El linx ibèric, vist com mai fins ara

Filmar el linx ibèric és una gran aventura i un autèntic privilegi. Accedir a aquest animal tan icònic de la nostra fauna —i tan protegit des de fa alguns anys— no és una tasca fàcil i, fins ara, hi havia molt poc material sobre les seves rutines i el seu comportament en llibertat. El 6 de juny s’estrena a CaixaForum+ El regne del linx ibèric, documental que mostra la vida d’aquest enigmàtic animal amb imatges inèdites fins ara.

Ni la BBC ni Félix Rodríguez de la Fuente. El documentalista Nacho Ruiz i el productor Vicenç Turmo juntament amb Pablo Alemán, de la productora Wild Stories, han aconseguit captar el linx ibèric amb imatges d’una qualitat i una durada mai vistes. L’estrena de la sèrie —coproduïda per CaixaForum+ i constituïda per dos capítols de 50 minuts— és per a Nacho Ruiz el final feliç d’un projecte de llarg recorregut que ha implicat molt d’esforç: «Filmar el linx és el somni de qualsevol documentalista, perquè és un animal molt icònic i complicadíssim de gravar que genera molt d’interès, tant a Espanya com a fora».

En aquesta producció tan extraordinària sobre la vida del linx, l’arma secreta de l’equip de Wild Stories ha estat Gabi Llorens, naturalista aficionat que fa més de 30 anys que observa l’animal en el seu hàbitat. Llorens ha estat fonamental per poder desenvolupar el projecte tal com Nacho Ruiz l’havia imaginat: «Quan vam conèixer el Gabi, vam saber que era el moment de fer-ho. Amb ell teníem l’esperança de poder complir les expectatives d’imatges que tenia jo com a director, perquè no volíem fer només un reportatge sobre el linx, sinó crear un documental rigorós sobre la seva vida, les seves conductes i el seu comportament». Els coneixements del Llorens, per tant, han estat claus. Sobretot, perquè l’equip buscava explicar la vida del linx sense cap intervenció humana; mostrar-ne l’essència com si no hi hagués càmeres.

Pràcticament tot el metratge s’ha rodat al Parc Natural d’Andújar, en plena serralada de Jaén. L’elecció del lloc no és aleatòria, ja que aquesta zona té un gran significat per a l’espècie: «Andújar és un lloc molt especial, no tan sols per la bellesa dels paisatges, que és espectacular, sinó perquè aquí és on trobem l’origen del linx en el seu hàbitat. Allà reneix l’espècie i d’allà van sortir tots els linxs que ara estan repoblant diferents zones d’Espanya», explica Ruiz.

El gran repte del rodatge, a més de la duresa de la muntanya i la climatologia, va ser la mateixa conducta del linx ibèric. «El linx és un animal molt singular. Sempre apareix quan menys t’ho esperes, com un fantasma que sorgeix del no-res», afirma el naturalista Gabi Llorens. «No té una rutina, és totalment imprevisible. Creiem que ho vam aconseguir perquè érem amb les persones adequades al lloc adequat, però realment no hi havia cap garantia», afegeix Nacho Ruiz.

Durant el rodatge, de dos anys de durada, només l’equip al terreny sumava deu operadors de càmera, juntament amb set naturalistes i vistaires per poder cobrir el màxim territori possible. El seu objectiu era aconseguir imatges espectaculars d’alta qualitat sense intervenir en l’entorn. «En un parc natural no et pots endinsar a la muntanya i perseguir el linx perquè, a banda d’anar en contra del propòsit del mateix documental, està prohibidíssim. Llavors, la tria dels llocs d’espera i la distància a la qual mantenir-nos respecte de l’animal eren decisions fonamentals», explica Ruiz.

Per sort, les llargues jornades dormint al camp, amb la paciència i el cansament al límit, van donar el seu fruit. «Cada vegada que filmàvem una seqüència amb la qualitat i a la distància adequades, el patiment s’esvaïa i es convertia en alegria infinita». Una d’aquestes alegries, i una gran anècdota, va ser passar un cap d’any al Parc Natural d’Andújar al costat d’un linx que dormia a 15 metres de l’equip de rodatge: «Va dormir al nostre costat tota la nit. El vèiem amb la llanterna i vam poder rodar alguns plans. Va ser una nit molt bonica, el cap d’any més autèntic de la meva vida», afegeix.

El temps no existeix per al linx ibèric. La seva estela d’animal enigmàtic va acompanyada de moviments lents i pacients que fan de la seva presència un al·legat a favor de romandre, d’ancorar-se al territori del qual, no fa ni vint anys, gairebé desapareix. Aquesta espècie, tan desconeguda en general, ha estat protagonista d’un gran projecte de conservació que atrau mirades i reconeixement internacional i que ha aconseguit revertir la situació de màxima gravetat que amenaçava l’existència del linx. Impulsat pels fons europeus LIFE, els últims 25 anys són el resultat d’una coordinació exemplar entre administracions, a més de la conscienciació de propietaris de finques particulars i d’un gran esforç de biòlegs, naturalistes i aficionats a la natura, que han aconseguit treure el linx de la zona de perill. Segons l’últim informe del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), actualment hi ha 2.021 linxs censats repartits entre Espanya i Portugal. La població amb un nombre més alt d’exemplars és a Andalusia, seguida de les de Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia.

Tot i que el documental no fa un repàs exhaustiu de les dades del projecte de recuperació, sí que explica el context de situació de l’espècie: «Hi ha un missatge molt positiu respecte dels esforços de conservació; és a dir, quan hi ha una voluntat política i social de resoldre un problema, com ara l’extinció d’una espècie, es pot solucionar. I és un missatge molt important en un món en què normalment es parla de naturalesa en un to apocalíptic», comenta Pablo Alemany. «Una de les intencions dels productors és, també, donar a conèixer mundialment aquest èxit que s’ha aconseguit a Espanya i que en molts països s’està intentant de dur a terme amb altres espècies.»

Produccions com El regne del linx ibèric són l’aposta de CaixaForum+ pel contingut cultural de natura, gènere que, com comenten el director i els productors del documental, cal reivindicar: «Volem que a Espanya hi hagi cultura del documental, que es produeixin documentals de natura i que els organismes públics ens hi ajudin, entre altres coses perquè Espanya és el país amb més biodiversitat d’Europa, amb un tresor natural excepcional que cal fer conèixer».

A més, com afegeix Vicenç Turmo, aquest tipus de continguts culturals són una bona manera de conscienciar sobre la importància de cuidar el nostre planeta per preservar l’entorn natural: «Els hauríem de considerar imprescindibles sobretot per a les noves generacions, i fomentar aquesta conscienciació constant sobre el patrimoni natural del planeta».