Joves de l’Amazònia transformen excedents de plàtan en ocupació i sostenibilitat

A l’Amazones peruà, la cadena de valor del plàtan és una de les més rellevants. Se n’estima una producció d’entre 30 i 40 milions de tones l’any, un 30 % de la qual es classifica de 3a categoria, sense possibilitats de venda. Fins fa poc, aquest plàtan es destinava a l’autoconsum o es descartava. També es rebutjaven els residus vegetals de la planta. En el marc de Work4Progress i gràcies a l’acompanyament de la Fundación CODESPA, ara dos projectes d’economia circular liderats per joves indígenes estan transformant els residus en ocupació i sostenibilitat.

Des del 2017, el programa Work4Progress de la Fundació ”la Caixa” promou la generació d’ocupació de qualitat a Colòmbia, l’Índia, Moçambic i el Perú a través de plataformes d’innovació social i canvi sistèmic. Des que es va iniciar el programa, s’han creat més de 44.000 llocs de treball i s’han posat en marxa més de 21.000 negocis.

A través de CODESPA, al Perú ja s’ha donat suport al desenvolupament de 15 prototips. Luis Cáceres, director de l’entitat al país, afirma que formar part de Work4Progress ha permès a CODESPA avançar en el seu objectiu de «desenvolupar iniciatives que ajudin les persones que estan en situació de vulnerabilitat a passar de l’estat de pobresa a un estat de prosperitat». 

Ho aconsegueixen mitjançant la cerca de «solucions disruptives» que els permeten generar negocis rendibles, viables i sostenibles que fomenten un canvi positiu al territori, des d’un punt de vista tant econòmic com ambiental i social.

Tot comença amb una idea que sorgeix en les primeres fases de la metodologia de Work4Progress, l’escolta i la cocreació juntament amb les comunitats locals, que té com a objectiu respondre a les seves necessitats amb solucions innovadores que aprofitin les oportunitats existents al territori.

«En les fases d’escolta i cocreació juntament amb les comunitats amazòniques de la província de Condorcanqui, al nord del Perú», explica Cáceres, «vam detectar un gran potencial en el cultiu del plàtan que no s’aprofitava. Un 30 % quedava per a autoconsum del productor o bé es rebutjava. Investigant, vam veure que es podien deshidratar i convertir en fulletes per després vendre-les a empreses que elaboren altres productes, com farines o granulats. Així van sorgir les fulletes deshidratades, un producte innovador que recupera aquest excedent i atorga un valor agregat a la cadena de valor del plàtan».

També van observar que els residus vegetals, que representen d’un 60 a un 70 % del pes total de la planta, eren totalment desaprofitats. «Amb el suport de diverses institucions acadèmiques», explica el representant de CODESPA, «vam veure que es podien convertir en biofibra: les fibres de la tija del plàtan s’extreuen per utilitzar-les com a matèria primera en la creació de joies o accessoris de moda».

Tots dos prototips d’economia circular són crítics a l’Amazones pel seu propi context climàtic, que afecta la producció i crea en la comunitat la necessitat de trobar alternatives d’ocupació.

Segons Hannah Stutzman, experta independent en gestió mediambiental, «la integració de programes enfocats a l’alleujament de la pobresa és fonamental per mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi, perquè són les persones més marginals les que en patiran més els efectes. 

D’altra banda, està molt ben documentat que les comunitats amazòniques són les guardianes dels boscos més eficients. De manera que crear les condicions perquè puguin continuar allà és una inversió en la lluita contra el canvi climàtic ja que es promou la conservació dels boscos a llarg termini».

«Una part del poder que té l’enfocament de Work4Progress és la generació de xarxes i la seva capacitat d’implicar-hi múltiples actors, públics i privats», afegeix Stutzman. «Només d’aquesta manera es poden generar les condicions necessàries per millorar la resiliència de les comunitats i crear oportunitats d’ingressos per a la població local que siguin duradores.

A més, s’impulsen projectes que en si mateixos ja redueixen les emissions de carboni, generen economies circulars i promouen productes generats de manera sostenible», afirma. Així, el programa recorre a múltiples enfocaments per contribuir als esforços contra el canvi climàtic.

En el cas dels projectes d’economia circular del Perú, són prototips innovadors i sostenibles en tots els sentits. Els productes que en resulten recuperen primeres matèries que abans es rebutjaven. A través de la cocreació amb institucions acadèmiques, les comunitats amazòniques i el programa Work4Progress a Espanya, s’han desenvolupat tecnologies pioneres que permeten dur a terme tots els processos amb energies renovables (fotovoltaiques, en concret).

El director de CODESPA al Perú afegeix: «A més, s’ha creat una cadena de valor que abans no existia al territori i que fa possible millorar la vida de les famílies que s’hi dediquen. Finalment, també hi ha innovació pel que fa a les capacitats de la mateixa població, que, en veure el potencial dels productes, s’ha anat formant en noves tècniques i en metodologies i processos que abans no coneixien.

Tots dos projectes donen feina a joves natius de l’ètnia awajún, que pobla l’Amazònia des de fa molt temps. «D’aquests joves, entre el 40 i el 50 % són dones, cosa que ens omple d’entusiasme i ens motiva a continuar promovent el desenvolupament de les seves capacitats perquè es converteixin en les actores principals de l’emprenedoria», assegura Cáceres. CODESPA té l’objectiu de formar i capacitar els joves perquè amb el temps siguin autònoms i puguin portar les regnes dels negocis.

En el prototip de les fulletes de plàtan actualment hi treballen 12 joves, i en el de la biofibra, uns 8 o 10, que fins i tot ja estan participant en fires nacionals per mostrar el seu producte a empreses cada cop més grans.

Fa poc es va instal·lar en un comunitat nativa una planta de processament de biofibra liderada per la mateixa comunitat i, en el cas de les fulletes deshidratades, Cáceres explica que estan també a punt d’instal·lar la seva planta de processament per duplicar o triplicar la producció, ja que veuen que hi ha un mercat molt gran que poden proveir.

La meta a llarg termini és que aquestes emprenedories es converteixin en petites empreses gestionades per la gent local, amb mercats establerts, i que generin un efecte multiplicador dins de les comunitats. «La idea és que els joves puguin escalar els negocis i fins i tot reproduir-los en altres comunitats, i aplicar els mateixos mètodes no sols en la indústria del plàtan, sinó també en la del cacau, el cafè i altres productes amazònics», afirma, convençut, el director de CODESPA al Perú.