El 77,5 % dels estudiants universitaris no han rebut formació en comunicació oral

Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, liderat per la investigadora Emma Rodero, de la Universitat Pompeu Fabra, constata que la majoria dels estudiants universitaris mai no han rebut classes d’oratòria en cap de les etapes educatives. Els que sí que han cursat aquest tipus de classes, només hi han dedicat una mitjana de sis hores en tota l’etapa formativa, però el 63 % creu que els coneixements adquirits són suficients.

La comunicació oral és una eina imprescindible tant en l’àmbit acadèmic com en el personal i professional. Tot i això, tradicionalment, els programes educatius se solen centrar en l’anàlisi del llenguatge, més que en l’aplicació pràctica de la llengua. Així ho constata l’estudi La formació en comunicació oral continua sent una assignatura pendent entre els estudiants universitaris, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, liderat per la investigadora Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquesta investigació conclou que el 77,5 % dels estudiants universitaris mai no han rebut formació en comunicació oral en cap de les etapes educatives. Tot i això, el 93 % creu que hauria de ser obligatòria perquè es tracta d’una competència clau per a la seva carrera i el seu futur professional. 

L’estudi s’ha dut a terme a través d’una enquesta en línia dirigida a 2.400 estudiants universitaris de grau, el 56 % dels quals són dones. Amb edats compreses entre els 18 i els 25 anys, tots són residents a Espanya. 

Els resultats de la mostra constaten que els alumnes que han cursat graus de ciències són els que afirmen amb més freqüència que hi ha aquesta carència competencial (82 %), seguits dels estudiants d’arts i humanitats (80,8 %); els de ciències de la salut (79,8 %); els d’enginyeria i arquitectura (78,8 %), i els de ciències socials i jurídiques (74,4 %), tal com s’observa al gràfic següent:

«Aquests resultats apunten la necessitat d’incrementar els esforços per implantar o reforçar la formació en comunicació oral en les diferents etapes educatives, tenint en compte la rellevància que tenen avui dia en el futur professional dels estudiants, especialment entre els estudiants de ciències», ha destacat la investigadora de la Universitat Pompeu Fabra i autora de l’article, Emma Rodero. 

L’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” conclou que els estudiants només fan, de mitjana, dues presentacions al mes, a les quals donen molta importància. 

Segons els estudiants enquestats, els aspectes fonamentals a l’hora de fer una presentació oral són: dominar la por escènica (6,2 %); respondre de manera clara les preguntes del públic (5,92 %); assajar bé el contingut (5,82 %); seleccionar, estructurar i redactar la informació (5,76 %); saber improvisar (5,73 %); controlar la postura corporal (5,58 %); saber fer servir la veu (5,56 %) i els gestos (5,45 %); dissenyar les diapositives (5,54 %); mostrar empatia mitjançant el somriure i el contacte visual (5,51 %); controlar el temps (5,29 %), i tenir una bona aparença (5,18 %). 

Però de vegades, encara que s’estigui més o menys preparat, les presentacions orals poden jugar males passades. De fet, el 75 % dels estudiants asseguren que s’han quedat en blanc, el 52 % afirma que han passat una situació complicada o vergonyosa, i el 19 %, que s’ha quedat afònic, és a dir, completament sense veu.

L’ansietat que els generava parlar en públic a l’hora de presentar una exposició ha estat una altra de les variables analitzades. Els resultats conclouen que els joves van declarar que tenien un nivell mitjà d’ansietat en aquesta circumstància. 

«En l’escala d’ansietat que es va fer en l’estudi, tema que preocupa molt els estudiants, els enquestats van reportar que tenien un nivell de 4 sobre 7. Les reaccions fisiològiques van ser les més habituals en les presentacions en públic, mentre que els aspectes relacionats amb la cognició i el comportament van estar en la mitjana de 4. Els estudiants d’arts i humanitats van ser els que van reportar més problemes d’ansietat, especialment reaccions fisiològiques. A aquests alumnes els segueixen els de ciències socials, ciències i ciències de la salut i, en últim lloc, enginyeria i arquitectura», explica l’autora de l’estudi.

Entre els estudiants que sí que han rebut formació en comunicació oral, el 56 % l’ha cursat durant l’ESO o el batxillerat; el 34,5 %, a la universitat i el 22 %, en l’etapa d’educació primària. Per tipus de centres que imparteixen aquesta formació, les institucions públiques encapçalen la llista (68 %), seguides dels centres d’educació privada (33 %) i, a gran distància, les empreses (5,3 %), els serveis d’ocupació (4 %) i els centres concertats (2,1 %).

L’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” també revela que els que han cursat formació oral hi han dedicat, considerant totes les etapes educatives, una mitjana de sis hores. Tot i aquestes dades, el 63 % dels estudiants creuen que els coneixements adquirits han estat suficients i que tenen un nivell mitjà-alt (4,8 sobre 7). Els estudiants de ciències de la salut i els d’arts i humanitats són els que afirmen que tenen un nivell més elevat.

«L’habilitat per pronunciar eficaçment un discurs és fonamental per al rendiment acadèmic i professional dels estudiants. No obstant això, aquest estudi revela que els estudiants universitaris actuals no reben una educació adequada en comunicació oral, tot i que la consideren essencial. Encara que creuen que la seva formació és suficient i que tenen una competència mitjana-alta, informen de nombrosos problemes a l’hora de fer presentacions en públic i experimenten un nivell alt d’ansietat. Per tant, és evident que cal reforçar aquesta competència essencial en l’educació», conclou la investigadora.