El neuròleg Josep Dalmau rep la Lección Conmemorativa Jiménez Díaz

L’investigador, que manté una posició dual entre el CaixaResearch Institute i l’IDIBAPS, ha estat guardonat per la Fundación Conchita Rábago de Jiménez Díaz per la seva contribució decisiva al coneixement de les encefalitis autoimmunes, un grup de malalties cerebrals que durant dècades no van tenir diagnòstic ni tractament.

Aquestes malalties es van confondre durant anys amb brots psicòtics, esquizofrènia o quadres neurològics sense explicació i acompanyats de simptomatologia —convulsions, pèrdua de memòria, comportaments erràtics o estats d’agitació extrema— la causa real de la qual ningú no sabia identificar. El treball del doctor Josep Dalmau va permetre identificar l’origen d’aquests símptomes: les encefalitis autoimmunes.

Gràcies a aquesta contribució i a una trajectòria científica que ha canviat la manera com s’entenen i es tracten aquestes patologies, el doctor Dalmau ha estat distingit amb la Lección Conmemorativa Jiménez Díaz, un dels guardons biomèdics de més tradició i prestigi a Espanya.

Un descobriment que va reescriure els llibres de medicina

El sistema immunitari ens protegeix d’amenaces internes i externes. Tanmateix, en alguns casos pot atacar per error el cervell i causar alteracions neurològiques i psiquiàtriques greus, com en el cas de les anomenades encefalitis autoimmunes, processos inflamatoris cerebrals que poden arribar a ser mortals.

El doctor Dalmau va ser el primer a descriure, el 2007, una d’aquestes malalties: la causada per anticossos que ataquen el receptor NMDA, una proteïna clau per a la comunicació entre neurones i per a processos com l’aprenentatge i la memòria. Quan passa això, els receptors deixen de funcionar correctament i el cervell comença a fallar amb alteracions que, durant anys, els metges van atribuir a malalties psiquiàtriques.

L’abast d’aquest descobriment ha estat enorme. Avui es coneixen 18 tipus d’encefalitis autoimmunes i més de la meitat han estat identificades per l’equip del doctor Dalmau. Les eines diagnòstiques i els protocols clínics desenvolupats pel seu grup, que s’apliquen a hospitals de tot el món, han permès que la gran majoria dels pacients que abans no eren diagnosticats puguin rebre avui un tractament específic i, en molts casos, recuperar-se del tot.

Darrere d’aquests resultats hi ha una carrera científica construïda al llarg de més de dues dècades, desenvolupada en institucions de referència com ara el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York i la University of Pennsylvania, i reconeguda amb distincions com el Premi Rei Jaume I, el Premi Nacional d’Investigació en Medicina —concedit aquest mateix any—, o amb la seva elecció com a membre de la National Academy of Medicine dels Estats Units. Però més que els reconeixements, el que defineix la trajectòria del doctor Dalmau és una recerca orientada sempre al pacient: del cas clínic al laboratori i del laboratori a la consulta.

Un reconeixement amb més de cinquanta anys d’història

El premi Lección Conmemorativa Jiménez Díaz és un guardó que lliura anualment la Fundació Conchita Rábago de Jiménez Díaz a persones o entitats que hagin destacat per les seves contribucions a la recerca o la pràctica clínica en el camp de la medicina. Va ser creat el 1969 per la viuda del professor Carlos Jiménez Díaz —considerat el metge espanyol més influent del segle XX— amb el propòsit de preservar-ne la memòria i impulsar la recerca biomèdica a Espanya.

El guardonat pronuncia avui a l’Aula Magna de la Fundación Jiménez Díaz de Madrid una lliçó magistral sobre els avenços més recents en encefalitis autoimmunes, emmarcada en un simposi científic en què especialistes explicaran com determinades alteracions del sistema immunològic poden afectar el cervell.

La importància del guardó es reflecteix en el perfil dels seus premiats: del total de persones guardonades, 17 tenen un premi Nobel. Entre aquests figuren Severo Ochoa —el primer guardonat—, Hans A. Krebs i Katalin Karikó, i també investigadors clau en el camp de la immunologia, com Gerald M. Edelman, pels seus descobriments sobre l’estructura química dels anticossos; Luc Montagnier, per les seves investigacions, que van permetre descriure el virus de la sida, o César Milstein, pels seus treballs sobre els anticossos monoclonals.