Una visitant a l'exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres.
Una visitant a l'exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres.© Fundació "la Caixa"

CaixaForum Madrid reviu el floriment cultural de la República de Weimar 

Madrid

16.10.24

7 minutos de lectura

L’exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres reviu el floriment cultural, creatiu i intel·lectual de la República de Weimar, etapa marcada per la incertesa i la inestabilitat, però també sinònim de creació i progrés amb influències que arriben fins avui. 

La directora de CaixaForum Madrid, Isabel Fuentes, i l’arquitecte i filòsof Pau Pedragosa, un dels comissaris de la mostra, han presentat aquest dimecres l’exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres, una visió transversal del ric període d’entreguerres centrada en l’etapa que va del 1918 al 1933. La mostra recrea l’ampli univers de la República de Weimar, un capítol fonamental de la història europea i mundial que ha transcendit com a referent de canvi. 

La directora de CaixaForum Madrid, Isabel Fuentes, i l'arquitecte i filòsof Pau Pedragosa, un dels comissaris de la mostra.
La directora de CaixaForum Madrid, Isabel Fuentes, i l'arquitecte i filòsof Pau Pedragosa, un dels comissaris de la mostra.© Fundació "la Caixa"

L'exposició destaca per la seva mirada polièdrica i per la pluralitat de llenguatges museogràfics que s’ocupen d’apel·lar als sentits dels visitants per traslladar-los a l’univers de la República de Weimar. Ho fa a través de l’escenografia, la música, el llenguatge audiovisual i la participació, a més de mostrar també prop de 90 obres juntament amb les peces audiovisuals i musicals. 

Han col·laborat en aquest muntatge el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, el Museo Nacional de Artes Decorativas i l’Institut Valencià d’Art Modern, que han prestat obres singulars de l’art alemany d’entreguerres, i també institucions alemanyes com l’StadtsMuseum Berlin, el Käthe-Kollwitz Museum de Colònia i el Georg Kolbe Museum de Berlín. 

Amb la República de Weimar, Alemanya es va convertir en epicentre de l’avantguarda, l’experimentació i els canvis, i va marcar una fita cultural en camps com la literatura, el cinema, l’art, el teatre, l’arquitectura i el disseny a través de nombrosos artistes, com ara Thomas Mann, Fritz Lang, Otto Dix i Bertolt Brecht, i a través també de l’Escola de la Bauhaus, que tenia professors com Paul Klee i Vassili Kandinski, entre d’altres. 

Otto Dix, Hugo Erfurth amb gos, 1926.
Otto Dix, Hugo Erfurth amb gos, 1926.© Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. Madrid
George Grosz, Escena de carrer, 1925.
George Grosz, Escena de carrer, 1925.© Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. Madrid

Amb aquest recorregut de tipus temàtic, els visitants emprendran un viatge en tres temps que els portarà del món d’ahir a una nova Alemanya, la República de Weimar, i a un present incert. 

  • El Món d'Ahir
  • Una nova Alemanya: la República de Weimar
  • Un present incert

El primer gran àmbit situa el públic en els temps previs a la Primera Guerra Mundial en un saló burgès inspirat en la novel·la Els Buddenbrook, de Thomas Mann. El segon explora les tensions internes i els qüestionaments de les velles certeses que es van donar durant la República de Weimar: la representació del cos humà, l’individu i el fenomen de les masses, els daurats anys 20 i les crisis econòmiques, els nous rols de gènere, la unió d’art i tècnica a la Bauhaus, la innovació i la diversitat musical d’aquests anys, la incertesa com a principi de la ciència, el descrèdit de la raó en la filosofia i la fi del somni democràtic. L’últim àmbit proposa una reflexió, un segle després, sobre les incerteses d’aquest període i com reverberen fins al nostre món d’avui. 

Christian Schad, Retrat del Dr. Haustein, 1928.
Christian Schad, Retrat del Dr. Haustein, 1928.© Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. Madrid

República de Weimar: una proposta renovadora basada en la raó, la democràcia i la igualtat

Després del terratrèmol polític i ideològic que van suposar la Gran Guerra i la caiguda dels quatre grans imperis, l’austrohongarès, l’alemany, l’otomà i el rus, la República de Weimar (1919-1933) va sorgir com una proposta renovadora basada en la raó, la democràcia i la igualtat, que va permetre per primera vegada el sufragi femení.

Malgrat la seva curta durada (14 anys) i l’ascens posterior del Partit Nacionalsocialista de Hitler, l’enorme creativitat del període d’entreguerres va deixar una profunda empremta com a referent de canvi cap a una nova època. L’exposició proposa, amb diferents capes de profunditat, comprendre aquest període amb les seves contradiccions, les seves virtuts i els seus defectes tant per entendre’ns millor a nosaltres mateixos com per construir el món de demà.

La mostra aborda, per tant, conceptes clau com el canvi, la incertesa, les oportunitats, la innovació, el llegat i la reflexió, i aprofundeix en aquests temes: 

  • La República de Weimar, transició entre el vell món de les certeses i un temps incert que continua caracteritzant també el nostre present. 
  • La República de Weimar com a referent històric d’una explosió de creativitat artística, de pensament i de progrés social. 
  • Les incerteses i les noves possibilitats que redefineixen tots els camps del saber, des de l’art fins a la ciència. 
  • Weimar com a temps en què es realitzen els ideals il·lustrats de la llibertat, la democràcia i la igualtat, en tensió amb els de l’autoritarisme, la disciplina i l’ordre. 
  • Les potencialitats i les fragilitats de la democràcia. 
  • Moment de ruptura amb la modernitat i inici de la postmodernitat. 
Timeline de les principals fites històriques i culturals relacionades amb la República de Weimar.
Timeline de les principals fites històriques i culturals relacionades amb la República de Weimar.© Fundació "la Caixa"

Benvinguts a El món d’ahir

A l’inici de l’exposició, els visitants accediran a una recreació escenogràfica d’un saló burgès de finals del segle XIX que representa el món estable i previsible que s’acaba amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. 

Gabriele Münter, Murnau, 1924.
Gabriele Münter, Murnau, 1924.© Col·lecció Carmen Thyssen, Madrid

Aquest àmbit se submergeix en la realitat i els valors de l’alta burgesia europea, i també en el col·lapse del vell ordre imperial. En l’aspecte sonor, l’alegre i tradicional vals El Danubi blau (1867), de Johann Strauss, simbolitza l’harmonia de la vella Europa, mentre que La consagració de la primavera, d’Ígor Stravinski (1913), una de les obres fundacionals de l’avantguarda musical del segle XX, representa la pulsió de ruptura artística amb aquest ordre i és alhora una anticipació de la ruptura real dins d’Europa que serà la Gran Guerra. 

«L'època d'abans de la Primera Guerra Mundial [...] va ser l'edat d'or de la seguretat»

«L’època d’abans de la Primera Guerra Mundial [...] va ser l’edat d'or de la seguretat. A la nostra monarquia austríaca gairebé mil·lenària tot li semblava creat per a durar i el mateix Estat semblava la garantia suprema d’aquesta estabilitat. [...] Radicalisme i violència semblaven del tot impossibles en una era de la raó». 

                                                                          Stefan SweigEl món d’ahir 

Posteriorment, els visitants es desplaçaran per un espai de transició escenogràfic entre El món d’ahir i la República de Weimar. Es tracta d’un passadís estret i laberíntic, inspirat en una trinxera de la Primera Guerra Mundial, amb una ambientació fosca i inquietant, i amb efectes de so. Grans xifres relatives a la Primera Guerra Mundial apareixen projectades a les parets.

Una nova Alemanya: la República de Weimar

El segon àmbit, el centre de la mostra, comença oferint als visitants el context de la fundació de la República de Weimar a la ciutat del dramaturg, escriptor, filòsof i naturalista Johann Wolfgang von Goethe i de l’escriptor, filòsof i historiador Friedrich Schiller com a símbol de la voluntat de construir una nova Alemanya humanista i il·lustrada.

Imatges, documents i textos disposats cronològicament permetran fer un recorregut pels fets polítics més rellevants de la història de la República, des de la Revolució de Novembre del 1918 fins a l’elecció de Hitler el 1933.

Sándor Bortnyik, Composició II, rosa i blau, c. 1921.
Sándor Bortnyik, Composició II, rosa i blau, c. 1921.© Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. Madrid

Aquest espai central de l’exposició es divideix en els subàmbits següents:

  1. Cossos en qüestió
  2. L'individu i la massa
  3. Anys daurats i temps foscos
  4. Nous rols de gènere
  5. Art i tècnica
  6. Paisatge sonor
  7. La incertessa como principi (ciència)
  8. La crisi de la raó (filosofia)
  9.  La fi del somni democràtic

Un present incert, els ecos de la República de Weimar avui

Moltes de les tensions i les idees sorgides durant la República de Weimar ressonen encara al nostre món d’avui. En un primer espai i a través d’un vídeo, personatges públics contemporanis com la filòsofa Begoña Román; la reportera internacional Patricia Simón; el sociòleg Miquel Missé; l’escriptora i poeta Sara Torres; la comissària del Sónar+D, Antònia Folguera, i el físic i fundador de Quantum Fracture, José Luis Crespo, ofereixen des del present la seva visió de les oportunitats i els malestars del món actual.

En un segon i últim espai, les persones que visitin l’exposició tindran l’oportunitat de participar i opinar en un joc de preguntes concretes de diferents disciplines sobre els nostres temps incerts. A través de la visualització de les respostes, el recorregut acabarà amb continguts dinàmics i canviants que reflectiran la varietat d’opinions del públic. 

Amb motiu de l’estrena d’aquesta exposició de producció pròpia i impulsada per la Fundació ”la Caixa”, la plataforma online gratuïta CaixaForum+ llança el pòdcast Converses sobre Weimar a partir d’una idea i una producció de Letras Libres

A més del pòdcast de CaixaForum+, la mostra comptarà amb un cicle de pensament i activitats al voltant de la mostra que es poden consultar aquí.

Última actualització: 16 octubre 2024 | 18:14