Primera infància: on comença la igualtat d’oportunitats

Més de dos milions d’infants a Espanya estan en situació de pobresa, una xifra que situa el país amb la taxa de pobresa infantil més elevada de la Unió Europea. Al districte de Rekalde (Bilbao) hi coneixem algunes de les més de 40.000 famílies vulnerables que atén el programa CaixaProinfància a tot Espanya. En el Dia Mundial de la Infància, la Fundació ”la Caixa” reforça el seu compromís amb el desenvolupament integral dels infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.

La lluita contra la pobresa infantil és una línia d’acció prioritària de la Fundació ”la Caixa”, que invertirà més de 4.000 milions d’euros fins al 2030 a impulsar la transformació social. A través del programa CaixaProinfància, creat el 2007, ha acompanyat prop de 400.000 infants i adolescents a tot Espanya per mitjà d’una xarxa de les més de 400 entitats socials col·laboradores.

El Sebastián té 3 anys i viu a Rekalde, un barri de Bilbao amb molta presència de famílies vulnerables. Des que tenia només uns mesos, participa en les activitats de CaixaProinfància, que també han ofert suport socioeducatiu a les seves germanes, l’Amaia (9 anys) i l’Aitana (5). La seva mare, la Karol, de 29 anys i d’origen colombià, cria sola els seus tres fills i depèn de la Renda de Garantia d’Ingressos per sostenir-se. Somia que els seus fills estudiïn al llarg de totes les etapes: «Que facin l’ESO, el batxillerat, la universitat…, tot. El que jo no puc fer, que ho facin ells».

Històries com la d’aquesta família il·lustren el propòsit de CaixaProinfància: evitar que la vulnerabilitat es perpetuï de generació en generació i oferir als menors un acompanyament continuat que reforci el seu desenvolupament educatiu, emocional i social.

Una etapa decisiva en el desenvolupament

Aquest 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància, la Fundació ”la Caixa” aposta especialment per la primera infància, la que va dels 0 als 6 anys. És una etapa decisiva en el desenvolupament cognitiu, emocional i social. L’evidència científica és clara: invertir en els primers anys de vida és una de les formes més eficients de trencar el cicle de la pobresa. Per això, CaixaProinfància ha reforçat la seva intervenció amb dos serveis clau:

El Sebastián ha passat per tots dos. Va començar el de 0-3 anys i ara continua el de 3-6 anys, que acaba de començar amb una fase pilot. La seva mare confia que aquest espai li proporcioni l’ajuda que necessita: «Sé que si està amb ells millorarà moltíssim».

Aquesta família participa en el programa a través de Gazteleku, una de les més de 400 d’entitats socials que articulen CaixaProinfància per tot el territori. Aquesta associació de desenvolupament comunitari se centra a millorar la qualitat de vida de la ciutadania al districte de Rekalde, on hi ha alguns dels barris amb taxes de pobresa més grans d’Euskadi.

Un aprenentatge basat en el joc

Oihane López és l’educadora que acompanya els infants d’aquest nou espai de Creixement 3-6 a Rekalde. És psicòloga i logopeda, i fa més de 10 anys que treballa amb la infància a Gazteleku. 

Fer-ho en aquesta franja d’edat en concret no és igual que amb menors de 3 anys. «Es comuniquen una mica més de manera verbal, tot i que no tots perquè alguns estan una mica endarrerits en aquest aspecte. I llavors et comuniquen les seves necessitats, els seus gustos, les coses que volen fer, els projectes que volen desenvolupar, les dinàmiques que potser no els agraden tant…», explica. També és una edat amb una fortalesa clau: «La imaginació boja que tenen ajuda moltíssim a desenvolupar les dinàmiques. Aquesta emoció i admiració per qualsevol cosa són força contagioses».

L’activitat en aquest espai s’estructura a l’entorn de tres moments. Primer berenen, cosa que s’aprofita per aprendre rutines d’alimentació i higiene. A continuació hi ha un temps de joc, a vegades dirigit i a vegades lliure. «L’aprenentatge basat en el joc és el que potencia més totes les habilitats de les criatures. Desenvolupen habilitats cognitives, comunicatives, habilitats socials amb la resta i amb els iguals… Desenvolupen totes les capacitats que necessitaran en el futur», explica López.

Finalment, les sessions acaben amb un tancament literari. «Podem utilitzar diferents elements: acostumem a utilitzar llibres, fem teatre amb titelles, representacions pròpies amb les teles de l’espai…El tancament literari ens baixa una mica les pulsacions després de recollir», explica l’educadora.

Només fa unes setmanes que han començat aquest nou servei i l’acollida inicial ha estat bona: «Les nenes i els nens venen molt contents, en tenen moltíssimes ganes. Hem de continuar implantant una mica les rutines, però de moment és superpositiu, venen com bojos i com boges». També entre les famílies: «Moltes ja coneixien l’espai d’abans, han estat treballant altres anys en el 0-3, així que els reconforta venir i deixar les seves nenes i els seus nens», explica López. Afegeix que les mares i els pares «també troben un espai setmanal on poden expressar totes les seves preocupacions referents a la criança i temes personals».

Per a aquesta educadora, la seva tasca també és una font de satisfacció personal. «Treballar amb les criatures és una meravella. A banda que t’encomanen energia positiva, cada assoliment que hi veus, cada petit avenç, que en aquestes edats és moltíssim, t’aporta una gran satisfacció», comparteix.

Un altre dels infants que venen en aquest nou servei és la Sara, de 4 anys. La seva mare, la Fátima, la defineix com una nena «rebel, però també molt afectuosa». Té un germà, l’Adam, de 9 anys, que també ha passat pel programa. «Vaig conèixer Gazteleku fa 4 anys més o menys a través de l’escola perquè el meu fill necessitava recursos. El van ajudar molt amb l’èuscar i les matemàtiques», recorda la Fátima.

La Sara ha participat en l’Espai Familiar 0-3 i ara continua en el de 3 a 6 anys. «Hi va molt contenta. Crec que els jocs que fa l’educadora amb els infants els ajuden molt a ser més sociables, a aprendre normes bàsiques, a dir paraules, a tenir límits…», valora la seva mare. També agraeix l’espai que genera per a les mateixes famílies: «Compartir la nostra experiència com a mares, com ajudar els infants, l’educació… Compartim moltes coses diferents».

La infància i la família, al centre

Arantxa Gutiérrez, educadora social amb 30 anys d’experiència a l’entitat, n’és actualment la coordinadora d’infància i família. Explica que l’associació, que fa gairebé mig segle que dona suport a les famílies del barri, participa en la xarxa de CaixaProinfància des que el programa va començar el 2007. «Per a nosaltres ha estat una oportunitat molt gran. Ha estat una manera de situar-nos al territori i de portar-hi mitjans i recursos per als infants i les famílies amb qui treballem», valora.

18 anys després, Gazteleku ha tornat a ser pionera i ha entrat en la fase pilot dels Espais de Creixement 3-6 de CaixaProinfància. «Participem en aquest projecte perquè realment és una oportunitat de tornar a portar al territori un espai socioeducatiu superimportant per als infants que tenen situacions de més dificultat», explica Gutiérrez.

Per a ella, l’acompanyament en la primera infància a través de projectes com aquest és clau perquè ningú no quedi enrere. «Si no tens aquesta oportunitat, a vegades després et costa. Els infants que no han participat en programes, que no han manipulat coses, que no han llegit, que no han escoltat contes, que no han anat al cinema…, se’ls nota que juguen amb desavantatge», apunta.

El servei adreçat a nens i nenes entre 0 i 3 anys, i el que va dels 3 als 6 tenen una mateixa filosofia: la infància i la família al centre, amb un enfocament integral i personalitzat, i una mirada comunitària que construeix xarxes de suport i oportunitats. Aquesta intervenció s’alinea directament amb diversos articles de la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

La infància no pot esperar. El seu benestar és el millor indicador del futur que estem construint com a societat. En aquest 20 de novembre, la Fundació ”la Caixa” reafirma la seva convicció: cada nen i cada nena mereix créixer amb igualtat d’oportunitats i envoltar-se d’afecte, estímuls i protecció. Invertir en la primera infància és defensar els drets de les nenes i els nens.