La petjada de l’assetjament laboral en la salut mental

Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” conclou que l’11,2 % de la població té una probabilitat molt alta de patir una situació d’assetjament a la feina i, d’aquest percentatge, el 19,9 % mostraven una àmplia simptomatologia d’ansietat. L’investigador a càrrec de l’informe, el psicòleg José María León-Pérez, analitza les implicacions de l’assetjament laboral en la salut mental i planteja els camins per sortir d’aquesta circumstància.

Gestos aparentment innocus com que no et convidin a una reunió de feina, que t’assignin una tasca amb un nivell de responsabilitat inferior al que tens o que sentis rumors darrere teu poden constituir alarmes d’una possible situació d’assetjament laboral. Segons un estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, l’11,2 % de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d’assetjament al seu lloc de treball. I aquesta situació està directament lligada amb la salut mental: aquestes persones tenen gairebé cinc vegades més probabilitats de desenvolupar un trastorn d’ansietat generalitzada.

Segons l’Enquesta europea de condicions de treball del 2021, el 5,9 % dels treballadors de la Unió Europea van afirmar que havien patit assetjament a la feina durant l’últim any. Tanmateix, l’informe de l’Observatori Social, a càrrec del Grupo de Investigación Cármides, de les universitats de Màlaga i Sevilla, i liderat per l’investigador José María León-Pérez, proposa una metodologia diferent: no pregunta a les persones enquestades si s’han sentit assetjades, sinó si han patit situacions que, de facto, poden ser en si mateixes constitutives d’assetjament: «El treballador pot donar per vàlides o tenir normalitzades certes conductes, de manera que les menystingui en un primer moment», assegura León-Pérez.

Però l’assetjament no és un «tot o res», explica l’investigador, sinó «un procés». «Si tots els mecanismes que es posen en marxa per prevenir aquestes situacions no han tingut èxit i la persona està patint un assetjament sistemàtic, pot presentar una simptomatologia ansiosodepressiva molt similar a la que es té amb un diagnòstic d’estrès posttraumàtic», conclou el psicòleg, que posa com a exemple el fet de voler evitar com sigui l’estímul que causa aquest dolor, és a dir, no voler anar al lloc de feina.

En aquest sentit, León-Pérez és contundent: «Segons l’evidència, les situacions d’assetjament prolongades en el temps deriven en un trastorn psicològic i psicosomàtic greu que requereix atenció professional». I és que la relació entre assetjament i benestar és indubtable. A l’estudi Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic, que va incloure una àmplia mostra de 5.000 persones, es va aplicar una prova de cribratge d’un possible trastorn d’ansietat —el més comú en les situacions d’assetjament— quatre mesos després d’haver classificat els participants en els diferents grups de risc (alt, mitjà i baix). De les persones amb un alt risc de patir assetjament a la feina, el 19,9 % mostrava una àmplia simptomatologia d’ansietat, que es veia reduïda en el grup mitjà (7,4 %) i el grup baix (5,3 %).

Una persona que es troba en una situació d’assetjament a la feina pot experimentar dificultat per dormir, pensaments intrusius o estar en un estat constant d’alerta. «Ens hem de cuidar més. Si s’estan donant aquests símptomes, hem de veure a què ho atribuïm, i és probable que es tracti d’aquesta situació laboral en la qual estem aïllats, ens estan repetint constantment els errors que cometem o estem exposats a actes d’ira», assenyala León-Pérez. «Cal prestar-hi atenció i, si creiem que s’està donant aquesta circumstància, anar a veure un professional», conclou.

Una vegada ens adonem que estem sent assetjats a la feina, l’investigador recomana portar un diari d’incidències i posar-lo en coneixement de l’empresa. El normal és que en un primer moment se separi víctima i assetjador mentre s’aclareixen els fets abans de recórrer, si fos necessari, a la via judicial.

Però León-Pérez subratlla la importància de dur a terme accions paral·leles sobre les conseqüències de la nostra salut mental: «Normalment es donen situacions de trastorn psicosomàtic en les quals la persona demana una baixa laboral i necessita separar-se d’aquest estímul advers», explica. «El primer que caldria fer en aquest cas és recuperar-se i anar a veure un especialista.»

Tanmateix, la por i la situació econòmica a vegades condicionen la resposta davant de situacions com aquesta. Canviar de feina pot ser una opció per allunyar-nos de l’assetjador, però el psicòleg del grup Cármides assenyala que, «tot i que el millor per a la salut és abandonar la feina i trobar una altra opció», en un mercat laboral amb escasses possibilitats no sempre és possible.

La relació entre salut mental i feina és clara. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any es perden a causa de la ansietat i la depressió 12.000 milions de dies de feina, equivalents a un bilió de dòlars en pèrdues de productivitat. «L’evidència és aquí i normalment prendre mesures preventives té a la llarga un impacte econòmic positiu, ja que millora la productivitat i redueix els costos», sosté el psicòleg. «El problema és que això és a la llarga i moltes vegades es prenen decisions molt curtterministes.» La solució segons León-Pérez, passa per «un model més estratègic, amb visió de futur».

La prevenció és clau en aquest tipus de situacions i va més enllà dels protocols o l’equip de recursos humans de les empreses. «Un bon lideratge, transformacional, positiu, és fonamental», diu l’investigador. «Al cap i a la fi, l’assetjament és una situació de grup o interpersonal, i aquestes habilitats toves i els mecanismes que té l’empresa pel que fa a direcció, gestió i cultura són fonamentals.»

Segons el psicòleg, la probabilitat de patir assetjament a la feina augmenta com més grans són les dimensions de l’empresa: «En aquestes organitzacions, aquestes situacions es dilueixen més que en empreses petites, on seria més difícil mostrar conductes d’aquest tipus». El mateix passa en el sector públic. Mentre que en el privat davant d’una situació d’assetjament «es pot canviar la configuració de l’equip o moure gent de departaments» per separar la víctima i l’assetjador, en el sector públic «aquests mecanismes són més rígids», conclou.