Experts en cooperació internacional alerten de la necessitat de que la tecnologia digital sigui més humana

El Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, Centre Internacional de Ciències Humanes i Socials recolzat per la UNESCO, ha acollit el debat La innovació digital pot estimular una cooperació al desenvolupament més transformadora?, una trobada on diferents experts han analitzat el paper de les tecnologies emergents en la cooperació internacional. Entre les mesures que s'han exposat, destaca la necessitat d'una tecnologia digital més humana i els models d'estructures horitzontals, situant a les persones en el centre.

El Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, Centre Internacional de Ciències Humanes i Socials recolzat per la UNESCO, ha acollit la conferència La innovació digital pot estimular una cooperació al desenvolupament més transformadora?, en la qual diversos experts en aquest àmbit han aprofundit en el paper de les tecnologies emergents en la cooperació internacional. Una sessió organitzada en el marc de la Trobada anual Work4Progress (W4P) de la Fundació ”la Caixa”. 

La innovació en la tecnologia

La sessió, que la Fundació ”la Caixa” ha organitzat en col·laboració amb la UNESCO, s'ha inaugurat amb la ponència d'obertura de José Moisés Martín Carretero, economista i director general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI). En la seva intervenció, l'expert ha explicat l'estreta relació entre la cooperació internacional per al desenvolupament i la innovació digital i ha subratllat que tal com s'observa en un dels punts de l'Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) , «és necessària la innovació en la tecnologia». Martín ha matisat que en el cas de la cooperació internacional «s'ha d'entendre la tecnologia com una part del desenvolupament social». En aquest marc, per a l'economista «el desafiament dels agents és enfortir les capacitats humanes perquè aquesta digitalització empoderi a les comunitats».

D'altra banda, ha analitzat el «model de digitalització estatunidenca Silicon Valley», i ho ha definit com «un model que està creant una desacceleració de la capacitat d'innovació», per la qual cosa ja no sembla un exemple de model promotor per a la resta de països. Per aquesta raó, el conferenciant ha comentat que cal buscar noves fórmules de cooperació que reinventin els ecosistemes tecnològics, basant-los en necessitats locals, la qual cosa ens portaria a reforçar els vincles humans i a empoderar a les comunitats.

Amb tot, per al director de CDTI, «cal redefinir l'ús ètic de la tecnologia i evitar les eines de control, perquè les persones han d'estar en el centre i les tecnologies han d'estar al servei de les comunitats».

La tecnologia, al servei de les comunitats

Després d'aquesta inspiradora conferència, el moderador de la trobada, Gorka Espiau, director científic del programa Work4Progress i director del Agirre Lehendakaria Center, ha obert una taula de debat entre Kasia Odrozek, coordinadora del Business Council for Ethics of AI, Bioethics and Ethics of Science, SHS Sector, UNESCO; Shrashtant Patara, director executiu de Development Alternatives (DONA), amb seu a Nova Delhi; i José Moisés Martín Carretero. L'objectiu era explorar enfocaments ètics, inclusius i col·laboratius per afrontar els reptes del desenvolupament global des de la transformació digital.

En la conversa, Odrozek ha abastat la Intel·ligència Artificial (IA) com una arma de doble tall. Referent a això, ha explicat que l'anomenada IA for good (pel bé de la humanitat) podria ser una bona eina digital en cooperació internacional però també ha alertat que cal anar amb compte perquè hi ha empreses que veuen opcions de negoci en aquesta eina. Per a la representant de la UNESCO, «cal protegir la cultura i la creativitat de la IA» i s'ha unit a l'economista en assegurar que és necessari «posar en el centre les connexions humanes».

Un model horitzontal, basat en la interacció 

Per la seva banda, Shrashtant Patara ha destacat com la tecnologia des del punt de vista de la producció local, a Uttar Pradesch, ha anat prenent importància portant esperança a aquesta regió, gràcies a processos d'etiquetatge i empaquetat, que els han permès situar-se per davant de sistemes productius de grans marques. També ha explicat el model de treball que es realitza des del programa W4P de la Fundació ”la Caixa”: «es busca un sistema horitzontal, on entre 10 i 20 actors claus interactuen entre ells, en comunitat». D'aquesta manera, «s'evita les estructures verticals de les startups que segueixen el model estatunidenc de Silicon Valley i que només busca maximitzar els beneficis».

En aquest sentit, Martín s'ha sumat a Patara i ha insistit que «les grans companyies no es basen en generar valor, si no en capturar-ho, la qual cosa provoca que veiem com s'han generat ingressos, però en canvi quedi ocult tot el que s'està destrossant», la qual cosa ell descriu com «la disrupció del model estatunidenc, un model que no és tan brillant com podia semblar».

Noves eines digitals 

Respecte a les noves eines que puguin funcionar en cooperació internacional, Odrozek, ha destacat que si bé les dades són una pedra angular per a l’aplicació eficaç de la IA, també creu que és «necessari pensar en altres aplicacions que puguin ajudar en altres contextos, com en l'agrícola o en l'àmbit de la salut», més en línia de les necessitats reals de les comunitats. Com a exemple de governança sobre les dades, quelcom que l'experta creu que cal tenir en compte, ha citat Common Voice, una plataforma gratuïta i de programari lliure dirigida a les comunitats per a la creació de conjunts de dades de parla i text.

En aquest sentit, Patara també creu que la tecnologia ha de contribuir al fet que els constructors d'ecosistemes puguin desenvolupar els seus prototips, per exemple amb l'ús de drons i altres eines. Per la seva banda, Martín ha afegit que els ecosistemes proporcionen un treball d'equilibri dinàmic entre els diferents actors i ha subratllat que les entitats que financen la cooperació internacional haurien d'assumir riscos i fer programes més experimentals.

De fet, el programa W4P i la Fundació ”la Caixa”, actuen com un element catalitzador que multiplica l'impacte dels projectes dels països que formen part: l'Índia, Moçambic, el Perú i Colòmbia; amb intervencions molt estratègiques i des de l'escolta activa en les comunitats.

Conclusions 

Entre les conclusions que han aportat els experts en el tancament d'aquesta interessant trobada, destaquen la necessitat de que existeixi una escolta real entre la comunitat tecnològica i social, per buscar una entesa conjunta; el treball amb les comunitats i no per a elles, per poder equilibrar la simetria de poder; i aconseguir que la tecnologia digital sigui més humana.

Trobada anual Work4Progress 

Aquest debat ha estat organitzat per la Fundació ”la Caixa” amb motiu de la Trobada anual Work4Progress a CosmoCaixa (W4P), els dies 7, 8 i 9 d’octubre. Es tracta d’un acte que reuneix representants de les organitzacions de l’Índia, Moçambic, Perú i Colòmbia, que formen part de W4P, juntament amb experts internacionals, i en el que ha participat Graham MacMillan, president de F. Visa, entitat pionera en la digitalització financera amb la que la Fundació ”la Caixa” impulsa el programa a Colòmbia, junt amb la Fundación Grupo Social. 

El programa Work4Progress. Innovació per al foment de l’ocupació té com a objectiu identificar els reptes i les necessitats en matèria d’ocupació i, a través del suport a solucions innovadores, afavorir la cocreació d’empreses i de llocs de treball amb la població local, amb una atenció especial a dones i joves en situació de vulnerabilitat. Per aconseguir-ho, la Fundació ”la Caixa” busca suport en les xarxes d’entitats del territori.

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), tot i que la taxa mundial de desocupació juvenil es va situar en el 13 % l’any 2023, el nivell més baix dels últims quinze anys, la recuperació no ha estat equitativa: les dones joves continuen patint una desigualtat significativa en l’accés al treball. En concret, la taxa de joves “ninis” (que no estudien, no treballen ni reben formació) mostra una forta bretxa de gènere: el 28,1 % de les dones joves es troben en aquesta situació, en comparació amb el 13,1 % dels homes joves. 

Aquestes dades evidencien que les dones joves tenen gairebé el doble de probabilitats de quedar excloses del mercat laboral i educatiu respecte als homes joves. Per aquest motiu, el programa Work4Progress de la Fundació ”la Caixa” es dirigeix especialment a joves i dones a l’Índia, Moçambic, el Perú i Colòmbia amb l’objectiu de promoure oportunitats laborals inclusives i sostenibles.