Tractar el càncer quan ni la quimioteràpia ni el trasplantament no funcionen

Sense els efectes adversos més comuns, amb millora des dels primers dies i amb remissió completa després de 18 mesos en gairebé el 70 % dels casos. Un assaig clínic amb teràpies CAR-T coordinat des de l’Hospital Clínic de Barcelona - IDIBAPS i amb el suport de la Fundació ”la Caixa” aconsegueix que la paraula curable s’acosti fins a gairebé tocar el mieloma múltiple, el segon càncer de la sang més comú al món, i que augmenti l’esperança i la qualitat de vida dels pacients.

«Després de vuit anys de tractaments fallits, com ara una forta quimioteràpia i un transplantament de medul·la, la meva vida ha canviat de manera radical. Gairebé faig vida normal. Ja no haig de passar per l’hospital cada setmana», assegura Olivier Jacob, un dels 30 pacients amb mieloma múltiple que han participat en un estudi d’immunoteràpia a l’Hospital Clínic-IDIBAPS. L’estudi, coordinat pel doctor Carlos Fernández de Larrea —hematòleg de l’hospital i cap del grup sobre Mieloma, Amiloïdosi, Macroglobulinèmia i Altres Gammapaties de l’IDIBAPS—, s’emmarca en la Unitat de Recerca en Immunoteràpia - CaixaResearch, dirigida pel doctor Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia del Clínic-IDIBAPS i de les plataformes conjuntes de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Banc de Sang i Teixits.

Olivier recorda el principi de la seva malaltia: «Estava cansat, decaigut, em costava fins i tot parlar. Les analítiques alertaven d’una anèmia enorme i també vaig tenir un problema greu de ronyó, coses una mica estranyes als 53 anys. Ingressat a nefrologia i després de moltes proves, em van detectar mieloma múltiple i em van passar a una unitat de tractament de mieloma», explica. Ni la quimioteràpia ni el transplantament de medul·la no van donar els resultats esperats, així que li van proposar recórrer a teràpies innovadores en fase d’experimentació com a última opció de cura del seu càncer, assenyala el pacient. «Em van explicar que seria una immunoteràpia i no una quimioteràpia, que si funcionava podia aconseguir una remissió completa i duradora, i que el seguiment seria molt més lleuger i sense medicació. No ho vaig dubtar ni un instant», recorda, convençut.

Aquest tractament, conegut com a teràpia CAR-T (Chimeric Antigen Receptor T-Cell o receptor d’antigen quimèric de cèl·lules T), busca cronificar el càncer que mata les cèl·lules plasmàtiques (els glòbuls blancs encarregats de produir els anticossos que necessitem per respondre a les infeccions). «En el mieloma múltiple, aquestes cèl·lules perden la capacitat de control, creixen d’una manera descontrolada, s’escapen del sistema immunològic i produeixen els diferents símptomes i signes de la malaltia», il·lustra el doctor Carlos Fernández de Larrea. L’investigador, que reconeix que encara no s’han identificat les causes del mieloma múltiple més enllà de constatar que sol afectar persones de més de 60 anys, explica de manera senzilla en què consisteix l’innovador tractament CAR-T, que converteix el mateix pacient en donant: «Extraiem limfòcits T de la sang del pacient i els modifiquem al laboratori mitjançant teràpia cel·lular per fer-los capaços de reconèixer les cèl·lules tumorals. D’aquesta manera, quan els tornem a injectar en el pacient, es dirigeixen a aquestes cèl·lules per eliminar-les d’una manera exquisida».

Som, doncs, davant d’una teràpia avançada (cel·lular, gènica i immunoterapèutica alhora), pionera a Europa, que té una resposta molt superior a la de les teràpies convencionals. Tots els pacients han respost al tractament amb CAR-T ARI0002h. Als 18 mesos, un 67 % mantenen una resposta completa, i en la resta, la resposta és parcial. A més, aquest CAR-T s’aplica en només dues dosis en tres mesos, sense cap procediment quirúrgic i, en paraules del doctor Juan, «fa que el sistema immunitari dels pacients torni a ser eficaç». Als 3 mesos, en gairebé cap pacient no es detecta malaltia residual ni toxicitat neurològica i els efectes adversos immunològics són lleus, gràcies en part a la pauta d’administració. «En el meu cas, em van donar una dosi al març i una altra al juny, i de cop es van acabar les nàusees, el cansament i el malestar», relata Olivier, pacient en remissió. «Només hem observat efectes adversos en els primers dies o setmanes després del tractament», puntualitza el doctor Fernández de Larrea.

De moment, l’ús de teràpies CAR-T ha estat aprovat per l’agència d’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) dels Estats Units i per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per al tractament de càncers hematològics, però el doctor Juan confia que «s’arribaran a aplicar també en el que anomenem tumors sòlids, com el de mama o el de còlon». I és que el futur es revela esperançador. D’una banda, la teràpia també s’està mostrant eficaç contra les cèl·lules plasmàtiques malignes que es troben fora de la medul·la òssia, és a dir, les que s’han disseminat per altres òrgans i teixits. «Hem aconseguit una alta taxa de resposta en aquest altre grup de pacients, amb remissions que es mantenen de manera semblant a la dels pacients que no tenen tumors fora de la medul·la», apunta el doctor Fernández de Larrea. D’altra banda, els investigadors s’han fixat l’objectiu de crear les CAR-T de segona o tercera generació, que seran capaces de reconèixer més tipus de substàncies malignes i de durar molt més temps actives en el pacient.

«Fa mesos que no passo per l’hospital i això és molt important tant pel que fa a qualitat de vida com en el terreny psicològic. Cal fer cas als metges i ser optimistes; en els últims anys hi ha hagut uns avenços extraordinaris», celebra el pacient. El doctor Fernández de Larrea ho corrobora: «L’esperança de vida de les persones amb mieloma múltiple s’ha anat allargant des del segle XX, quan només tenien una supervivència mitjana de 2 a 3 anys. Actualment ja és d’uns 7 anys de mitjana, amb un 20 o 30 % de casos que van més enllà dels 10 anys de supervivència. L’impacte concret de les CAR-T el veurem en uns 5 anys, però estem molt esperançats», confessa. «El desenvolupament d’ARI0002h ha estat una de les satisfaccions professionals més grans de la meva carrera com a hematòleg perquè ha permès portar del laboratori a la clínica una estratègia de gran impacte en la qualitat de vida dels pacients, en la resposta de la malaltia i en la societat, en poder incrementar el nombre de pacients que poden rebre el medicament a un cost menor.» Tot, gràcies a la gran labor del seu equip i d’altres equips del Clínic i de la FRCB-IDIBAPS, i també d’altres centres hospitalaris d’Espanya, però també gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa”, que subvenciona el treball de la Unitat d’Investigació en Immunoteràpia - CaixaResearch, ubicada a l’hospital Clínic.

La Fundació ”la Caixa” també està implicada en el desenvolupament de 15 medicaments més d’immunoteràpia CAR-T, per exemple, per a pacients amb leucèmia limfoblàstica, càncer de mama o glioblastoma, impulsats pel Clínic, o en l’assaig clínic contra limfomes no hodgkinians de cèl·lules B, que duu a terme l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IIB Sant Pau. Un d’aquests medicaments del Clínic Barcelona basats en immunoteràpia CAR-T ja ha estat aprovat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i està disponible per a pacients de tot Espanya. Es tracta de la primera immunoteràpia liderada per una entitat d’investigació acadèmica sense ànim de lucre que s’ha aprovat al nostre país. A més, ha rebut la designació de medicament prioritari perquè sigui aprovat amb la màxima celeritat en l’àmbit europeu per part de l’Agència Europea de Medicaments.

Per saber més sobre el suport de la Fundació ”la Caixa” a les teràpies CAR-T del Clínic Barcelona: aquí.