Els anticossos materns interfereixen en la resposta a la vacuna contra la malària

Els anticossos materns que travessen la placenta poden interferir amb la resposta a la vacuna contra la malària, la qual cosa explicaria la seva menor eficàcia en nadons menors de cinc mesos, segons una investigació liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb set centres africans (CISM-Moçambic, IHI-Tanzània, CRUN-Burkina Faso, KHRC-Ghana, NNIMR-Ghana, CERMEL-Gabon, KEMRI-Kenya). 

Els resultats, publicats a The Lancet Infectious Diseases, suggereixen que infants més petits que els recomanats actualment per l'OMS podrien beneficiar-se de les vacunes contra la malària RTS,S i R21 si viuen en zones amb baixa transmissió de malària, on les mares tenen menys anticossos contra el paràsit.

El món ha assolit una fita increïble: el desplegament a l'Àfrica de les dues primeres vacunes contra la malària -RTS,S/AS01E i la més recent R21/Matrix-M- per protegir la població infantil contra la malària causada per Plasmodium falciparum. Ambdues vacunes estan dirigides contra un fragment de la proteïna del paràsit anomenada circumsporozoït (CSP) i es recomanen per a infants de cinc mesos o més  en el moment de rebre la primera dosi.

«Sabem que la vacuna contra la malària RTS,S/AS01E és menys eficaç en nadons menors de cinc mesos, però la raó d'aquesta diferència continua sent objecte de debat», explica Carlota Dobaño, que dirigeix el grup d'Immunologia de la Malària d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

Per investigar-ho, Dobaño i el seu equip van analitzar mostres de sang de més de 600 menors (nadons entre 5 i 12 setmanes d'edat i infants entre 5 i 17 mesos) que van participar en l'assaig clínic de fase 3 de RTS,S/AS01E. Utilitzant microarrays de proteïnes, van mesurar els anticossos enfront 1.000 antígens de P. falciparum abans de la vacunació per determinar si l'exposició prèvia a la malària i l'edat influïen en la resposta a la vacuna, és a dir, en el nivell d'anticossos IgG contra la CSP.

«Aquest enfocament de microarrays ens va permetre mesurar amb precisió l'exposició a la malària a nivell individual, incloent l'exposició materna en el cas dels nadons menors de 12 setmanes i les infeccions passades en el cas dels infants majors de cinc mesos», afirma Didac Macià, investigador d’ISGlobal i primer autor de l'estudi.

El paper dels anticossos materns

L'anàlisi d'anticossos contra P. falciparum en aquells que havien rebut una vacuna de control en lloc de la RTS,S/AS01E va revelar un patró "típic d'exposició", amb nivells elevats durant els tres primers mesos de vida a causa de la transferència passiva d'anticossos materns a través de la placenta, una disminució durant el primer any de vida, i després un augment gradual com a resultat d'infeccions adquirides de manera natural.

En els infants majors de 5 mesos vacunats amb RTS,S/AS01E, els anticossos originats per una infecció natural no van afectar la resposta a la vacuna. Tanmateix, en els nadons menors de 12 setmanes es van associar nivells elevats d'anticossos contra P. falciparum, transmesos per la mare durant l'embaràs, amb una menor resposta a la vacuna. Aquest efecte va ser particularment fort per als anticossos materns dirigits contra la regió central de la proteïna CSP. Per contra, els nadons amb nivells molt baixos o indetectables d'anticossos IgG materns contra la CSP van mostrar respostes vacunals similars a les observades en nadons de més edat.

Els mecanismes pels quals aquests anticossos materns interfereixen amb la vacuna no es coneixen del tot, però s'ha observat el mateix fenomen amb altres vacunes, com la del xarampió.

Aquests resultats confirmen una cosa que ja es sospitava però que no s'havia demostrat clarament: malgrat el seu paper protector, els anticossos materns anti-CSP, que disminueixen durant els primers tres a sis mesos de vida, poden interferir en l'eficàcia de la vacuna. Com més alt sigui el nivell de transmissió de la malària, més anticossos materns es transmeten al nadó, resultant en una menor eficàcia de la vacuna. Els resultats també suggereixen que els nadons menors de cinc mesos poden beneficiar-se de la vacunació amb RTS,S/AS01E o R21 en àrees de baixa transmissió de malària, durant brots en regions sense malària, o en poblacions que migren cap a una zona de transmissió alta.

«El nostre estudi destaca la necessitat de considerar el moment i els nivells d'anticossos materns contra la malària per millorar l'eficàcia de la vacuna en els infants més petits i vulnerables», afirma Gemma Moncunill, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l'estudi, juntament amb Dobaño.

L'estudi ha comptat amb finançament del ‘National Institute of Allergy and Infectious Diseases’, que fa part dels ‘National Institutes of Health’ (R01AI095789 i U01AI165745).  

Referència

Macia D, Campo JJ, Chenjerai J et al. The effect of Plasmodium falciparum exposure and maternal anti-circumsporozoite protein antibodies on responses to RTS,S/AS01E vaccination in infants and children: an ancillary observational immunological study to a phase 3, randomised clinical trial . Lancet Inf Dis. 2024.  https://doi.org/10.1016/S1473-3099(24)00527-9

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a “Centre d’Excel·lència Severo Ochoa” i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.