CosmoCaixa vibra amb el vincle entre la música i les matemàtiques en una nova exposició interactiva

La música és sentiment i emoció, però darrere de les sensacions que provoca en nosaltres s’hi amaga la racionalitat de les matemàtiques. Aquesta és la idea central de MateMiFaSol. Un viatge sonor del caos al cosmos, mostra que recorre la història dels sons des del big-bang fins als nostres dies. L’exposició, que té set àmbits, es val d’un caràcter eminentment interactiu per aconseguir que els visitants entenguin els vincles que uneixen ambdues disciplines mentre visualitzen les ones generades per la vibració d’una corda, imiten el timbre de diferents instruments o juguen amb notes, ritmes i timbres per generar un so harmònic.

El director del Museu de la Ciència CosmoCaixa, Valentí Farràs, i els assessors científics de l’exposició, Magda Polo i Carlos Calderón, han presentat aquest dimarts MateMiFaSol. Un viatge sonor del caos al cosmos, una nova exposició que explora el lligam indestructible entre música i matemàtiques i que es podrà veure a CosmoCaixa fins al 12 de gener de 2025.

Les matemàtiques són presents en tots els aspectes de la música, des de la física del so fins a l’elaboració d’instruments, des dels patrons rítmics fins a l’harmonia tonal. Es tracta d’una relació molt estreta que els visitants podran comprendre millor gràcies a aquesta exposició de producció pròpia de la Fundació ”la Caixa”. MateMiFaSol és una exposició interactiva amb molta música i molt material audiovisual que convida els espectadors a reflexionar a partir d’experiències pràctiques i els acompanya en les seves descobertes. L’exposició interroga, explica, suggereix, descobreix i ens fa veure la música i les matemàtiques com dos llenguatges equivalents, racionals i bells.

Una trentena de mòduls interactius i una quinzena d’audiovisuals permeten als visitants conèixer la música per dins i descobrir com es transmet el so, com el sentim i quines tècniques segueixen els compositors per escriure música fent servir variacions i transformacions amb una base matemàtica. No solament la música clàssica o les creacions contemporànies se sustenten en les matemàtiques: la música pop té el mateix fonament.

La mostra s’articula en una escala de set conceptes inspirada en les set notes del pentagrama. A cadascun li correspon un color, en línia amb les idees del compositor Aleksandr Skriabin en la seva simfonia Prometeu (1910). Com Prometeu, que va robar el foc als déus, el filòsof Pitàgores va robar el secret de la música: va experimentar amb un nou instrument, el monocord, que li va permetre identificar i definir els intervals musicals. A partir de les seves investigacions, la música es va poder estudiar i es van definir les lleis que l’articulen.

La relació entre música i matemàtiques no es pot analitzar al marge de la física, la història, la filosofia, la biologia, la medicina i l’estètica, disciplines presents a l’exposició. Com devia sonar el big-bang? Com funciona l’oïda? Què són la melodia, el to, els harmònics, el timbre, la ressonància o el ritme? Darrere de tots aquests conceptes hi ha la ciència.

L’exposició aprofundeix en els fonaments matemàtics de la bellesa relacionats amb la proporció àuria o amb els daus de Mozart, un joc de combinacions que permet obtenir un nombre infinit de composicions, totes belles. També ens convida a descobrir la bellesa de les matemàtiques, que són la versió abstracta de la música.

L’àmbit final, dedicat a la música del cosmos, introdueix en la mostra una dimensió metafísica. L’univers és un misteri. Per captar-ne la complexitat i la bellesa a partir de l’obra de l’astrònom i matemàtic del segle XVI Johannes Kepler, els visitants podran gaudir d’una simfonia còsmica en una sala immersiva de gran impacte.

L’assessoria científica de l’exposició ha estat a càrrec de Magda Polo, catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i professora d’Estètica i Teoria de les Arts, Història de la Música i Filosofia de la Música; i també de Carlos Calderón, músic, divulgador musical i arquitecte, especialista en el monocord i en la música de les esferes. A més, a la mostra també hi ha participat l’artista Michael Bradke, amb 25 anys de trajectòria en la creació d’elements interactius per explicar la música als museus i que ha proporcionat una desena d’elements interactius de gran bellesa i gran potència museogràfica que ens descobreixen la intensa relació entre la música i les matemàtiques.

Aquesta exposició vindrà complementada amb una gran quantitat d’activitats per aprofundir en la matèria, començant per un concert inaugural a càrrec de la pianista i matemàtica Laura Farré Rozada, que oferirà un viatge sonor que segueix la mateixa línia argumental de l’exposició: des del silenci passarem pel caos, el so, la música i el cosmos. El programa inclou peces de Dimitar Nenov, Gayane Chebotarian o Claude Debussy, compositor que té presència en la mostra i que afirmava que «les matemàtiques són la base de la música». L’actuació es completarà amb l’acompanyament visual de les creacions d’Alba G. Corral, visualista i enginyera informàtica, coneguda perquè integra codificació i elaboració en col·laboració amb músics a temps real.

Les activitats complementàries també ens portaran a sentir la veu de professionals en aquests àmbits en forma de conferències. En destaca, en el marc del cicle Grans de la ciència, «Simetria: de la geometria a la música», de Marcus du Sautoy, doctor en Matemàtiques i professor a la Universitat d’Oxford. D’altra banda, la xerrada «La partitura del cosmos, la música de les estrelles» ens aproparà a una recerca de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) sobre com les galàxies vibren conformement a un patró rítmic, com qualsevol instrument musical, i com es troben ordenades entre elles en perfecta harmonia, com les famílies d’instruments en una orquestra. La thereminista Lydia Kavina, l’investigador de l’IAC Terence John Mahoney i el cineasta Juanma Betancort, que estan fent junts el documental La partitura del cosmos, introduiran el públic de CosmoCaixa en la música de les estrelles.

Encara en el terreny de les conferències, es farà la Live Talk «Música matemàtica» a càrrec de la física, amant de la música i premiada matemàtica i professora de la UPC Clara Prats, en la qual es resoldran en streaming qüestions com si dominant el llenguatge musical dominem també una part del llenguatge matemàtic o si escoltar una simfonia significa percebre també el compàs i la bellesa de les matemàtiques; i dues xerrades de la pianista i matemàtica Laura Farré Rozada, una sobre com les matemàtiques es poden utilitzar per distorsionar la nostra percepció i una altra sobre les múltiples facetes musicals de la teoria del caos, des dels seus fonaments més bàsics fins al seu potencial creatiu. A més, en el marc del nou programa «Ciència per obrir el meló», dirigit a públic adult, tindrà lloc una experiència participativa amb l’enginyer, pianista i divulgador científic Gonzalo Villar, acompanyat dels monologuistes de Big Van Ciència.

Per al públic familiar també s’han preparat activitats, com ara el taller «Bufar i fer ciència», en què es coneixeran conceptes com l’ona sonora, la producció i la propagació del so, el timbre, la freqüència, l’amplitud, per tal de descobrir tots els secrets dels instruments; «Sons teledirigits», on els més petits podran explorar com es produeix el so i les emocions que ens provoquen, i «A ritme de nombres i xifres», on els i les participants practicaran sorprenents jocs matemàtics, aprendran a calcular amb un àbac i enviaran missatges xifrats als companys. Ja dins de la programació de Nadal, també es podrà gaudir de l’espectacle La sandàlia de Pitàgores, que presentarà Pitàgores (Pi per a l’audiència del museu), un personatge que viu en un poble on es barregen les matemàtiques amb la música, les deesses mitològiques amb els mòbils, les bandes de jazz amb les festes populars…

L’exposició es complementarà també amb visites comentades, familiars i educatives que permetran un acostament al contingut de l’exposició amb l’ajuda d’un educador o educadora.