Les astronautes anàlogues d’Hypatia II han completat amb èxit la missió anàloga a l’estació de recerca marciana Mars Research Desert Station (MDRS) al desert de Utah, als Estats Units, marcada per les limitacions d’aigua, alimentació, mobilitat i comunicacions amb la Terra. Aquesta tarda, a les 18.30 hores, la tripulació compartirà els resultats preliminars i les imatges de l’expedició, que va tenir lloc el passat febrer, en una conferència dirigida per a tots els públics a l’auditori del CosmoCaixa. Les entrades s’han exhaurit en només 48 hores.
L’associació Hypatia Mars també anuncia la nova missió anàloga Hypatia III l’any 2027, que serà possible gràcies a la col·laboració de la Fundació “la Caixa”, que permetrà l’organització d’activitats de divulgació científica sobre l’exploració espacial i els projectes d’Hypatia Mars a diferents centres CaixaForum i CosmoCaixa amb la voluntat de fer arribar al gran públic la recerca, impulsant així les vocacions científiques.
L’enginyera aeroespacial Estel Blay, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), serà la nova comandant. La tripulació també comptarà amb les astronautes a la reserva d’Hypatia II: l’enginyera aeroespacial Laura González, cofundadora de l’empresa que desenvolupa software de simulació de satèl·lits Radian Systems, com a directora general, i la nanotecnòloga Lucía Matamoros, project manager a Barça Vision.
La nova convocatòria per a seleccionar 6 dones de diferents edats i disciplines obre avui al web d’Hypatia Mars. Les candidates poden presentar els seus projectes de recerca i/o divulgació relacionats amb l’exploració espacial, i en particular vinculat al planeta Mart, fins el 31 de maig. La nova tripulació s’anunciarà la tardor del 2025.
Els
efectes de la simulació en el cos d’una dona
Un dels àmbits de recerca més rellevants de la missió Hypatia II ha estat el dels factors humans, on hi ha un biaix de gènere sobre com afecta una missió espacial en el cos d’una dona. Les tripulants es van fer una antropometria abans i després de la seva estada a Utah per comprovar els efectes de la missió anàloga amb restriccions en la mobilitat i l’alimentació –sobretot de proteïna– en la composició corporal.
El pes corporal i la força de les tripulants s’ha mantingut igual durant tota la simulació. En canvi, la massa muscular sembla que s’ha reduït tot i que la tripulació va seguir una rutina diària de 30 minuts d’exercicis de força, resistència i cardiovasculars, juntament amb una nutrició adequada per no perdre’n. En una missió real, com a l’Estació Espacial Internacional, on l’ambient és de microgravetat, és crucial fer almenys dues hores diàries d’exercici físic per no perdre massa muscular i evitar lesions.
Hypatia II és la primera tripulació de dones astronautes que ha fet servir la copa menstrual en una missió simulada. El projecte reivindica el cicle natural de la dona i rebutja la visió masculinitzada de l’exploració espacial, que planteja la supressió de la menstruació a les astronautes amb mètodes hormonals o l’ús de compreses i tàmpax que produeixen residus no reciclables. Els resultats mostren que la copa menstrual és compatible amb un spacesuit i que contribueix a l’economia circular de residu zero.
La recollida de sang menstrual amb l’ús de la copa ha permès fer-la servir per reutilitzar-la com a fertilitzant natural de plantes. Segons els resultats preliminars dels experiments fets en planters de llegum prèviament germinada a l’estació, una dissolució de sang menstrual amb aigua ha mostrat que el planter amb recipient de vidre va produir una quantitat major d’arrels i va despuntar abans que l’altra contrapart no-fertilitzada. Aquest experiment se seguirà desenvolupant a la Terra per obtenir dades quantificables.
Una
missió molt exigent a nivell físic
La missió Hypatia II ha estat marcada per la gran quantitat de sortides extravehiculars (EVA), ja que molts dels projectes s’havien de desenvolupar a l’exterior de la base. En dues setmanes, les astronautes anàlogues han dut a terme un total de 22 EVA, dues cada dia –una al matí i una altra a la tarda–, d’entre tres i quatre hores de durada.
Quatre d’aquestes EVAs s’han destinat exclusivament a instal·lar un triedre a l’exterior de la base, en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquest instrument serveix per cal·librar satèl·lits que orbiten la Terra com Sentinel-3A i Sentinel-3B del programa Copernicus de l’ESA, i en un futur per calibrar satèl·lits que orbitin Mart. Les astronautes d’Hypatia II han dissenyat el triedre, l’han construït al mòdul RAM de l’estació i l’han instal·lat a l’exterior de la base, fixant-ne l’estructura a terra, en un pegat de formigó amb el trepant i la broca.
Així l’associació Hypatia Mars ha contribuït a ampliar les instal·lacions de l’MDRS amb un instrument que poden fer servir les següents tripulacions i qualsevol grup de recerca i de tractament de dades satel·litals per fer previsions meteorològiques, així com estudis oceanogràfics i climàtics globals. Aquest tipus de calibratge permet obtenir la precisió necessària de les mesures de satèl·lits que permeten concloure que el nivell del mar està augmentant 5 mil·límetres cada any i que aquest creixement s’està accelerant de manera exponencial, o que el gel de l’Àrtic ha disminuït en més d’un 12% cada dècada.
Altres
novetats: la geologia i la sostenibilitat
La missió Hypatia II ha incorporat noves línies de recerca com la geologia, un àmbit molt rellevant en les missions espacials. La tripulació ha recollit mostres de 12 indrets del desert de Utah amb una pistola de fluorescència de raigs X que permet fer anàlisis químiques in situ. Això ha servit per prioritzar la qualitat a la quantitat de material per evitar la recol·lecció a cegues. També demostra que una astronauta geòloga amb l’adequada instrumentació augmenta les probabilitats d’èxit en una expedició.
La missió ha aconseguit identificar una sèrie de minerals i roques que expliquen la història geològica de l’indret, molt similar al de Mart. Hypatia II ha trobat per primer cop a la zona un mineral molt ric en estronci, que és un indicador de la presència d’aigua abundant en forma líquida en el passat. De moment mai s’ha trobat estronci a Mart, però si algun dia es detectés, donaria claus adicionals al passat humit de Mart. Tot i així, a Mart s’han trobat altres minerals que també indiquen presència d’aigua, els quals també s’han trobat a Utah, com el guix o la sílice.
Un altres dels àmbits innovadors de la missió d’Hypatia II ha estat la sostenibilitat. Les astronautes anàlogues han reduït la petjada ambiental i econòmica amb desenes d’accions i han calculat l’estalvi amb The Good Goal App, premi a la millor iniciativa sostenible d’Espanya per l’ONU. Pel que fa el consum d’aigua, cada tripulant ha consumit 10,5 litres d’aigua diaris de mitjana en comparació amb els 105 litres d’aigua que gasta cada dia una persona que viu a Barcelona. La missió ha aconseguit estalviar 10.526,65 litres d’aigua, una quantitat que equival a més de 100 dutxes d’uns 7 minuts.
La missió ha estalviat 832,31 quilowatts (KW), que permetrien alimentar una casa durant gairebé tres mesos. La tripulació també ha reduït 610,49 quilos de CO2, que equival a les emissions d’un trajecte en cotxe de més de 3.600 quilòmetres. En relació als residus, Hypatia II ha evitat generar 78,48 quilos de brossa, una dada que és comparable al pes de prop de 4.000 ampolles de plàstic de 500 mil·lilitres. Un tour virtual 360 per l’estació recollirà totes aquestes dades i accions sostenibles de forma gratuïta i per tots els públics a finals d’any a la web d'Hypatia Mars.
Llibre
infantil per a nenes de 7 a 9 anys
Els objectius de l’associació Hypatia Mars són impulsar projectes de recerca, desenvolupar activitats de divulgació i fer visibles dones científiques per inspirar vocacions, en especial entre les nenes i noies joves. En aquest sentit, la missió Hypatia II presentarà el proper mes de setembre el llibre “Les exploradores de Mart” amb l’editorial Estrella Polar. L’artista en residència Anna Bach ha elaborat les il·lustracions i el guió del conte, en un espai tan inspirador com l’MDRS, que fa pensar que és possible arribar a Mart. L’esperança i l’emoció de les vivències en primera persona marquen aquest llibre que vol inspirar les nenes d’entre 7 i 9 anys, una edat en què ja apareix el biaix de gènere a l’hora de projectar-se com a científiques i tecnòlogues.
Una altra de les accions de divulgació més destacades de la missió ha estat la instal·lació d’una macropeça artística en forma de creu al mig del desert de Utah, en motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11 de febrer). Els satèl·lits van poder captar aquesta peça de 40x40 metres des de l’òrbita baixa de la Terra.
