músculs de moviment voluntari de l ‘organisme. La seva mort és la responsable de la paràlisi funcional que caracteritza els pacients afectats per l’ELA.

Per la seva banda, Óscar Fernández-Capetillo, del CNIO, explora el paper de l’estrès nucleolar a l’ELA. Fins ara, s’han identificat més de 22 gens que presenten mutacions en pacients d’ELA. El seu grup ha descobert un nou mecanisme que relaciona aquestes mutacions amb un problema general que bloqueja tots els àcids nucleics, l’ADN i l’ARN i impedeix multitud de processos fonamentals per al correcte funcionament de les motoneurones.

L’últim projecte a rebre el suport d’aquesta col·laboració ha estat el d’Estela Àrea, també del Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, del CSIC. Anteriors estudis del seu equip han demostrat que les alteracions metabòliques en les neurones motores d’aquests pacients ocorren en el citoplasma de la cèl·lula, en el reticle endoplasmàtic. La seva investigació se centra a analitzar i monitoritzar aquestes alteracions, tant en models animals com en cèl·lules humanes i en mostres de sang de pacients d’ELA, per comprendre quin paper compleixen i, així, obrir la porta a la troballa de noves dianes terapèutiques potencials.

A més de l’increment de la inversió en la investigació de l’ELA, entre altres mesures, la Fundació Luzón reclama a l’Administració que procuri una atenció domiciliària adequada per als pacients afectats per aquesta malaltia. «L’atenció als pacients d’ELA és deficient al nostre país i el nostre sistema sanitari no està preparat per atendre’ls. Les famílies solen assumir la càrrega completa de les cures, de vegades amb immensos sacrificis econòmics, ja que el malalt és enviat al seu domicili. Per tant, creiem que la nova llei garanteixi que els pacients rebin una atenció de qualitat al seu domicili», afirma María José Arregui.

Les persones que pateixen ELA requereixen múltiples professionals en la seva atenció diària. L’assistència sanitària rehabilitadora, com la fisioteràpia, teràpia ocupacional, atenció psicològica, logopèdia o estimulació cognitiva, és necessària per retardar la progressió de la malaltia i millorar la qualitat de vida dels pacients, que presenten amb freqüència trastorns d’ansietat i depressió. «El cost de la malaltia és inassumible pel pacient i la seva família. Parlem d’una malaltia que requereix un tractament multidisciplinari, que en la majoria dels casos és assumit per la família, a la qual cosa cal afegir que el cuidador principal del malalt en ocasions ha de deixar de treballar, amb la consegüent minva d’ingressos econòmics», lamenta.