Lídia Farré: «La igualtat d’oportunitats entre homes i dones millora l’economia»

Salaris més baixos, menys temps lliure, més responsabilitat a la llar, penalització laboral per ser mares… La bretxa de gènere encara és a l’ordre del dia el 2024, tot i que amb alguns avenços. Parlem amb Lídia Farré, investigadora de l’Instituto de Análisis Económico del CSIC i de la Barcelona School of Economics, sobre la situació actual d’aquesta bretxa històrica i la importància de l’economia de gènere per a un futur esperançador, i analitzem les conclusions principals de diversos estudis de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”. 

Per què et sembla important abordar l’economia com a enfocament de gènere?

Perquè, a més d’una qüestió de justícia social, la igualtat de gènere és també una qüestió d’eficiència econòmica. Si suposem que la distribució d’habilitats entre homes i dones és semblant, l’absència de dones en diferents esferes o segments de l’economia posa de manifest que s’estan malbaratant recursos, perquè dones amb molt talent no estan en aquestes posicions, no estan contribuint a l’economia. Per tant, fomentar la igualtat d’oportunitats milloraria l’eficiència econòmica.

El 2024, a Espanya: el gènere encara condiciona els nostres salaris? 

Molt. La bretxa de gènere en els salaris està al voltant del 13 %. També hi ha bretxes importants en participació i en la distribució ocupacional. I part del problema és que hi ha unes normes socials que atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal. I això fa que les tasques domèstiques no es distribueixin de manera equitativa entre homes i dones, cosa que acaba fomentant la desigualtat de gènere dins del mercat de treball.

Segons el Global Gender Gap Report 2022, la bretxa salarial de gènere a Espanya és del 28 %. Si seguim a aquest ritme, haurien de passar 132 anys per assolir la paritat. Els indicadors més optimistes parlen de 33 anys. La societat es pot permetre aquests terminis?

És difícil predir quan o si es tancarà la bretxa de gènere. Però sí que és cert que, al llarg del segle passat, els avenços en matèria de gènere han estat dels més significatius. Hi va haver avenços espectaculars pel que fa a participació femenina durant els anys setanta i vuitanta, tot i que al final dels noranta vam observar un estancament, com si haguéssim tocat sostre. Identifiquem factors molt influents que són difícils de canviar, com per exemple les normes socials, o el fet que quan les dones es converteixen en mares se les penalitza en el mercat laboral. Per tant, cal trobar mesures. No ens podem permetre esperar tants anys com diuen aquestes prediccions, hem d’actuar, però les transformacions socials són lentes.

De quines mesures disposem avui per impulsar aquesta transformació?

El permís de paternitat contribueix a incentivar la participació dels homes en la producció domèstica i això pot tenir repercussions a llarg termini. N’és una que els menors vegin dinàmiques familiars menys tradicionals, amb més participació dels homes, i que, per tant, homes i dones tinguin un paper semblant dins i fora de la llar en les pròximes generacions. 

Creus que tenim bones perspectives?

En aquests moments, les dones estan igual de capacitades que els homes per ser productives en el mercat de treball, però continuen sent les responsables principals de les tasques domèstiques. I això ha de canviar amb polítiques dirigides a fomentar una distribució més igualitària dins de la llar. Per veure un efecte real en el mercat laboral, cal un canvi en la distribució del treball a la llar i en les normes socials.

Personalment, crec que anem en la direcció correcta. Per exemple, Espanya és un dels països amb una política de paternitat més progressista, sobretot perquè no és transferible. L’han d’aprofitar els pares o es perd. I tenim evidència científica que el permís de paternitat incentiva la participació dels homes en la criança.

De quina manera aquesta bretxa de gènere afecta la salut mental de les dones?

Si les dones perden poder econòmic, perden també poder de negociació, ja que els recursos econòmics et donen poder de negociació en la família, et situa en una posició en la societat. A més, en un estudi recent de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” vam veure que en darrer terme les dones treballen més temps total que els homes entre treball remunerat i no remunerat, amb la qual cosa tenen menys temps lliure, la qual cosa afecta el seu benestar mental.

Quines lliçons ens va deixar la pandèmia de COVID-19?

Gràcies al finançament de la Fundació ”la Caixa” vam poder portar a terme diversos estudis durant la pandèmia i els anys següents. Vam observar que, tot i que el 2020 les dones van assumir gran part de l’increment de les responsabilitats familiars que hi va haver durant el confinament, associat sobretot al tancament dels centres educatius, dos anys després aquesta bretxa s'havia reduït, sobretot en les hores dedicades a la cura dels menors. Pensem que la pandèmia va donar l’oportunitat de saber quins són els costos de l’organització logística. Hi va haver canvis en els hàbits i potser els homes es van adonar de la importància de la seva participació a la llar.

El teletreball està sent d’ajuda per reduir aquesta històrica bretxa?

Un dels aspectes que els treballadors més valoren del teletreball és que facilita la conciliació amb la vida familiar. Per tant, sí que sembla que ajuda i, fins a cert punt, veiem que els homes que teletreballen estan més implicats en les tasques domèstiques. Però hi veig un risc: que només sigui la dona la que opti pel teletreball per conciliar i que d’aquí a uns anys s’associï a una reducció de salari.

Quin futur econòmic creus que els espera a les dones?

Jo soc optimista. La bretxa de gènere és una de les desigualtats que s’han reduït més al llarg del segle XX, més que les racials, per exemple. Hem viscut avenços importants en matèria d’igualtat de gènere.

Què queda per cobrir?

La participació de les dones en les disciplines STEM, perquè justament estan ben pagades, tenen bretxes salarials menors i són més flexibles, i per tant permeten una millor conciliació. També falta la presència de dones en càrrecs directius, de responsabilitat, tant en el sector públic com en el sector privat, per canviar les dinàmiques dins de les institucions. Per exemple, sobre la cultura de la presencialitat que hi ha a Espanya, potser les dones directives prefereixen no estar tantes hores a l’oficina, ja que se sap per dades d’altres països europeus que no és necessari per a la productivitat.

I què t’agradaria aconseguir?

En l’àmbit acadèmic, entendre per què no desapareix la bretxa de gènere, tractar d’erradicar-la. I en l’àmbit personal, que les generacions més joves fossin realment igualitàries.