Rufo Santiago: del rebuig per ser gitano a liderar una botiga amb 18 treballadors

Les dificultats econòmiques de la seva família van fer que hagués de deixar el batxillerat. Amb l’acompanyament de la Fundación Secretariado Gitano i del programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa” va aconseguir una feina en una firma de roba. Nou anys després, és director de la botiga i intenta treure el millor de cada un dels treballadors.

Rufo Santiago té 28 anys. Acaba de sortir de treballar en una botiga de roba de Cartagena (Múrcia), però quan arribi a casa encara s’ha de posar a organitzar els horaris del seu equip. És el màxim responsable de l’establiment.

Com a responsable de la botiga s’ha d’ocupar d’indicadors com la rendibilitat, la productivitat, la cistella mitjana… Però el que més l’importa són les persones que hi ha darrere. «El que mires en un negoci són els números, però els números no surten sense un equip humà. Per a mi el més important a la feina és compartir amb les persones, treure’n el millor de cadascuna, escoltar l’equip i que la gent s’hi senti còmoda», reflexiona. I afegeix: «Quan hi ha un bon ambient laboral, les altres coses van sortint soles».

En Rufo és d’ètnia gitana i a vegades per aquest motiu algunes persones li posen obstacles. «Hi ha gent que és molt tancada de ment i avui en dia continua tenint pensaments equivocats del gitano», lamenta.

Explica que, a la botiga que dirigeix, a vegades hi ha clients que diuen a algun empleat allò habitual «Necessito parlar amb el teu cap». «Quan jo surto, alguna vegada veus que la gent s’impacta. Una vegada em van dir: “No, jo vull parlar amb el teu cap”. I li vaig contestar: “El cap soc jo”, i es notava que la persona, simplement per ser jo gitano, no hi estava d’acord», relata.

«Encara hi ha estereotips i és una pena perquè estem avançant com a ètnia», considera en Rufo. I afegeix: «Moltes vegades et sorprens: que avui dia no s’accepti la societat gitana és una cosa que no m’entra al cap».

Quan la necessitat econòmica talla el camí dels estudis

Quan en Rufo encara era un infant va començar a participar en un programa de reforç educatiu de la Fundación Secretariado Gitano, una entitat sense ànim de lucre que treballa per la igualtat d’oportunitats de la comunitat gitana. «Ens acompanyaven molt quan vaig començar l’institut. Per mi era el refugi per poder avançar i continuar estudiant. Sempre hi eren: qualsevol dubte, qualsevol coseta que tenia… Aquestes classes de suport de les tardes ens ajudaven moltíssim», recorda.

Després d’acabar l’ESO va començar primer de batxillerat, però les seves circumstàncies familiars van fer que ho hagués de deixar. Durant molts anys el seu pare havia estat paleta, però després de la crisi de la construcció del 2008 «se’n va anar al mercat ambulant a vendre el que podia per tirar endavant», recorda en Rufo. La seva mare ha treballat sempre com a dona de la neteja. La manca de recursos econòmics a la família, explica el jove, el va fer decidir-se: «Ja tinc una edat, he de donar un cop de mà a casa».

Va començar a treballar de cambrer, tot i que els prejudicis sobre la seva ètnia li dificultaven trobar una feina estable. «Jo notava que hi havia aquest estereotip i que no et donaven l’oportunitat simplement perquè eres gitano. No era per experiència, no era per res. Simplement, així que veien que eres gitano, ja era: “No, no fa falta”», diu.

Aquesta discriminació no sols l’ha experimentada en l’àmbit laboral.  Recorda situacions en què, anant amb els seus cosins a un restaurant, una cafeteria o una discoteca, no els van deixar entrar: «Que et diguin “no, és un reservat, no es pot passar”, i veure gent que va passant…».

Incorpora, una porta a noves oportunitats laborals

Les dificultats per aconseguir una feina el van fer anar de nou a la Fundación Secretariado Gitano, que el va ajudar a través d’Incorpora, el programa d’inserció sociolaboral de la Fundació ”la Caixa” per a persones en risc d’exclusió. En Rufo recorda: «Em van oferir un ventall molt gran d’oportunitats», que incloïa formació pràctica en diferents sectors.

Es va decantar pel comerç perquè li venia de família: «Tota la meva vida he estat en el món del mercat ambulant amb els meus avis, els meus oncles… El tracte amb les persones i vendre era una cosa que em cridava molt l’atenció. Quan van dir que es podien fer pràctiques, ja tenia clar que havia de ser alguna cosa de comerç».

Incorpora li va facilitar una formació en comerç que incloïa unes pràctiques a la firma de roba Kiabi. «M’ajudaven molt a enfocar-me en el que et demana una empresa. Et posaven en situació per saber com reaccionar quan ve un client, com atendre’l, el bàsic de com penjar la roba… Quan vaig entrar a fer les pràctiques no començava de zero: tenia aquesta noció bàsica», valora sobre la seva formació.

En aquest camí el va acompanyar Ana Esther Aliaga Fernández, prospectora d’ocupació de la Fundación Secretariado Gitano a Múrcia, que forma part de la xarxa d’entitats del programa Incorpora.

Ofereixen un acompanyament individualitzat en el qual la intervenció s’adapta a les necessitats de cada participant. «Quan una persona arriba a la Fundació, una companya l’acull, recull la informació necessària i d’allà passa a orientació. L’orientadora comença un itinerari en què es veu quines són preferències laborals té, amb quina formació prèvia arriba i quines coses es poden complementar», explica Aliaga. «Tot seguit passa a formació, a cerca de feina o a totes dues coses alhora. I llavors entra la prospecció per buscar formacions a empreses per a aquesta persona o ofertes que li puguin interessar o per a les quals estigui preparada», continua.

La població que atenen acostuma a tenir baixa qualificació, tot i que és un fet que cada any millora una mica. «Cada vegada tenim més població gitana en estudis superiors. I és una cadena: gitanos amb estudis, gitanos amb futur», indica la professional.

Tot i així, pateixen discriminació en l’accés a la feina. «Sembla que les persones gitanes han de demostrar molt més que un paio. Envies una persona a una oferta o a una formació en pràctiques i a vegades ens trobem casos en què l’empresari ens diu: “A veure qui m’enviaràs”», explica Aliaga. I ella respon: «Doncs t’enviaré persones formades i preparades».

A vegades, simplement els cognoms en un currículum suposen un obstacle: «Diuen que no hi ha cognoms gitanos, però quan és Bautista Heredia o Carmona Santiago sembla que salten les alarmes».

Les dones gitanes, a més, pateixen una doble discriminació. «En entrevistes de feina els pregunten si seran mares aviat perquè tenim aquest estereotip. O els pregunten: “Però tu a quina edat et vas casar?”», lamenta Aliaga.

De l’aprenent al líder de botiga: un somni complert

El tracte amb les persones que acompanyen és proper, cosa que queda clar en preguntar a l’Ana per Rufo Santiago. «És un xaval molt especial. Com que l’estimo molt, només te’n diré coses espectaculars perquè té un carisma, una bondat, és afectuós…», l’elogia.

I ens explica: «Va entrar a la formació que preparem de comerç, que té una part teòrica i després una part pràctica, i quan el van veure funcionar els va agradar molt». «Tot i que nosaltres li hem donat suport en tot, si és on és ara ha estat un èxit seu. Sempre tindrà el nostre suport incondicional, però s’ho ha treballat molt, és espectacular», reconeix.

Quan el jove va acabar les pràctiques, li van oferir un contracte de tres mesos. Després va passar per diferents llocs, cada vegada amb més responsabilitat, fins que el 2025 el van nomenar líder de la botiga al capdavant de l’establiment de Cartagena. «Estic vivint el meu propi somni», valora en Rufo, que fantasiejava amb aquest lloc des que va entrar a l’empresa. I continua: «Estic supercontent que m’hagin donat aquesta oportunitat, que per a mi era una cosa inassolible. Vaig començar amb 19 anyets a Kiabi, sent pràcticament un nen, i a poc a poc m’han anat donant l’oportunitat de seguir creixent».

I aquesta evolució no s’ha de quedar necessàriament aquí. Als 28 anys, el noi que rebutjaven perquè era d’ètnia gitana ara lidera un equip d’unes 18 persones i encara pot tenir molt recorregut: «De moment soc líder de botiga, ja veurem el dia de demà. Estic molt feliç i molt còmode en aquesta empresa i tant de bo pugui seguir creixent, aportant i adquirint més coneixements».

Una xarxa contra la exclusió que es teixeix en equip

El programa Incorpora no sols ajuda en la integració sociolaboral de la comunitat gitana, sinó que també acompanya tot tipus de persones en risc d’exclusió social en diferents territoris. En el cas de Múrcia, aquesta feina la duen a terme en xarxa una desena d’entitats.

«Tenim un grup que és una meravella perquè ens ajudem i ens comprenem moltíssim», valora la professional. «Ens reunim l’últim dijous de cada mes i estudiem quines coses podem millorar o en quins aspectes tenim dificultats. Compartim experiències i ofertes», puntualitza.

Aliaga valora molt aquesta cooperació: «Per a mi, treballar en xarxa és el més enriquidor que hi ha dins del treball en entitats socials perquè aprens i comparteixes moltíssim, i t’ajuda a comprendre altres dificultats. Nosaltres treballem amb població gitana, però altres entitats treballen amb persones amb discapacitat o amb persones privades de llibertat… I t’enriqueix moltíssim».

La seva avaluació del programa és sens dubte positiva: «Jo hi soc des del 2018 i tant de bo hi sigui molts anys més, perquè per a tots nosaltres és l’exemple de com és treballar en el camp social. I les persones, quan arriben a l’entitat, pregunten pel programa Incorpora. Se n’assabenten pel bocaorella i saben que tothom hi és benvingut».