CosmoCaixa acull l’esdeveniment Naukas Barcelona Bio-diversitat, amb xerrades de reconeguts científics i científiques

La plataforma Naukas i la Fundació ”la Caixa” presenten el dissabte 31 de maig l’esdeveniment Naukas Barcelona 2025 Bio-diversitat, una jornada especial que se celebrarà de 10.30 a 20 h, dedicada a la divulgació científica i amb els millors experts i expertes en aquesta àrea.

D’aquesta manera el Museu de la Ciència CosmoCaixa s’unirà a l’univers Naukas amb un esdeveniment dedicat a la biodiversitat perquè el públic hi pugui descobrir diferents aspectes d’aquest tema tan ampli en disciplines científiques molt diverses: biologia, física, medicina, astronomia, genètica o matemàtiques. Les xerrades tractaran de temes com les matemàtiques de la vida; com fer un llenguado, un ratolí o una persona amb els mateixos gens, o el poder de la pupil·la. 

La jornada inclou un programa excepcional en el qual participaran algunes de les veus més destacades de la divulgació científica al nostre país. Científiques, investigadors, divulgadores i comunicadors del panorama actual compartiran el seu coneixement en xerrades inspiradores de 25 minuts. Per això l’esdeveniment es dividirà en dues sessions (matí i vespre) i estarà presentat i amenitzat per Antonio Martínez Ron i Javier Peláez, fundadors de Naukas i periodistes especialitzats en ciència.

Es tracta d’un esdeveniment accessible que disposarà d’interpretació en llengua de signes. L’entrada és gratuïta fins a completar l’aforament i es pot reservar a través del web del Museu de la Ciència CosmoCaixa. L’entrada inclou visites comentades a la Sala Univers a les 13.30, 14.30 i 15.30 h. 

Les veus expertes

Conchi Lillo Delgado és neurobiòloga, professora titular de l’àrea de Biologia Cel·lular a la Facultat de Biologia de la Universitat de Salamanca (USAL) i investigadora en patologies de retina a l’Institut de Neurociències de Castella i Lleó (INCYL). Aquesta científica desenvolupa la seva tasca investigadora en l’àrea de la neurobiologia de la visió a l’INCYL, on dirigeix la seva pròpia línia de recerca, adscrita a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Salamanca (IBSAL). També és directora del Servei de Microscòpia de NUCLEUS.

Gemma del Caño és farmacèutica especialista en seguretat i indústria alimentària. Llicenciada en Farmàcia amb especialitat en R+D+i i indústria, i amb màster en Biotecnologia, Innovació i Seguretat Alimentària, treballa des de fa deu anys en la indústria alimentària, tant en departaments de qualitat i com en la direcció d’R+D+i, i actualment com a directora tècnica. Té formació com a auditora en BRC, IFS, ISO 22000 i ISO 9001. És professora associada en el grau de Nutrició i Dietètica de la Universitat Europea Miguel de Cervantes en les assignatures de Legislació Alimentària i Política Alimentària. També és membre de l’equip docent en el màster en Biotecnologia, Innovació i Seguretat Alimentària, i en el curs universitari especialitzat en Cuina Industrial.

José Miguel Viñas és físic de l’aire i comunicador científic, especialista en meteorologia. Treballa com a meteoròleg a Meteored, al portal www.tiempo.com. És consultor de l’OMM (Organització Meteorològica Mundial) i participa en els projectes MOMET i PREMIA, tots dos a Mèxic. Des del 2004 és col·laborador habitual de RNE en diferents programes i magazines. Des del setembre del 2020 és també l’home del temps del programa de ràdio Agropopular, a la COPE. El 2017 i el 2018 va dirigir i presentar a la ràdio de CMMedia Los cuatro elementos, un programa setmanal d’una hora de durada dedicat al medi ambient. És responsable del web Divulgameteo (en línia des de l’abril del 2008), escriu regularment articles, imparteix conferències i cursos per tot Espanya, i ha publicat fins avui onze llibres de divulgació científica. 

Gemma Marfany Nadal és catedràtica de Genètica a la Universitat de Barcelona (UB) i membre del consell d’estudis del grau de Biologia. Va ser membre del consell directiu de la Societat Espanyola de Genètica (SEG) y coordinadora del màster de Biologia del Desenvolupament i Genètica de la UB. Actualment investiga en malalties minoritàries que afecten la retina, i lidera el grup de recerca al Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i a l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona - Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IBUB-IRSJD). Ha publicat més de cent articles científics i ha dirigit nombroses tesis doctorals i treballs de màster i de fi de grau. És cofundadora de DBGen Ocular Genomics, spin-off dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió. 

Isabel Moreno Muñoz és física amb màster en meteorologia i geofísica, i divulgadora especialista en canvi climàtic. Des de l’any 2016 presenta la secció del temps en diferents mitjans, com ara El País, eltiempo.es i, actualment, és presentadora d’Aquí la Tierra, a RTVE. Durant tots aquests anys, ha compaginat aquesta tasca amb una intensa activitat en la comunicació de canvi climàtic. És autora del llibre Cambio climático para principiantes (Penguin Random House, 2022), on descriu les claus per entendre el canvi climàtic de manera senzilla i assequible per a tots els públics. A més, des del desembre del 2023 és ambaixadora del Pacte Climàtic Europeu (EU Climate Pact Ambassador). També col·labora assíduament amb mitjans nacionals i internacionals, com ara RNE, Radio Nacional Clásica, Público, eldiario.es, BBC o RTL Nieuws, entre d’altres.

Carlos Briones Llorente és investigador, divulgador científic i escriptor. És doctor en Ciències Químiques i investigador científic del CSIC. Dirigeix un grup al Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA, associat al NASA Astrobiology Program) que investiga sobre l’origen i l’evolució primerenca dels éssers vius, i el desenvolupament de biosensors per caracteritzar la vida terrestre o buscar-la fora del nostre planeta. Té una gran experiència en divulgació científica com a conferenciant, coordinador de cicles i col·laborador en premsa. Ha publicat diversos llibres, entre els quals Orígenes. El universo, la vida, los humanos (Crítica, 2015; Premi Prisma 2016), ¿Estamos solos? En busca de otras vidas en el Cosmos (Crítica, 2020) i A bordo de tu curiosidad. Un viaje por las preguntas y retos de la ciencia actual (Crítica, 2024). Ha rebut el prestigiós Premi COSCE a la Difusió de la Ciència 2024. Ferm defensor de la tercera cultura, duu a terme regularment activitats que integren la ciència, les humanitats i les arts.

Laura Morán Fernández és psicòloga per vocació i terapeuta de parella i sexòloga per convicció. A més de «torturar pacients» al seu despatx —com ella mateixa diu—, és una ferma defensora del «val més curar-se amb salut» i participa en tots els fòrums de divulgació en què la conviden: a la ràdio (Gente despierta, de RTVE, i Boulevard, d’EITB), a la televisió (Órbita Laika,de RTVE), en esdeveniments de divulgació (Naukas, Desgranando Ciencia i Las que cuentan la ciencia) i en alguns llibres (Orgasmitos o Perfectamente imperfectas). 

Ana Payo Payo és professora ajudant doctora al Departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universitat Complutense Madrid, amb màster i doctorat en Gestió i Conservació de la Biodiversitat. La seva recerca se centra a impulsar el desenvolupament d’estratègies de gestió i mitigació dels efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat. També ha treballat com a investigadora d’ecologia de poblacions d’aus marines a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i com a investigadora en ecologia teòrica a la Universitat d’Aberdeen (Escòcia). Ha col·laborat com a divulgadora científica amb Big Van Ciència i com a presentadora amb el night show d’humor i divulgació científica Balears fa Ciència, de la cadena IB3 TV. També ha participat en l’expedició internacional Homeward Bound Project 2018, un projecte enfocat a potenciar el lideratge i l’empoderament de dones de l’àmbit científic i tecnològic, i la lluita contra el canvi climàtic.

Lluís Montoliu (Barcelona, 1963) és llicenciat (1986) i doctor (1990) en Biologia per la Universitat de Barcelona. Actualment és investigador científic del CSIC i vicedirector del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB), investigador i membre del Comitè de Direcció del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Rares (CIBERER), de l’ISCIII. Ha estat professor honorari de la Universitat Autònoma de Madrid durant vint anys (1998-2018), i durant 3 anys (2021-2024) professor honorífic de la Universitat Complutense de Madrid, a la Facultat de Biologia. Des del 2007 és el director del node espanyol de l’Arxiu Europeu de Ratolins Mutants (EMMA-Infrafrontier). Al seu laboratori investiga sobre temes bàsics (com s’organitzen els gens en el genoma) i aplicats (models animals per a l’estudi de malalties humanes rares, com l’albinisme). Ha treballat durant tota la seva vida professional, des del 1986, amb organismes modificats genèticament, i va fer la seva tesi doctoral sobre genètica molecular de plantes com el blat de moro. Posteriorment, des del 1989, ha centrat els seus estudis en el ratolí com a model animal experimental. Ha fet dues estades postdoctorals al Centre Alemany de Recerca sobre el Càncer (DKFZ) a Heidelberg (Alemanya, 1991-1995) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1995-96) abans d’incorporar-se al CNB a Madrid (1997). El 2019 va rebre un premi de la Fundació Antama per la seva tasca de divulgació científica en biotecnologia. El 2020 va rebre la Medalla H. S. Raper de la IFPCS/ESPCR per les seves investigacions en pigmentació i albinisme. El 2022 va rebre el Premi COSCE de Difusió de la Ciència. Ha rebut el Premi Col·legiat d’Honor del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, el Premi CSIC - Fundació BBVA de Comunicació Científica, el Premi Fundación Muy Interesante a la trajectòria individual en investigació i divulgació científica, el Premi AELMHU a la millor trajectòria professional investigadora en el camp de les malalties rares, el Premi Nacional de Biotecnologia i un Premi Imparables, d’ItalFarmaco, per la recerca en malalties minoritàries.

Natalia Ruiz Zelmanovitch és llicenciada en Traducció i Interpretació (francès/anglès) per la Universitat de Granada, Experta en planificació i gestió cultural i en comunicació social i divulgació de la ciència, amb dos anys d’Art Dramàtic, ha treballat en ràdio i televisió. Les seves tasques en comunicació científica s’han desenvolupat en diversos centres, com ara l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), l’Institut de Ciències de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), l’Institut de Física Fonamental (IFF-CSIC) o el Centre d’Astrobiologia (CAB). Ha protagonitzat diversos projectes teatrals i videogràfics, entre els quals destaquen El diario secreto de Henrietta S. Leawitt (2013) o El enigma Agustina (2018, Premi PRISMAS 2019 al millor projecte singular). Té una CuentoFilia febril, cosa que l’ha dut a publicar, al costat de Silbia López de Lacalle, el llibre Galápagos, las islas que caminan.

Manuel González García és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Astrofísica per la Universitat de París XI. Ha treballat en investigació en astrofísica a l’Observatori de París, a l’Institut de Radioastronomia Mil·limètrica, a Granada, i a l’Observatori Astronòmic Nacional, a Madrid. Durant vuit anys ha treballat a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) en tasques de comunicació científica. Actualment és el mànager d’ESERO Spain, l’oficina de recursos educatius de l’ESA, amb seu al Parc de les Ciències. En companyia d’Emilio García ha dirigit el documental El enigma Agustina, el videoblog El astrónomo indignado o la sèrie web Camino a Congreso. I, amb Natalia Ruiz Zelmanovitch, és l’inventor de l’«astrocobla», disciplina que barreja cobla i astronomia. 

Raúl Gay Navarro és llicenciat en Ciències Polítiques i màster en Periodisme per la Universitat de Saragossa. Treballa des de fa una dècada en premsa, televisió i comunicació. Va ser redactor als informatius d’Aragón Televisión durant set anys i ha escrit amb assiduïtat sobre temes socials i culturals en mitjans com Heraldo de Aragón, eldiario.es o ctxt. Al llarg de dos anys, va coeditar el blog d’eldiario.es sobre discapacitat, De retrones y hombres, guanyador del Premi Zangalleta 2013, atorgat per la Fundació DFA. D’aquest espai va sorgir la idea del llibre Retrón. 

Eduardo Sáenz de Cabezón és matemàtic, professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat de la Rioja. És presentador del programa de ciència Órbita Laika, a RTVE, i divulgador en diversos mitjans, a més de tenir un reconegut canal de YouTube, Derivando. Eduardo ha dut a terme una tasca molt intensa de divulgació de les matemàtiques mitjançant conferències, espectacles, xerrades i tallers per a persones de totes les edats i arreu del món (Espanya, Mèxic, Panamà, Argentina, Costa Rica, Uruguai, etc.). És membre i fundador des del 2013 d’un grup de científics i investigadors en actiu anomenat Big Van Ciència, dedicat a la divulgació científica amb l’objectiu de portar la comunicació científica a tots els públics. També és autor del xou matemàtic El baúl de Pitágoras. Ha participat en l’organització TED i en esdeveniments com els Premis Príncep d’Astúries 2013, en el CERN de Ginebra i en el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries del 2015 davant la reina Letizia. Va ser guanyador de concursos de monòlegs científics, com el de Famelab España (2013) i el de la Fundació Aquae (2014), i ha arribat a ser finalista al Cheltenham Science Festival del Regne Unit.

Els presentadors

Javier Peláez és escriptor i comunicador científic. Autor de 500 años de frío. La gran aventura del Ártico (Crítica, 2019). És un dels fundadors de la plataforma Naukas, editor de ciència a Yahoo i guionista en els programes de divulgació científica El cazador de cerebros i Órbita Laika, de RTVE. Durant més d’una dècada ha escrit en diferents mitjans de comunicació (El País, El Español, National Geographic, Vozpópuli). És coautor dels pòdcasts Catástrofe ultravioleta i La Aldea Irreductible, i ha col·laborat en diferents projectes radiofònics i televisius (RNE, Radio Televisión Canaria). És guanyador de tres premis Bitácoras, un Premi Prisma al millor web de divulgació científica i un Premi Ondas al millor programa de ràdio digital.

Antonio Martínez Ron és periodista científic i escriptor. El seu treball com a divulgador en els últims vint anys l’han convertit en un dels referents de la comunicació científica en espanyol. Ha treballat en alguns dels principals mitjans de premsa digital, ràdio i televisió, i ha rebut alguns dels premis més importants en la seva professió, com el Premi Ondas i el Concha García Campoy. Actualment és cap de Ciència a elDiario.es i col·laborador en els programes radiofònics Mañana más (RNE) i Julia en la onda (Onda Cero). És el creador del blog Fogonazos, cofundador de la plataforma Naukas i del reeixit pòdcast Catàstrofe ultravioleta, i ha participat durant dues temporades com a col·laborador en el programa Órbita Laika, a RTVE. El seu treball destaca per la capacitat que té d’utilitzar els formats més diversos i per l’art d’explicar bones històries. Ha dirigit dos documentals, ha escrit el guió d’un còmic i és autor de diferents llibres sobre ciència.

Sobre Naukas

Naukas és un projecte de Miguel Artime, Antonio Martínez, Javier Peláez i Alejandro Polanco, que han unit forces per constituir la plataforma més gran d’esdeveniments de divulgació científica en espanyol. La plataforma també ofereix activitats divulgatives per a infants i té una xarxa de quinze blocs de divulgació científica. Més d’un centenar científics i divulgadors de les àrees més diverses ajuden a construir aquest projecte per parlar de ciència.

Durant els últims quinze anys Naukas ha visitat multitud de ciutats, on ha omplert teatres i auditoris amb xerrades científiques obertes a tots els públics. Bilbao, Valladolid, Palma, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, A Corunya, Còrdova, Múrcia o Burgos són només algunes de les ciutats on han organitzat esdeveniments amb les portes obertes i sota la premissa d’oferir una divulgació científica interessant, amena i, per què no, divertida.

Es tracta d’una ocasió única perquè les persones que visitin el museu tinguin l’oportunitat de submergir-se en l’apassionant i divers món de la biodiversitat a través d’experts en aquesta àrea i divulgadors i comunicadors que fan de la ciència el seu mode de vida.