Delphine Moralis: «La filantropia és part d’un ecosistema en el qual treballa al costat dels governs, els mercats i la societat civil»

El sector de la filantropia passa per un moment decisiu. Les fundacions i les organitzacions dedicades al bé comú es veuen obligades a adaptar-se a un entorn internacional cada cop més complex. En aquest context, Delphine Moralis, directora executiva de Philea (Philanthropy Europe Association), plataforma que agrupa l’ecosistema filantròpic a Europa, analitza els reptes immediats que afronta la filantropia tant en el context regional com en el global. 

Quina és la missió i la visió de Philea?

Com a comunitat d’organitzacions, la nostra missió és habilitar, empoderar i animar fundacions i organitzacions filantròpiques a construir un present i un futur millors impulsant idees i accions col·lectives, i donant veu al sector a Europa. En la nostra visió, la filantropia utilitza tota la seva capacitat per donar forma i suport a societats plurals, justes i resilients centrades en les persones i el planeta. 

Quins són els temes més crítics per a les organitzacions filantròpiques avui dia? 

El món de la filantropia és un ecosistema molt divers, però quan vam crear Philea fa tres anys vam preguntar als nostres membres —que són una àmplia representació del paisatge filantròpic— quins eren els temes clau en els quals consideraven que la filantropia havia d’invertir en la pròxima dècada. Van respondre alt i clar: el clima, la democràcia i la igualtat. 

Heu identificat algun canvi o tendència significativa en el panorama filantròpic en l’última dècada?

Des de la pandèmia hem vist que estan canviant les pràctiques operatives dins de les fundacions per invertir en un enfocament més basat en la confiança, amb formes més participatives de fer filantropia. 

També veiem que les organitzacions estan reflexionant profundament sobre la seva pròpia estructura interna per garantir la diversitat en el lideratge i aplicar els principis de diversitat, equitat i inclusió en tota l’activitat que duen a terme. 

A més, s’està deliberant sobre la durada dels cicles de finançament i els cicles estratègics de les organitzacions. Algunes fundacions han optat per posicions molt radicals, com per exemple amb la decisió de tancar i gastar tots els seus diners en un període determinat de temps perquè consideren que és el més eficient en aquell moment. En canvi, d’altres opten per fer exactament el contrari: mantenir-se a perpetuïtat i invertir de manera anticíclica per poder destinar la quantitat més gran possible de recursos a la societat quan hi ha problemes més greus. 

Què és el Manifest europeu per la filantropia?

Elaborat juntament amb tots els membres de Philea, és una crida a les institucions europees perquè facilitin la filantropia transfronterera i s’involucrin en la creació d’un mercat únic per al sector. Vol enderrocar les barreres perquè la filantropia pugui desplegar tot el seu potencial i contribuir als grans desafiaments del nostre temps. S’estima, per exemple, que les donacions transfrontereres costen al sector uns 100 milions d’euros a l’any, quantitat que es podria invertir en causes que ens importen. Al seu torn, la burocràcia també genera dificultats per dur a terme aquesta tasca de solidaritat i activitat filantròpica. 

Quin impacte té en la filantropia el gir actual cap a polítiques més proteccionistes?

Malauradament, el context s’està tornant més complex en algunes zones d’Europa i també al món. Treballem en un entorn cada vegada més polaritzat i hostil en què la filantropia s’ha d’enfrontar a l’escrutini i a una disminució de la confiança en les institucions. 

Alguns dels esdeveniments recents ja estan tenint un impacte directe. El desmantellament de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) ha creat una bretxa molt gran pel que fa al suport que existia i a les donacions que es destinaven a comunitats vulnerables a tot el món, Europa inclosa. També estem veient que els governs europeus, com el del meu país, Bèlgica, però també els d’Alemanya, Finlàndia i molts d’altres, estan disminuint la seva Ajuda Oficial al Desenvolupament (ODA) i reduint les seves inversions en altres sectors que són al cor de la filantropia. 

També observem que l’espai cívic s’està reduint. A Europa central i oriental hem presenciat esdeveniments preocupants, com la introducció de lleis sobre agents estrangers que restringeixen dràsticament la capacitat de fer donacions transfrontereres. O fins i tot campanyes de desprestigi contra organitzacions de la societat civil i els actors filantròpics, en especial si inverteixen en àrees relacionades amb la democràcia o l’espai públic. Són accions que requereixen que siguem molt transparents i eloqüents sobre el lloc i l’espai que ocupem en l’ecosistema i que alhora defensem junts els valors que realment ens uneixen. 

Aquest context ens obliga a unir-nos encara més i a reflexionar sobre com podem utilitzar la nostra veu per defensar amb fermesa la llibertat filantròpica. És absolutament necessari mantenir una col·laboració més estreta i invertir en xarxes que serveixin de columna vertebral per al sector. 

Com coexisteix la filantropia amb governs d’estats del benestar, com Espanya o Bèlgica? 

La filantropia és un actor dins de l’ecosistema. Treballa juntament amb els governs, els mercats i la societat civil. La filantropia pot pensar i invertir a llarg termini, una cosa que per definició no pot fer un govern, que celebra eleccions cada quatre anys. A més, tampoc no ha de recórrer als accionistes, com el sector privat. Per tant, té aquesta capacitat única d’assumir riscos, innovar i pensar a llarg termini, i si la utilitza de manera reflexiva, pot ser de gran ajuda per cohesionar la interacció de totes les parts: les ONG, el sector privat i els governs. 

Quin paper exerceix la Fundació ”la Caixa” en el panorama filantròpic?

En el context nacional, la Fundació ”la Caixa” exerceix un paper molt important en àrees com la pobresa infantil, la reinserció de les persones en el mercat laboral, la investigació mèdica o la divulgació de les arts i la cultura. 

Com a sòcia i membre de Philea des de fa 26 anys ―fins i tot abans que fóssim Philea―, la Fundació també hi participa invertint temps i aprenent d’altres fundacions a les nostres xarxes temàtiques. A més, Àngel Font, subdirector general d’Investigació i Beques de la Fundació ”la Caixa” i director executiu de l’Institut CaixaResearch, és l’actual president de Philea. Així doncs, la Fundació també ha participat en la delineació de la visió i la missió de Philea. La Fundació ”la Caixa”, una de les fundacions més grans d’Europa, s’involucra i inverteix en aquestes col·laboracions i relacions internacionals, i a Philea esperem que continuï sent així. 

Pel que fa als ciutadans, quin és el seu rol en la filantropia i amb quines causes s’identifiquen més?

Les persones connecten amb les causes depenent de la seva cultura i de la seva experiència personal. No obstant això, estem veient certes tendències en aquest sentit: segons un informe recent de la Fondation de France, cada vegada hi ha més joves de França que creen fundacions per contribuir al treball filantròpic. Malgrat això, a l’informe de la Charities Aid Foundation es diu que, per primera vegada en molts anys, s’ha detectat una disminució de les donacions dels joves britànics, que no es van sentir connectats amb la tasca caritativa. Aquesta dada és una crida a l’acció perquè reflexionem sobre com es pot estimular la generositat dins de la societat. La bona notícia és que la filantropia i l’amor per la humanitat és una cosa que tots compartim d’una manera o d’una altra. 

En quins objectius o polítiques prioritàries se centra Philea actualment?

Atès el context global actual i en línia amb les nostres prioritats estratègiques, hem decidit que el 2025 serà el nostre any de la igualtat. Ara estem treballant intensament amb els nostres membres per comprendre quina és la relació entre igualtat i poder en l’àmbit de la filantropia. 

A més, continuem creant xarxes i grups de treball per reunir persones de l’ecosistema que vulguin aprendre juntes i col·laborar en temes com, per exemple, el desenvolupament organitzacional. 

També continuem col·laborant amb les institucions europees. Estem entusiasmats amb el llançament de l’Estratègia per a la Societat Civil de la Comissió Europea i també hem participat en la consulta sobre el marc financer plurianual. 

Per descomptat, al mateix temps continuem ajudant les fundacions a buscar inspiració per dissenyar un futur millor per a la filantropia amb anticipació, previsió i incorporant-hi noves metodologies útils. 

Per acabar, quins preveieu que seran els desafiaments principals del sector en la pròxima dècada?

El món ha canviat molt en molt poc temps i els desafiaments per a la filantropia han augmentat: des de les necessitats dels beneficiaris, els socis i les comunitats a les quals servim fins al mateix entorn filantròpic, que té nous obstacles i barreres, com la polarització de la societat i el retrocés de la democràcia. Les necessitats de la societat en àrees com la crisi climàtica i la desigualtat creixent exigeixen que la filantropia es reinventi amb rapidesa i sigui més valenta, persistent i decidida.