BACStation, el projecte d’acollida que transforma les vides de joves migrants

Un hostal buit durant el confinament del 2020 va ser el punt de partida de BACstation, una iniciativa de BarcelonActua que acull i acompanya joves migrants en situació de carrer. Amb el suport de les Convocatòries de Projectes Socials Catalunya de la Fundació ”la Caixa”, el projecte ja ha atès gairebé 400 persones. Els ofereix habitatge temporal, aprenentatge de l’idioma, espais de socialització, suport emocional, acompanyament en tràmits administratius, formació i orientació laboral. L’objectiu: que persones que han arribat sense xarxa es puguin construir una vida autònoma i plenament integrada a la societat.

Ossama Mamouni va néixer al Marroc, té 21 anys i va arribar en fa dos a Barcelona a peu des de Turquia. «Em vaig sentir com un nen que acaba de néixer. No coneixia l’idioma ni la gent, ni la cultura, res», recorda. Al seu país d’origen estudiava primer de Dret, però va decidir sortir per buscar més oportunitats. «Tinc dos germans que han acabat la universitat, però allà no tenen res de res», explica.

Durant els quatre mesos que va viure als carrers de Barcelona, en Mamouni va buscar entitats que li poguessin oferir un sostre, menjar, recursos o classes d’idioma: «Intentava aprofitar al màxim el temps perquè el carrer és molt perillós». El 2023, gràcies a una associació que atén persones sense llar, va aconseguir una plaça a BACstation.

La casa de Vallcarca és un dels tres habitatges d’acollida del projecte, que té finançament privat i públic ―de l’Ajuntament de Barcelona― i que, a més, des del 2024 rep el suport de les Convocatòries de Projectes Socials Catalunya de la Fundació ”la Caixa”.

«Vam començar el 2020 com un recurs temporal per cobrir les necessitats de les persones que estaven passant el confinament al carrer», explica Laia Serrano, fundadora i directora general de BarcelonActua. «A poc a poc, el projecte va anar prenent forma i vam veure que transformava vides», afegeix. El que va néixer com un resposta d’emergència s’ha convertit en un model d’intervenció social que avui acull 60 persones a les tres BACstation de Vallcarca, Lesseps i La Salle, i als seus tres pisos de transició, dos dels quals són a Vall d’Hebron i un altre de recent a Sant Antoni.

Molt més que un sostre

Actualment, a BACstation Vallcarca hi conviuen 14 joves que van migrar sols a Espanya, no tenen referents familiars i estaven en situació de carrer. El seu dia a dia transcorre entre pràctiques formatives, estudis i responsabilitats compartides de convivència, organitzades en taules que s’actualitzen cada setmana. «Som com una família: mengem junts, riem junts i juguem junts», afirma en Mamouni.

Les educadores i integradores socials orienten els joves en els tràmits administratius, els itineraris formatius, la gestió de pràctiques en empreses i la cerca d’ofertes de treball. Però el procés de desenvolupament personal comença moltes vegades per l’idioma, una eina clau per socialitzar i guanyar autonomia: «Una persona que no parla la llengua és molt més vulnerable», subratlla Serrano.

Per teixir la xarxa de contactes i fomentar la pràctica del castellà i el català, cada dia passen per la casa voluntaris i voluntàries que ajuden els joves en els seus estudis o en tasques quotidianes com cuinar mentre perfeccionen els idiomes que necessiten per formar-se i poder accedir a una ocupació.

L’itinerari formatiu s’adapta al punt de partida de cada persona segons les seves capacitats i interessos. Pot incloure des de PFI (programes de formació i inserció) fins a graus superiors o estudis universitaris. «Intentem impulsar tot el seu potencial formatiu i les seves competències tècniques per formar persones preparades que puguin tenir una bona inserció», explica Serrano.

En Mamouni està acabant el grau mitjà de Gestió Administrativa en el perfil professional de l’Àmbit Sanitari, i a les tardes estudia català amb una voluntària per practicar vocabulari. Va triar aquesta formació després d’analitzar amb cura les seves sortides professionals. «Abans de començar una cosa cal pensar quines sortides té». El seu objectiu és acabar el grau mitjà, accedir a una ocupació i regularitzar la seva situació. «Vull continuar vivint aquí, treballar i pagar els meus impostos aquí». «Em veig treballant en una gran empresa o fins i tot muntant la meva com a autònom», afegeix.

El seu cas reflecteix el sentit d’un projecte que no es limita a oferir un llit, sinó que acompanya els joves cap a la seva transformació personal i la seva autonomia. «És important que puguin disposar d’aquest temps amb nosaltres i sentir-se segurs en un lloc digne mentre s’enriqueixen com a persones», afirma Serrano.

Arrels al barri, clau per a la integració social

Una de les senyes d’identitat de BACstation és la aposta que fa per la integració a l’entorn. Les cases se situen en barris del centre de Barcelona perquè els joves formin part del teixit social de la ciutat. «Per a mi, Vallcarca és el millor barri de tot Barcelona», afirma en Mamouni. «De vegades fem dinars i convidem gent per compartir el dia i practicar català», explica.

Gràcies a la interacció amb voluntaris i entitats del barri, com Can Carol, BACstation busca que els residents siguin percebuts com a veïns i no sols com a usuaris d’un recurs social: «Els nois coneixen la gent del barri i s’hi senten com un més», subratlla Serrano.

Amb aquest vincle amb la societat, BarcelonActua compleix dos objectius. «D’una banda, aconseguim que els joves vagin teixint la seva pròpia xarxa al voltant que farà que la seva integració sigui sostenible en el temps», argumenta. «D’altra banda, acostem la realitat de les persones migrants a la ciutadania per canviar marcs i trencar prejudicis», afegeix.

Això passa molt sovint a les sessions de voluntariat corporatiu. «Quan la gent els coneix entén la seva realitat. Són persones que han tingut la mala sort de néixer en llocs amb guerra, fam o manca d’oportunitats, i per això en fugen», conclou.

La relació amb les empreses és un dels pilars de la inserció laboral i, en alguns casos, va més enllà de l’ocupació. El supermercat ecològic Veritas, per exemple, ha estat clau en els processos de regularització per la via d’arrelament, que requereixen un precontracte i una espera d’entre sis i set mesos fins a la incorporació al lloc de treball. «Veritas ha apostat pel talent d’aquestes persones. Ara ens calen més empreses disposades a fer el mateix», remarca Serrano.

«Una parada per arribar més lluny»

Des que es va crear, gairebé 400 joves han passat per BACstation i més de 300 s’han emancipat amb contracte de treball i situació regularitzada. El nom del projecte en resumeix la filosofia: BAC, de BarcelonActua, i Station, com «una parada per arribar més lluny», explica Serrano. Una parada que ofereix aixopluc, acull i transforma la vida d’aquests nois. «El que més aprecien és sentir-se part d’una comunitat, ser escoltats i tinguts en compte», afirma Serrano.

L’obstacle principal per fer l’últim pas de l’emancipació ja no és l’ocupació, sinó l’accés a l’habitatge. «De vegades ja treballen, parlen bé l’idioma, tenen el suport de voluntaris i ciutadans, però ningú no els lloga una habitació», denuncia. Per respondre a aquesta dificultat, l’entitat va posar en marxa el 2025 el seu programa de pisos de transició en què els joves que ja dominen l’idioma i tenen contracte de treball i situació regularitzada poden viure fins a 10 mesos pagant un lloguer assequible abans d’emancipar-se definitivament.

Després de mesos al carrer i anys d’incertesa, en Mamouni mira ara el futur amb una confiança que no tenia quan va arribar a Barcelona. Gràcies a la seva experiència dona un consell clar a les persones que arribin en la mateixa situació: «Tenir paciència. Viure sol, sense família, i haver d’aguantar fins i tot situacions de racisme és complicat; però cal actuar amb cap, fer les coses bé». Per al Mamouni, arribar a BACstation va ser «com un somni», però té clar que «si et donen una oportunitat, és responsabilitat teva agafar-la amb les mans i aprofitar-la bé».

La força de les oportunitats

A Espanya, un de cada tres infants creix en contextos marcats per la pobresa i la manca d’oportunitats, mentre que un de cada quatre joves que vol treballar no troba feina. Les dificultats econòmiques, l’abandonament escolar, l’atur juvenil o la precarietat continuen condicionant el present i el futur de milers de famílies vulnerables.

Per contribuir a trencar aquest cercle de desigualtat, la Fundació ”la Caixa” impulsa programes d’acompanyament socioeducatiu i d’accés a l’ocupació per a infants i joves en situació de vulnerabilitat, com ara CaixaProinfància, Incorpora Jove, les Beques de Grau, les Convocatòries de Projectes Socials o les iniciatives Més Infància i Més Feina Jove.

Cada any, més de 140.000 infants, adolescents i joves reben suport a través d’aquests programes, desenvolupats conjuntament amb una àmplia xarxa d’entitats socials. El 2026, la Fundació ”la Caixa” destina més de 700 milions d’euros a la transformació social per actuar allà on les necessitats són més urgents.

«La vulnerabilitat és cada vegada més complexa i exigeix respostes que vagin més enllà de les ajudes econòmiques. Cal un acompanyament integral i sostingut perquè infants, joves i famílies puguin accedir a oportunitats i construir un futur millor. Només així és possible trencar dinàmiques d’exclusió que es perpetuen de generació en generació», assegura el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón.