L'ascensor social educatiu: la bretxa d'ocupació entre joves amb formació superior i bàsica va augmentar 8 punts en 20 anys

La massificació de les titulacions d’ensenyament superior ha suscitat dubtes en l’opinió pública sobre el valor i les oportunitats que realment generen entre els joves, especialment en l’àmbit laboral. Però l’estudi L’educació i els seus efectes sobre les oportunitats del jovent constata que la formació universitària, així com la Formació Professional Superior, és un ascensor social, amb un impacte positiu en l’accés al mercat laboral dels joves. És una de les conclusions principals d’aquest informe inclòs en el dossier Joves, oportunitats i futurs, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.

A l’estudi, liderat per Lígia Ferro, de la Universidade do Porto, i Pedro Abrantes, de la Universidade Aberta i l’ISCTE - Instituto Universitário de Lisboa, s’hi analitza l’evolució educativa dels joves espanyols i l’impacte que aquesta ha exercit en les seves oportunitats laborals entre 2001 i 2021 gràcies a les dades comparatives de l’Eurostat i l’OCDE. Entre altres conclusions, els autors indiquen que la bretxa en la taxa d’ocupació dels joves espanyols amb un nivell d’estudis bàsics (primària o ESO) i els titulats universitaris o amb una FP Superior, va augmentar 8 punts en 20 anys, i que aquesta taxa és més elevada entre els estudiants amb formació superior.

El 2021, la taxa d’ocupació dels joves d’entre 25 i 34 anys amb estudis superiors va ser del 78,2 % enfront del 59,2 % de l’ocupació entre joves amb estudis de primària o ESO, cosa que indica una diferència del 19 %. El 2001, l’ocupació entre els joves amb formació superior va ser del 75,7 %, i la dels joves amb estudis bàsics, del 64,6 %, com es pot comprovar en el gràfic següent:

Des d’una perspectiva europea, entre 2001 i 2021 la bretxa va augmentar més de 6 punts a favor dels joves amb estudis universitaris. Mentre la taxa d’ocupació dels joves d’entre 35 i 34 anys amb formació superior va ser del 85,1 % el 2021, l’ocupabilitat dels joves europeus amb estudis de primària o ESO va ser del 56 %, cosa que indica una diferència del 29,1 %. El 2001, la taxa d’ocupació de la població jove amb estudis universitaris se situava en el 85,3 % i la dels joves amb un nivell educatiu bàsic era del 62,6 %, la qual cosa suposava una diferència del 22,7 %.

«El nivell educatiu dels joves ha esdevingut un factor encara més decisiu per a les seves oportunitats en el mercat laboral. Això ha estat una tendència constant al llarg de les últimes dues dècades i es continua observant actualment. A més, és una tendència més forta entre les noies. És a dir, la inequitat de gènere s’ha ampliat per a les joves amb baixos nivells educatius, però gairebé desapareix per a les joves amb estudis universitaris», ha declarat el coautor de l’estudi i investigador de la Universidade Aberta i l’ISCTE - Instituto Universitário de Lisboa, Pedro Abrantes.

L’impacte de la formació secundària 

La comparativa durant el mateix període entre els joves amb educació universitària i FP Superior i els que van assolir un nivell d’educació secundària superior (batxillerat i Formació Professional de grau mitjà) també reflecteix un augment de la bretxa de la taxa d’ocupació en més de 6 punts a favor dels primers.

Així, mentre la taxa d’ocupació entre joves amb formació superior va ser del 78,2 % el 2021, la dels joves amb estudis de batxillerat o FP de grau mitjà va ser del 68,9 %. Si retrocedim fins al 2001, la taxa d’ocupació entre joves amb formació superior era del 75,7 %, i la dels joves amb educació secundària superior, del 72,9 %. Les dades mostren que la bretxa en la taxa d’ocupació entre tots dos nivells educatius va augmentar un 6,5 % en 20 anys. I Abrantes puntualitza: «Entre els joves amb estudis de batxillerat i una FP, els segons tenen taxes d’ocupació més elevades. En aquest cas, la bretxa també va augmentar durant l’última dècada». La taula següent recull totes les dades analitzades anteriorment:

«De totes maneres, considerant les dades del 2022, la tendència que observem és que aquest escenari es manté. Això sí, en comparació amb el 2021, a Espanya hi ha una petita millora de les taxes d’ocupació, que és més forta entre els universitaris que entre els qui tenen educació bàsica», ha puntualitzat Abrantes.

Els autors han presentat les conclusions principals del seu estudi en un acte celebrat aquest dimarts a CaixaForum Madrid juntament amb el director general adjunt de la Fundació ”la Caixa”, Joan Ramon Fuertes. En la presentació també hi han participat els investigadors principals dels altres dos informes inclosos al dossier Joves, oportunitats i futurs de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”: Alejandro Godino, del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), autor principal de l’informe Les reformes laborals han fet minvar la temporalitat dels treballadors joves?, i Joan M. Verd, del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), coautor de l’estudi Les relacions personals dels joves amb el seu entorn.

Polarització dels nivells educatius

Examinant amb detall l’evolució de la formació dels joves espanyols entre 2011 i 2021, els autors han observat que la polarització dels nivells educatius de la joventut a Espanya és superior a la mitjana europea.

Fa 13 anys, el 35 % dels joves a Espanya tenien estudis d’educació bàsica, el 25 % tenien un nivell d’educació secundària superior i el 40 % restant tenien estudis niversitaris o d'FP Superior. Aquest mateix any, la mitjana europea de joves amb estudis bàsics era del 16 % enfront del 48 % de joves amb estudis secundaris superiors i del 36 % de joves amb formació superior.

El 2021, la taxa de joves espanyols que només havien cursat estudis bàsics va disminuir al 28 %, mentre que el 24 % dels joves tenien estudis d’educació secundària superior, i el 49 %, formació universitària o FP Superior. Aquest mateix any, la mitjana dels joves europeus amb estudis bàsics se situava en el 12 %, el 42 % tenien formació secundària superior, i el 46 %, universitària i FP Superior, com es pot apreciar al gràfic següent:

«A Espanya s’han fet progressos significatius. Tanmateix, un gran percentatge de joves abandonen el sistema educatiu sense ni tan sols haver obtingut un títol de nivell secundari postobligatori, i aquests joves es troben avui en situacions de vulnerabilitat i risc d’exclusió més accentuades que en el passat. A més, a la variable edat se n’hi uneixen d’altres com la classe social, el gènere o l’origen territorial», ha destacant la coautora de l’informe i investigadora de la Universidade do Porto, Lígia Ferro.

L’impacte de la reforma laboral en la temporalitat juvenil

El dossier Joves, oportunitats i futurs de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” també inclou l’estudi Les reformes laborals han fet minvar la temporalitat dels treballadors joves?, liderat per Alejandro Godino i Óscar Molina, del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i per Fátima Suleman, de l’Instituto Universitário de Lisboa (ISCTE-IUL), DINÂMIA’CET.

En aquest segon informe, en el qual s’han obviat les dades del 2020 i del 2021 atès l’efecte de la crisi sanitària, es conclou que hi ha hagut una reducció de la temporalitat juvenil a partir de la reforma laboral duta a terme pel Govern d’Espanya el desembre del 2021.

En concret, la reducció de la temporalitat juvenil va ser del 10,4 % el 2022, i del 21,2 % el segon trimestre del 2023, enfront del mateix període del 2017, mentre que la desocupació es va reduir prop del 9 % en tots dos períodes i la taxa d’activitat es va mantenir estable. (Nota: Atès que la reforma laboral no va ser plenament obligatòria fins a l’abril del 2022, els autors han centrat l’anàlisi en el segon trimestre de cada anualitat.)

«La temporalitat contractual ha baixat de manera notable en els joves espanyols a partir de la reforma laboral del 2021. Lluny d’incentivar una onada de destrucció d’ocupació, aquesta limitació legal de la contractació temporal ha vingut acompanyada d’un cicle de creació i consolidació de llocs de treball. Això contrasta amb els resultats infructuosos d’anteriors reformes per limitar la temporalitat a Espanya (semblants a la implementada a Portugal el 2023), que es focalitzaven en mesures d’incentiu a contractes indefinits», ha declarat Alejandro Godino, coautor de l’estudi i investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Respecte del 2019, la reducció de la temporalitat en els joves espanyols va ser de més del 8 % en un curt termini després de l’aprovació de la reforma i de gairebé el 19 % més d’un any després d’haver-se implementat, percentatges que pràcticament doblen els observats en la població general.

Tot i així, el percentatge de persones amb edats compreses entre els 25 i els 34 anys que a Espanya tenien contracte temporal el 2022 era del 30,5 %, davant de la mitjana europea del 18,4 %, segons dades del 2023 de l’Eurostat recollides al dossier.

«Des de l’entrada en vigor de la reforma laboral s’observa una reducció dràstica de la bretxa que hi havia en la temporalitat entre els joves a Espanya respecte de la mitjana europea. Si el 2019 més de la meitat (55 %) dels empleats espanyols menors de 30 treballaven de manera temporal enfront del 36 % dels joves europeus, ara tots dos grups se situen al voltant del mateix percentatge (34,4 % a Europa i 36,2 % a Espanya). La lectura d’aquestes dades apunta que la reforma ha servit per reduir l’ús estructural dels contractes temporals en activitats i situacions que no ho requereixin, és a dir, treballs que no són estacionals o que es demanen de manera contínua a l’empresa», ha puntualitzat l’investigador.

Els espanyols, els més sociables amb els seus familiars i amics

Finalment, el dossier de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” inclou un tercer estudi, Les relacions personals dels joves amb el seu entorn, en el qual els investigadors comproven en quina mesura la sociabilitat dels joves espanyols de 18 a 34 anys s’assembla a la de la resta de la Unió Europea.

Els autors Joan M. Verd, Mireia Bolíbar i Joan Rodríguez-Soler, del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Rita Gouveia, de l’Instituto de Ciências Sociais de la Universitat de Lisboa, després d’analitzar les dades de la desena onada (2020-2022) de l’Enquesta Social Europea, han conclòs que els joves espanyols són els que se senten més propers als seus progenitors (el 56,6 %), seguits dels grecs (el 51,1 %) i els portuguesos (el 49,5 %). La mitjana europea se situa en el 37,9 %.

El tercer estudi inclòs en el dossier també analitza el nivell d’aïllament social dels joves, comparant la situació a Espanya i Portugal amb la mitjana de la Unió Europea. Les dades mostren que l’aïllament social es dona més en joves d’origen estranger, amb més vulnerabilitat econòmica i en situació de desocupació, tot i que en general aquest aïllament és menor a Espanya.

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” és un espai d’anàlisi, debat i reflexió que estudia els canvis que es produeixen a la societat i divulga el coneixement de les ciències socials per afavorir l’enriquiment del debat públic informat.