Tomàs Cano: «Sabia què volia canviar i, en el dret, vaig trobar l’eina per ajudar la gent»

De petit, marcat per la crisi del 2008, va viure en primera persona el que era la injustícia social. A través dels seus ulls de nen, Tomàs Cano (Calasparra, 2006) va comprendre que alguna cosa havia de canviar perquè la societat fos més equitativa i els més vulnerables preservessin els seus drets. Avui estudia Dret i Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid gràcies a una beca de grau de la Fundació ”la Caixa”. Té una motivació ben clara i gens minúscula: comprendre les estructures jurídiques per actuar i aconseguir un món millor.

«En los ojos se abren infinitos senderos», diu un poema de Federico García Lorca. En els del Tomàs hi brilla la il·lusió de qui sap quin és el seu destí i ja ha emprès el viatge. Fill petit en una família de cinc germans —totes dones menys ell—, va aprendre ben aviat què vol dir passar dificultats. Els seus pares no ho han tingut fàcil, però si hi ha hagut alguna cosa en abundància a casa seva és l’amor i l’empatia. «El meu pare té una discapacitat a l’espatlla que li impossibilita la mobilitat i la meva mare és una persona immigrant. Va deixar la seva filla a l’Equador i va venir a Espanya per buscar una vida millor. Ha treballat i ha patit molt, de vegades en condicions deplorables», explica Tomàs. 

A la localitat murciana de Calasparra, tots dos han anat tirant endavant amb feines precàries i poc ajustades a la seva salut i les seves capacitats: el pare, en la construcció, la ramaderia, com a conductor...; i la mare, sobretot, en l’agricultura. «Han fet sempre un esforç brutal per tirar endavant la família», explica el Tomàs. Sobretot el 2010, quan la crisi va arribar al seu apogeu i el Tomàs només tenia 4 anys. «Era molt petit i vaig patir molt aquesta crisi. Ells intentaven transmetre’m tota la tranquil·litat del món, però jo era conscient que a casa moltes coses no anaven bé i que hi havia moltes mancances; també era conscient del dolor que patien».

Aquest context advers va configurar d’alguna manera la seva manera de mirar el món, modelada tant per l’amor de la seva família com per la vulnerabilitat a què es veien exposats. El Tomàs confessa que créixer envoltat de dones va fer que desenvolupés una visió singular i diferent de la dels seus companys. «En un sistema que moltes vegades imposa rols de gènere rígids, vaig tenir l’oportunitat de desenvolupar una sensibilitat i una empatia profundes a l’hora de resoldre problemes i entendre el nostre entorn».

La injustícia que vivien el va ajudar a analitzar el seu entorn i a plantejar-se moltes preguntes: Per què es veien abocats a la vulnerabilitat? Per què no vetllava ningú pels seus drets? Què fallava? Això li va encendre la passió pel dret ja que va entendre que els seus mecanismes el podien ajudar a solucionar el que estava malament. «Sabia el que volia fer i el que volia canviar, i vaig trobar en el dret l’eina per ajudar la gent», afirma amb emoció.

L’escola: una finestra al descobriment

Si casa seva i la seva experiència van determinar la seva visió, l’institut va eixamplar les seves mires i li va obrir la porta al descobriment d’altres disciplines i interessos. «Allà em vaig adonar de la immensitat de camps als quals em podia dedicar. Vaig descobrir les eines i assignatures clau per entendre la meva realitat i la importància de voler avançar, voler ajudar», comenta. Durant aquesta etapa, el seu talent i les seves ànsies per aprendre el van portar a participar en programes com el Global Governance & Law Experience d’ESADE i el programa europeu Dial-GO!, que li van brindar l’oportunitat d’interactuar amb altres alumnes amb diferents perspectives, però amb les mateixes ganes de canviar el món.

Com a alumne de l’IES Emilio Pérez Piñero, el Tomás també agraeix la sort d’haver tingut grans professors. «Hi posaven molta il·lusió i molt d’esforç en tot». Però reconeix que hi va haver una persona en concret que va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria: la Diana, la seva professora de Filosofia. «Em va captivar com et convidava a pensar, la manera d’introduir-te en mons que no coneixies, de voler que milloréssim tota l’estona. Em va ensenyar a interpretar les coses, a tenir una mirada crítica del món, a descobrir com funcionen les seves estructures. Em despertava per dins la curiositat i les ganes d’aprendre», explica il·lusionat. 

A primer de batxillerat estava convençut que volia estudiar el doble grau en Dret i Economia, però en cursar l’assignatura de Filosofia tot va canviar. «Al final del curs m’hi vaig acostar i li vaig dir: “Diana, estudiaré Dret i Filosofia a Madrid”. Ella em va mirar i em va contestar: “Ja ho sabia”. Va ser algú molt especial i l’hi agrairé tota la vida perquè em va fer canviar la meva visió del món i el meu món personal».

A més de l’escola, el suport incondicional de la seva família també va ser clau en la seva evolució acadèmica. «Malgrat totes les dificultats que han tingut i continuen tenint, han fet el possible i l’impossible perquè no patís gens i pogués fer el que volia», explica el Tomàs amb gratitud.

«Sobretot el meu pare. Si li deia que volia anar a classes d’anglès o practicar un esport, feia tot el que calia perquè fos possible». Aquest suport també es traduïa en petits gestos quotidians. «Esmorzava amb mi cada matí a la mateixa hora per anar a l’institut i estava sempre atent a tot el que necessitava. Durant l’ESO s’asseia al meu costat, m’ajudava i llegia amb mi el que fes falta. Això em va transmetre una tranquil·litat i una serenitat enormes, fins i tot quan les coses no eren com pretenia», reconeix.

Aquest suport incondicional en les seves capacitats va donar al Tomàs la seguretat necessària per fixar-se unes metes ben altes. Quan va arribar el moment de fer el salt a l’educació superior, tenia clar que la seva destinació era a Madrid. «Soc una persona molt llançada. Així que abans que em donessin la beca de la Fundació ”la Caixa” ja havia agafat pis i n’havia pagat la fiança», explica amb decisió. Per això, confessa que, quan a la fi va rebre l’ajut, els seus pares, a més d’alegrar-se’n es van sentir alleujats. «Per a ells és un orgull. […] Sense la beca no hauria pogut estudiar a Madrid. Van veure que jo tenia la capacitat i que havien criat una persona que intentava treure el millor de si mateixa».

Una justícia propera davant l’estranyesa del dret

Ja plenament establert a la Universitat Complutense, la combinació del dret i la filosofia ha permès al Tomàs desenvolupar un enfocament crític amb el sistema judicial actual. Lluny d’entendre les lleis com un conjunt de normes fredes i immutables, les concep com a estructures vives que impacten directament sobre les persones i que poden evolucionar.

«La filosofia et permet estudiar com es configura el nostre entorn, la nostra societat, i de quina manera s’articulen les estructures econòmiques, polítiques i jurídiques. És a la base de tot», explica. En canvi el dret, tal com l’entén, és una eina social creada per persones amb una visió del món concreta, aplicada per ciutadans amb els seus propis biaixos i adreçada a ciutadans que moltes vegades la perceben com un simple element de repressió. «Per a mi és molt important per ajudar i salvaguardar els béns jurídics de les persones que ho necessiten», assegura.

Per això considera prioritari enderrocar el que defineix com l’«estranyesa del dret». «Un llenguatge jurídic complicat el que fa és deixar la gent fora, consolidar un lobby d’advocats i jutges, i que els que realment ho necessiten, persones en situacions de vulnerabilitat i d’exclusió, no puguin fer efectius els seus drets», afirma. 

Si cal eliminar alguna cosa obsoleta del sistema judicial, té clar què és: la revictimització. Especialment quan es parla d’abusos contra les dones. Per al Tomàs cal abordar els errors dels processos i millorar l’atenció a les víctimes. Cal donar-los suport i «posar a la seva disposició totes les eines necessàries per denunciar els abusos». 

Per afrontar aquests errors del sistema que fan que tot el pes recaigui sobre les persones més febles, el Tomàs proposa abordar els canvis en el sistema judicial des de la teoria poètica de l’amor. «Cal tenir molt d’amor, molta empatia, molt coneixement del que hi ha darrere d’una llei, d’una pena i d’una persona. Mirar les coses amb amor i sensibilitat, i ser conscient de la dignitat inherent a les persones», explica, i cita poetes com Rafael Alberti o Lorca com a exemples de sensibilitat i defensa de les causes justes. Una d’aquestes causes seria la defensa dels immigrants i de les persones amb discapacitat, realitats que l’han tocat molt de prop i a les quals voldria dedicar la seva carrera.

Al final, només amb aquest enfocament, el de la humanitat, la sensibilitat i l’empatia, es poden modificar les estructures que perpetuen la injustícia. I tot i que afirma que no pretén «canviar el món de la nit al dia perquè és molt complicat», sí que té clara quina és la seva ambició: «Ajudar a canviar la realitat de la gent que m’envolta i de la gent que ho necessita». 

La força de les oportunitats

A Espanya, un de cada tres infants creix en contextos marcats per la pobresa i la manca d’oportunitats, mentre que un de cada quatre joves que vol treballar no troba feina. Les dificultats econòmiques, l’abandonament escolar, l’atur juvenil o la precarietat continuen condicionant el present i el futur de milers de famílies vulnerables.

Per contribuir a trencar aquest cercle de desigualtat, la Fundació ”la Caixa” impulsa programes d’acompanyament socioeducatiu i d’accés a l’ocupació per a infants i joves en situació de vulnerabilitat, com ara CaixaProinfància, Incorpora Jove, les Beques de Grau, les Convocatòries de Projectes Socials o les iniciatives Més Infància i Més Feina Jove.

Cada any, més de 140.000 infants, adolescents i joves reben suport a través d’aquests programes, desenvolupats conjuntament amb una àmplia xarxa d’entitats socials. El 2026, la Fundació ”la Caixa” destina més de 700 milions d’euros a la transformació social per actuar allà on les necessitats són més urgents.

«La vulnerabilitat és cada vegada més complexa i exigeix respostes que vagin més enllà de les ajudes econòmiques. Cal un acompanyament integral i sostingut perquè infants, joves i famílies puguin accedir a oportunitats i construir un futur millor. Només així és possible trencar dinàmiques d’exclusió que es perpetuen de generació en generació», assegura el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón.