La Premi Nobel Anne L'Huillier explicarà a CosmoCaixa la ciència dels attosegons i les seves aplicacions

La Fundació ”la Caixa” presenta al Museu de la Ciència CosmoCaixa una conferència magistral de la Premi Nobel Anne L’Huillier sobre els avenços més importants en el camp de la física de polsos de llum ultracurts que duu per títol «Un viatge a la milmilionèsima de la milmilionèsima d’un segon». L’experta en física atòmica explicarà que la durada d’un pols lumínic influeix de manera directa en la seva potència i que, per això, és veritablement extraordinari aconseguir un pols de l’0rdre d’un attosegon. 

El Museu de la Ciència CosmoCaixa acollirà el divendres 2 de maig a les 19 h la conferència de la Premi Nobel Anne L’Huillier, tota una experta en física atòmica i una de les figures femenines més importants en el món de la ciència. En el marc del cicle Grans de la ciència, la física farà la xerrada «Un viatge a la milmilionèsima de la milmilionèsima d’un segon», en què explicarà els avenços més importants en el camp de la física de polsos de llum ultracurts. Es tracta d’una ocasió única per debatre sobre l’univers dels attosegons, una ciència que està revolucionant la nostra comprensió del món microscòpic i que potencia avenços en tecnologies clau que fem servir diàriament.

La durada d’un pols de llum influeix directament en la seva potència. Per això, aconseguir polsos tan breus com els d’un attosegon (una milmilionèsima d’una milmilionèsima part d'un segon) és un gran assoliment científic. I això permet observar fenòmens que abans era impossible estudiar, com ara el moviment dels electrons dins dels àtoms.

La ciència dels attosegons 

Anne L’Huillier també és coneguda com la precursora de la «ciència dels attosegons». Un attosegon és una unitat de temps extremament petita: la milmilionèsima d’una milmilionèsima de segon. A més, els attosegons són tan breus que permeten estudiar el moviment dels electrons dins dels àtoms, cosa que abans era impossible d’observar. 

La doctora L’Huillier explicarà a CosmoCaixa com es generen les harmòniques d’alt ordre per comprendre el procés clau en la producció de polsos d’attosegons. Aquestes harmòniques són freqüències addicionals creades quan un làser d’alta intensitat interactua amb un material. Són essencials per generar polsos d’attosegons, els quals permeten estudiar fenòmens ultraràpids, com el moviment dels electrons, i això és crucial perquè molts processos fonamentals en la matèria, com les reaccions químiques i les interaccions electròniques, tenen lloc a escales de temps molt ràpides. 

A més, la Premi Nobel explorarà com es mesuren i s’apliquen aquests polsos, mètode que ha permès millorar la nostra comprensió del món a escala microscòpica. Per exemple, el estudi del moviment dels electrons ens ajuda a entendre amb més profunditat les reaccions químiques ultraràpides, com es comporten els electrons en materials i com interactuen amb altres àtoms o molècules, cosa que té importants aplicacions en tecnologies com l’electrònica i la computació quàntica. 

Es tracta d’una conferència que organitza la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb PLANCKS (Physics League Across Numerous Countries for Kick-ass Students), una competició internacional de física dirigida a estudiants de grau i màster que reuneix equips d’arreu del món a l’entorn de proves de resolució de problemes d’alta exigència acadèmica. Aquest any, PLANCKS se celebra a Barcelona i està organitzat pel Grup d’Estudiants de la Reial Societat Espanyola de Física. 

La cinquena dona que rep el Premi Nobel de Física

Anne L’Huillier (París, 1958) és Premi Nobel de Física 2023. Actualment és professora de Física Atòmica a la Universitat de Lund, a Suècia, y doctora honoris causa per la Universitat Pierre i Marie Curie (UPMC), a França. Va rebre el Premi L’Oréal-UNESCO per a les Dones i la Ciència el 2011 i la condecoració Blaise Pascal de Física de l’Acadèmia Europea de Ciències el 2013. També ha rebut el Zeiss Research Award del 2013 i el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement del 2022. Aquest mateix any, també va rebre el Premi Wolf en Física.

L’Huillier es va convertir en la cinquena dona que rebia el Premi Nobel de Física, quan el 2023 el comitè va decidir premiar la seva investigació sobre el recorregut que fa la llum en una trilionèsima part d’un segon. La física francesa va rebre aquest guardójuntament amb els científics Pierre Agostini i Ferenc Krausz pels «seus mètodes experimentals que generen polsos de llum d’attosegons per a l’estudi de la dinàmica dels electrons en la matèria».

La seva investigació es considera revolucionària perquè els seus treballs podrien servir, per exemple, per entendre com es comporten els electrons en un material i millorar-ne les propietats, o fins i tot per identificar diferents molècules que podrien facilitar un diagnòstic mèdic o la cerca d’un tractament.

Cicle sobre els grans noms de la ciència

Aquesta conferència forma part del cicle Grans de la ciència, amb el qual la Fundació ”la Caixa” acosta al públic el treball de figures eminents del món científic que han fet aportacions i descobriments que han marcat un abans i un després en el coneixement humà. Durant aquestes conferències, les persones que visitin el museu tindran l’oportunitat de submergir-se en els descobriments més transcendentals i apassionants de la ciència moderna a través d’algunes de les personalitats més il·lustres de l’àmbit científic. 

Es tracta d’una ocasió excepcional per aprofundir en les innovacions i contribucions més notables dels últims anys, avenços amb els quals s’ha ampliat la comprensió de l’univers i del nostre planeta, dels elements, de la vida i de los processos evolutius, i en qualsevol altra investigació científica que faci llum sobre els enigmes més transcendentals de la ciència. Tot això, explicat en primera persona pels seus protagonistes.