Més de la meitat dels adolescents han presenciat com altres joves eren objecte de discriminació

L’estudi L’estigmatització i la discriminació com a factors de vulnerabilitat en l’adolescència, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació "la Caixa", analitza aquestes dues variables, que afecten els joves i poden ser factors clau en la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu. 

El 54,3 % dels adolescents han presenciat accions de discriminació cap a alguns dels seus companys, principalment en forma de burles o insults. Aquesta discriminació acostuma a tenir lloc sobretot en l’entorn educatiu i és exercida pels mateixos adolescents. 

Entre les causes principals de discriminació que han observat aquests joves hi ha aspectes com la pertinença a una minoria ètnica (observat pel 26 % dels joves); les qüestions vinculades a l’aspecte físic, com l’obesitat, la vestimenta o l’alçada (23 %); el gènere o l’orientació sexual (8 %); la salut dels companys, ja sigui física o mental; aspectes psicològics, com la capacitat acadèmica, o certs trets de la personalitat (13 %). Finalment, en el 25 % dels casos la discriminació es produeix per motius desconeguts, com es pot apreciar en el gràfic següent: 

Així ho constata l’estudi L’estigmatització i la discriminació com a factors de vulnerabilitat en l’adolescència, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i liderat pels investigadors Clara González Sanguino, Jairo Rodríguez Medina, Alba Ayuso Lanchares, Elena Betegón Blanca, Lorena Valdivieso León i María Jesús Irurtia Muñiz, de la Universitat de Valladolid. Els resultats se sustenten a partir d’una enquesta en línia feta a 1.000 adolescents espanyols d’entre 12 i 16 anys. 

«Quan vam preguntar als adolescents si havien vist discriminació, més de la meitat van relatar diferents experiències. Les causes més freqüents eren la pertinença a grups racialitzats, com per exemple no deixar jugar algú perquè és marroquí; l’aspecte físic, com ara riure’s d’un noi perquè és gras o presenta problemes de salut, i determinants psicològics, com per exemple riure’s d’un company perquè té discapacitat o pel seu gènere o orientació sexual», ha explicat l’autora principal d’aquest estudi, Clara González. 

L’informe també revela que entre el 15 i el 30 % dels adolescents enquestats afirmen que són discriminats sovint «per altres iguals de manera més freqüent i, molt menys sovint, per desconeguts, professors o familiars», ha puntualitzat la investigadora. Això significa que són menyspreats en contextos en què altres persones es comporten com si fossin millors que ells. Així mateix, el 17,3 % dels joves enquestats asseguren que, sovint, la gent actua com si cregués que no són intel·ligents, i el 16,4 % asseguren que són tractats amb menys cortesia o educació que altres persones. 

Els resultats d’aquest estudi també apunten que el 13,5 % sovint són objecte de malnoms o insults i el 6,2 % afirmen que són amenaçats o agredits com a mínim diverses vegades al mes, tal com es pot observar en el gràfic següent, en què també es recullen altres situacions viscudes pels joves enquestats: 

«Al qüestionari de discriminació, en el dia a dia, fins al 30 % dels adolescents van reconèixer que d’altres actuaven com si fossin millors que ells entre una vegada al dia i diverses vegades al mes, i el 13,5 % van dir que rebien sovint malnoms o insults. Això es complementa amb les experiències narrades», puntualitza González. 

Les principals causes identificades en la discriminació viscuda són l’edat, l’aspecte físic i l’alçada o el pes corporal, seguides de l’economia familiar o els problemes de salut mental. Altres motius rellevants inclouen aspectes relacionats amb el context acadèmic i la personalitat, com també el gènere i l’orientació sexual. 

L’informe, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, també mostra que els adolescents enquestats que viuen en grans ciutats (més de 200.000 habitants) revelen que pateixen una discriminació significativament més gran que els que viuen en ciutats petites (menys de 10.000 habitants). 

«En comparar grups, vam trobar que els adolescents amb algun trastorn mental, malaltia física o discapacitat intel·lectual, així com els que tenen més contacte amb aquestes condicions, són més discriminats que els que no les presenten. A més, un altre factor estudiat va ser viure en ciutats de grans dimensions (més de 200.000 habitants) davant de localitats petites (menys de 10.000), de manera que es van poder localitzar grups de joves especialment vulnerables», ha sostingut l’autora principal. 

D’una manera similar, els adolescents que presenten alguna discapacitat, malaltia física o problema de salut mental, o que tenen familiars i amics que els presenten, també asseguren que han estat significativament més discriminats que els que no experimenten ni tenen diagnosticada cap discapacitat, malaltia física o problema de salut mental. El gràfic següent mostra aquestes diferències entre adolescents: 

Finalment, pel que fa a l’estigma detectat en adolescents amb discapacitat, malaltia física o problemes de salut mental, en aquest estudi s’identifiquen certes creences i sentiments d’ajuda excessiva, i també de pena o llàstima. A més, també hi ha creences segregacionistes, que coincideixen amb més desig de distància social enfront de relacions més íntimes o properes, com ara tenir una parella amb aquestes característiques, segons ha puntualitzat l’autora. 

«La presència de discriminació i estigma entre els adolescents sembla que continua existint, en especial en els grups que han estat tradicionalment més discriminats. Tanmateix, els joves amb problemes de salut, tant física com mental, poden ser doblement vulnerables, ja que a més dels seus problemes hauran d’afrontar la discriminació i l’estigma», ha conclòs la investigadora.