El 26 % dels joves amb malestar emocional que demanen ajuda acudeixen a professionals de la salut

L’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” On i com busquen ajuda els joves quan tenen malestar emocional?, liderat per investigadors de l’Instituto de Psiquiatría y Salud Mental del Hospital Clínico San Carlos i de la Fundación Manantial, conclou que el 29,8 % dels joves d’entre 16 i 32 anys decideixen demanar ajuda quan pateixen malestar emocional. Dins d’aquest grup, només el 25,9 % opten per acudir a professionals de la salut.

El 45,8 % dels joves d’entre 16 i 32 anys asseguren que pateixen malestar emocional. D’aquests, el 29,8 % decideixen demanar ajuda quan se senten malament. Però, a qui acudeixen? Segons l’estudi On i com busquen ajuda els joves quan tenen malestar emocional? de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, el 56,8 % dels joves opten pels amics, familiars i coneguts i només el 25,9 % demanen ajuda a professionals de la salut. El 16,4 % restant decideixen buscar ajuda per internet o a les xarxes socials, tal com s’aprecia en el gràfic següent:

Però demanar ajuda, sigui a amics, familiars o professionals (29,8 %), no és la primera opció entre els joves amb malestar emocional. Quan se’ls pregunta què fan quan senten aquest malestar emocional, el 36,6 % asseguren que opten per aïllar-se. Buscar solucions a internet (16,1 %), restringir l’alimentació o afartar-se (14 %) o resar (7,3 %), van ser d’altres de les respostes més freqüents, tal com s’observa en el gràfic següent. (Nota: Els participants podien indicar un o diversos comportaments davant el malestar, per la qual cosa les respostes no eren excloents entre si.)

Aquestes són algunes de les conclusions principals d’aquest article liderat pels investigadors David Fraguas, de l’Instituto de Psiquiatría y Salud Mental de l’Hospital Clínico San Carlos (IdISSC, CIBERSAM, UCM, Fundación Manantial), i Antonio Perdigón, Octavio Finol, Diana Torres, Vanesa López i Sara Toledano, de la Fundación Manantial (ONG especialitzada en l’atenció social a la salut mental), per a l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”. 

L’objectiu d’aquest estudi era analitzar on i com busquen ajuda els joves que pateixen malestar emocional, entès com una experiència subjectiva de patiment o neguit psíquic, tal com defineixen els mateixos autors de l’estudi. Per això, un total de 4.008 persones han respost a un qüestionari en línia; d’aquestes, 2.013 tenien edats compreses entre els 16 i els 32 anys, i les 1.995 restants eren persones d’entre 33 i 48 anys. Per gènere, 2.008 participants eren homes i 2.000 dones, residents de totes les comunitats autònomes. 

«Dels factors que contribueixen a explicar que només el 30 % de joves acudeixen a professionals quan senten malestar emocional, en destaco tres aspectes: el primer, les dificultats d’accés a l’ajuda professional, que no és ràpid i no és fàcil conèixer les opcions disponibles ni el mitjà d’accedir-hi. El segon, la limitada capacitat de seguiment de l’atenció professional: pot ser que la durada de cada consulta sigui escassa o que el seguiment sigui de baixa freqüència durant les cites. El tercer és la percepció que l’ajuda professional no serà útil. En alguns casos, aquesta percepció s’ajustarà perfectament a la capacitat d’ajuda de l’atenció professional, ja que no tot malestar emocional és subsidiari d’atenció per part d’un professional de la salut mental», ha declarat l’investigador i coautor de l’estudi, David Fraguas, de l’Instituto de Psiquiatría y Salud Mental del Hospital Clínico San Carlos (IdISSC, CIBERSAM, UCM, Fundación Manantial). 

En l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” s’analitzen les vies a través de les quals busquen ajuden, i es conclou que el format presencial és el preferit, especialment el contacte amb amics (76,9 %), seguit del presencial amb familiars (60,5 %) i a través de missatges de text amb amics (47,7 %), trucades a amics (el 21,9 %), missatges a familiars (16,3 %) o trucades a aquests últims (15,9 %). 

L’article també revela que més del 80 % dels joves que busquen ajuda en els professionals de la salut ho fan de manera presencial, mentre que el 30 % ho fan de manera telemàtica. Això sí, totes dues opcions de resposta (presencial i telemàtica) eren compatibles en l’enquesta. 

Pel que fa al tipus d’ajuda rebuda, el que més valoren els joves és que els escoltin (73,6 %), seguit que els donin consells (49,8 %), que els dediquin temps (41 %), que els ajudin a entendre per què se senten així (32 %), que els ofereixin consol (22,8 %) i fer un seguiment a mitjà o llarg termini (19,4 %).

«Ser escoltats, en tota l’amplitud d’aquesta expressió, és una de les demandes que trobem més sovint en la població jove. Quan busquen ajuda, volen sobretot ser orientats i entendre què els passa quan tenen malestar emocional. Creiem que aquest és un aspecte molt important a l’hora de pensar en possibilitats d’ajuda tant des de l’àmbit professional com des de l’àmbit familiar o educatiu. Les persones joves necessiten temps i espais en tots aquests àmbits per expressar el seu malestar, entendre’l i afrontar-lo», ha indicat la investigadora Sara Toledano.

Pel que fa als factors que faciliten la petició d’ajuda professional en moments de malestar emocional, els joves valoren principalment que sigui assequible i, seguidament, que l’oferta s’adapti a les necessitats, que la sol·licitud d’ajuda sigui senzilla i de ràpid accés, que els horaris siguin flexibles i amplis i que es garanteixi l’anonimat. 

Els investigadors d’aquest article també van dur a terme una anàlisi per detectar les variables que guarden relació amb la decisió de demanar o no ajuda, i entre les conclusions destaca que és més freqüent que es dugui a terme entre les dones que no pas entre els homes (un 50 % més). També inclou el fet de viure en una ciutat de més de 500.000 habitants (un 30 % més freqüent que viure en una població més petita) i mantenir contacte habitual amb familiars i amics (un 40 % més freqüent).

Els joves van atribuir el malestar emocional a factors o circumstàncies com les preocupacions quotidianes (69 %), els problemes relacionats amb el treball o els estudis (46 %), les discussions (44 %), el sentiment de solitud (35 %), els problemes econòmics (32 %), la insatisfacció amb la imatge personal (30 %), la mort d’un ésser estimat (25 %) i la separació de la parella (16 %). 

«Les preocupacions quotidianes que generen malestar emocional en joves no formen un grup homogeni, sinó que inclouen qüestions tan diferents com la inquietud pel canvi climàtic, la preocupació per la guerra en països llunyans o al mateix país, la por (més o menys justificada) de perdre la feina o de no trobar-ne, l’absència d’una vida social plena, els sentiments de solitud o els problemes familiars, entre molts d’altres. L’heterogeneïtat dels motius de preocupació, i el fet que molts d’aquests motius estan basats en situacions concretes la solució de les quals queda fora de l’àmbit de la intervenció en consultes de salut mental, justifica que, en molts casos, els joves no sol·licitin ajuda a professionals de la salut mental quan tenen malestar emocional», ha analitzat l’investigador i coautor de l’estudi, David Fraguas.

L’indicador principal de malestar emocional per al 75 % dels joves va ser el fet de sentir-se trist, seguit de tenir pensaments pessimistes (60 %) i problemes per conciliar el son (el 30 %). 

«D’entre tota la gamma d’emocions i conductes amb què es pot expressar el malestar, les persones joves l’identifiquen amb la tristesa i el pessimisme. A més, segons les dades del nostre estudi, per a ells i elles, està més relacionat amb causes específiques que no pas per a les persones adultes. Aquests aspectes, juntament amb la caracterització del malestar com un fenomen passatger, ens poden ajudar a entendre la consideració del malestar emocional en aquesta generació», ha destacat la investigadora Sara Toledano. I afegeix: «Quan diuen “malestar emocional” estan dient “sentiments de tristesa i pessimisme, associats a les circumstàncies de la vida i amb una temporalitat limitada”. Segons la nostra opinió, seria important aprofundir més en el concepte de malestar emocional que tenen les persones joves per entendre millor l’anomenada “crisi de la salut mental” actual i definir estratègies eficaces per atendre-la».