Rabinovich: «La immunoteràpia podria tractar totes aquestes malalties amb un rerefons inflamatori»

A la farmàcia dels seus pares a Córdoba (Argentina), Gabriel Rabinovich ja va entendre de petit que la seva vocació estava lligada a la salut i al benestar de les persones. La seva investigació sobre el paper de les galectines en el sistema immunològic, que ha obert noves vies per tractar el càncer i les malalties autoimmunes, l’ha consolidat com un referent internacional. Ara, el bioquímic afronta un nou repte: liderar un dels grups de recerca del CaixaResearch Institute, el primer centre de recerca especialitzat en immunologia d’Espanya. 

Teníeu interès per la ciència ja de petit? Vau tenir algun referent que us marqués? 

Els meus pares tenien una farmàcia a la ciutat de Córdoba (Argentina) i jo els ajudava a ordenar els remeis i veia els pacients que venien. Recordo que li vaig dir al meu pare: «Jo vull fer alguna cosa que tingui a veure amb la salut per millorar la vida dels pacients». També vaig tenir la influència de dues professores de biologia i de química, a secundària, que van fer que m’enamorés de la ciència. I quan vaig fer 13 anys, la meva germana Sandra em va regalar el llibre Cosmos, de Carl Sagan. Aquesta frase se’m va quedar marcada: «Sigui quin sigui el camí que seguim, el nostre destí està lligat indissolublement a la ciència. Per a la nostra simple supervivència, és essencial que comprenguem la ciència. A més, la ciència és una delícia; l’evolució ens ha fet de tal manera que comprendre ens fa plaer, perquè qui comprèn té més possibilitats de sobreviure». 

Quina és la vostra motivació principal com a investigador? 

Per a mi, fer recerca és descobrir per transformar el coneixement, el món i la societat. És brindar oportunitats: oportunitats als estudiants per formar-se, oportunitats als pacients per millorar les seves patologies i aquesta oportunitat d’introduir nous coneixements originals en el coneixement universal. 

Quin paper tenen els sucres (glicans) en la vida de les nostres cèl·lules? 

Abans, quan estudiàvem química biològica, ens deien que els sucres eren un ornament decoratiu de les cèl·lules que formava l’anomenat glicocàlix. Durant anys ens vam pensar que no feien cap funció. Avui se sap que tenen informació biològica clau que pot ser desxifrada per unes proteïnes que s’hi uneixen anomenades lectines. En unir-se a aquests sucres de manera específica, segons el tipus de sucre i la seva configuració, indiquen a aquestes cèl·lules què han de fer, si proliferar, morir o diferenciar-se. 

I quin rol tenen en el sistema immunològic? 

El nostre sistema immunològic normalment reacciona davant de microbis, bacteris, virus, paràsits, fongs o tumors. Però arriba un moment en què la resposta immunològica d’aquests milers de milions de limfòcits que ja van reaccionar ha de tornar a la normalitat; si no, correm el perill de generar una malaltia autoimmune, com l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple, la diabetis, etc. Nosaltres vam descobrir que una proteïna de la família de les galectines, la galectina 1, té la capacitat de descodificar els sucres en els limfòcits, en cèl·lules del sistema immunitari o en cèl·lules endotelials, i promoure programes immunològics i vasculars. Quan la resposta immunològica arriba a un pic, la galectina 1 s’encarrega de tornar a equilibrar el sistema immune. 

A partir d’aquest descobriment hem pogut crear una plataforma terapèutica basada en la galectina 1 que permet eliminar els limfòcits que estan causant dany, per exemple, a les articulacions en el cas de l’artritis reumatoide, a les beines de mielines del cervell en l’esclerosi múltiple o al pàncrees en la diabetis. 

Aquest descobriment va tenir altres implicacions? 

També vam descobrir una cosa molt interessant: per què els limfòcits de les dones embarassades no danyen el fetus (que és meitat antígens materns i meitat paterns). Resulta que la galectina 1 silencia aquests limfòcits materns durant el primer trimestre de l’embaràs per no danyar el fetus. 

I en el cas dels tumors?

Observem que, en créixer, els tumors s’apropien d’aquesta proteïna i, quan un limfòcit és a punt de danyar-los, produeixen galectina 1 per eliminar-lo i evadir la resposta immune. És a dir, que la galectina 1 és bona a vegades (durant l’embaràs o per resoldre la resposta inflamatòria), però és lesiva en el cas del càncer. 

Heu aconseguit tractar aquests tumors? 

Hem dissenyat un anticòs monoclonal que neutralitza la galectina 1 i, en models experimentals de diferents tipus de tumors, hem aconseguit eliminar-la per augmentar la resposta immunològica. També s’evita la formació de vasos sanguinis, amb la qual cosa el tumor deixa de rebre oxigen i nutrients, i frena d’aquesta manera el seu creixement. 

Aquest tipus de medicaments podria ser una cura definitiva per a certs tipus de càncer? 

Preferiria parlar de tractament. En el cas de la immunoteràpia, durant les últimes dècades hi ha hagut una gran revolució. Abans, ningú no creia que estimular la resposta immune davant d’un tumor pogués ser el secret per eliminar-lo: es posava èmfasi en la quimioteràpia, en la radioteràpia, tenint com a focus la cèl·lula tumoral. Avui el focus és el microambient i, si tenim en compte que la galectina 1 modula diferents components d’aquest microambient, això fa pensar que bloquejar-la podria modular els tumors, fins i tot molts que són resistents a la immunoteràpia. I això és el que estem comprovant en models experimentals. Un dels tumors en què està tenint més èxit és el càncer colorectal, però l’hem extrapolat a una gran diversitat de tumors. 

A finals del 2024 es va anunciar que el seu equip era un dels primers grups de recerca del nou CaixaResearch Institute. Quin impacte pot tenir aquest nou model de centre en el panorama de la recerca científica a Espanya? 

És un model únic. Presenta la singularitat que està dedicat completament a la immunologia i, avui dia, la immunoteràpia està donant solucions a moltes patologies que abans s’abordaven des de l’especialitat. Més enllà de les infeccions o la interacció patogen-hoste, la immunoteràpia dona solucions a la neurologia (aplicada a l’Alzheimer o a l’esclerosi múltiple), a la cardiologia (per la inhibició de la resposta inflamatòria en les patologies cardiovasculars), a l’endocrinologia i, per descomptat, al càncer. Avui dia se sap que la immunoteràpia pot servir per tractar cadascuna d’aquestes malalties perquè tenen un rerefons inflamatori. De fet, el mateix envelliment comporta una inflamació subjacent i, si la comprenguéssim amb més profunditat, podríem tenir un envelliment més saludable. 

El CaixaResearch Institute promet ser una insígnia de la producció de qualitat i, d’altra banda, també de la translació de tots aquests coneixements per generar nous productes i aportar al conjunt de la societat. I que tingui el suport de la Fundació ”la Caixa” és una gran garantia. 

En què treballarà el vostre equip? 

Estudiarem l’acció coordinada del que anomenem glicocheckpoints, que són aquestes interaccions entre lectines i glicans, per entendre com regulen les malalties immunològiques. La nostra investigació tindrà tres arestes: càncer, autoimmunitat (especialment les malalties neurodegeneratives) i infeccions (les interaccions patogen-hoste). 

Per què heu considerat que Barcelona i aquest centre en particular són el millor lloc per desenvolupar la vostra recerca i avançar en la fase clínica dels projectes? 

La generació de coneixements nous ha d’anar lligada a tota una articulació perquè aquests coneixements puguin arribar a la gent, formar recursos humans i començar a arribar als més joves. A Barcelona hi ha un ecosistema molt cuidat i estructurat de ciència, tecnologia i innovació, cosa que no passa en altres llocs. Al CaixaResearch Institute, a més, tindrem la gran oportunitat de col·laborar amb altres instituts i fer ciència de manera col·lectiva. 

Com seran els tractaments contra el càncer i les malalties autoimmunes la pròxima dècada? 

La medicina de precisió està revolucionant la manera de tractar aquestes malalties perquè permet identificar quins pacients es beneficiaran de cada tractament. El meu desig és que en el futur no hàgim de dir als pacients que «ja no hi ha més possibilitats». Perquè en els que generin resistència a un determinat tractament podrem identificar el perquè d’aquesta resistència i generar un fàrmac nou ad hoc. La interacció entre el metge i l’investigador és fonamental. Per això són tan rellevants el CaixaResearch Institute i la col·laboració amb altres hospitals a l’hora de crear un diàleg fluid amb els metges.