IA al servei de les persones: l’aposta de quatre joves becats de la Fundació ”la Caixa”

Albert Gimó, Belén Luengo, Gonzalo Plaza i Júlia Laguna són 4 dels 100 estudiants que han rebut una beca de la Fundació ”la Caixa” per cursar estudis de postgrau a l’estranger. Tot i que procedeixen de disciplines tan diverses com la biomedicina, les matemàtiques, l’astronomia i l’ètica aplicada, els uneix un mateix propòsit: desenvolupar una intel·ligència artificial feta per i per a humans, orientada al bé comú. 

Denominar com a meteòrica la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) no és cap hipèrbole. En pocs anys i a una velocitat difícil de digerir, aquesta tecnologia ha passat dels marges acadèmics al centre de la nostra vida quotidiana copant titulars, despertant passions i també provocant asprors. De la mateixa manera que ha propulsat la imaginació col·lectiva, ha acabat desfermant alguns dels temors més profunds. 

El que va començar com a promesa d’una nova era —més eficient, més interconnectada, més sàvia— ha mutat, en l’imaginari popular, en l’avantsala d’un col·lapse. Però entre el soroll, la neurosi i l’ensurt sorgeixen altres veus. Joves, brillants, compromeses. Ments que observen la IA no com un fi, sinó com una eina amb un potencial encara incommensurable, depenent del que en motivi el desplegament. 

«No n’hi ha prou amb no tenir mala fe, cal pensar activament en els efectes»

«Sempre m’han agradat les matemàtiques», explica Albert Gimó (2001), que va descobrir la seva vocació a través dels jocs de lògica i els problemes d’àlgebra durant la seva infància. L’afició que compartia a les tardes amb el seu pare acabaria marcant el rumb dels seus estudis. 

Avui, gràcies a la beca de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa”, cursa un màster en Matemàtiques, Visió i Aprenentatge a la Université Paris-Saclay (França), amb un gran interès per l’alineació de sistemes d’IA amb els valors humans. L’objectiu de la seva investigació consisteix a evitar o mitigar els efectes adversos que es deriven d’entrenar aquests algoritmes amb dades esbiaixades. 

Bona part dels seus esforços se centren en els models de llenguatge de gran escala, com ChatGPT, l’entrenament dels quals —explica— es divideix en dues fases: una primera, no supervisada, en la qual el model aprèn patrons lingüístics a partir d’enormes volums de dades, i una segona, en què s’intenta que ajusti les seves respostes a valors o preferències humanes. És en aquest punt on emergeix un dels grans reptes: «És complicat posar números o fer rànquings per comunicar al model allò que per a nosaltres és intuïtiu. Tenim una certa noció de quan ens resulta útil una resposta, però costa de traduir-ho a una mètrica». 

Més que confiar en la bona voluntat dels qui dissenyen aquests sistemes, l’Albert advoca per una actitud conscient i activa davant del desenvolupament tecnològic: «No n’hi ha prou només amb no tenir mala fe, cal pensar activament en els efectes». Només així, considera, podrem maximitzar-ne l’impacte positiu. 

Amb un enfocament a cavall entre el tècnic i l’humà, l’Albert adverteix del perill d’investigar sense tenir en compte a qui afecten els desenvolupaments. «És fàcil perdre’s en el cicle [viciós] de publicar articles, trobar nous mètodes, participar en conferències... i oblidar l’impacte del nostre treball sobre la gent». Per això, aposta per una IA en la qual les decisions tècniques es fonamentin també en sabers filosòfics o psicològics. Sense aquesta mirada integral, diu, el risc de desconnexió amb el món real és «massa alt». 

«Hem de preguntar-nos quina societat volem construir»

La fascinació de Belén Luengo (2001) per la tecnologia no tan sols va ser fruit d’una vocació intel·lectual: va néixer també de l’experiència vital. «El meu germà té una discapacitat severa i de nena somiava que seria metgessa per poder-lo curar», recorda. El temps i els estudis —Dret i Estudis Internacionals a la Universidad Carlos III de Madrid— la van portar per altres camins, però no va abandonar mai la seva primerenca inquietud científica: «El meu heroi era Eduard Punset». 

Avui es prepara il·lusionada per estudiar, gràcies a la beca de la Fundació ”la Caixa”, un màster en Ètica Aplicada i Polítiques Públiques a la Duke University (EUA), amb un enfocament en el desenvolupament de tecnologies que promouen l’equitat i l’empoderament de comunitats tradicionalment marginades i persones amb discapacitat. 

Col·labora amb The NeuroRights Foundation, on treballa en la defensa dels drets mentals davant l’auge de les neurotecnologies. «Un dels usos habituals de la IA en aquest camp és aplicar-la en interfícies cervell-ordinador per permetre, per exemple, que les persones amb ELA recuperin habilitats comunicatives. És una cosa que et pot canviar la vida, ja que ajuda a pal·liar la síndrome del captiveri», detalla. 

Creu fermament que la tecnologia no és neutral i que, per contra, reflecteix les prioritats humanes: «Malauradament, al món hi ha gent amb bones i amb males intencions, i la IA n’és un catalitzador». Tant de progrés frenètic, comenta, «ens obliga a estar constantment replantejant-nos quina societat volem construir i cap on volem avançar». La clau, sosté amb optimisme, està a tornar a col·locar la filosofia al centre abans que la velocitat no decideixi per nosaltres. 

«Farem la vida més fàcil al metge»

Des que va començar a estudiar Enginyeria Biomèdica, Gonzalo Plaza (2002) va tenir clar que el seu camí professional estaria vinculat a la salut. La IA va aparèixer com un instrument que, a més d’una revolució digital, comportava infinites possibilitats clíniques. Gràcies a la beca de la Fundació ”la Caixa” per a estudis de postgrau a l’estranger, avui fa un màster en Intel·ligència Artificial Aplicada a la Biomedicina i l’Assistència Sanitària al University College de Londres (Regne Unit) i col·labora amb el centre pediàtric Great Ormond Street Hospital en projectes que integren models d’IA en entorns clínics sensibles. 

La neuroenginyeria, en la qual la IA permet detectar patrons en senyals cerebrals que són invisibles a l’ull humà, és un dels seus principals interessos: «Va ser com un flaix. Com pot ser que de la matèria sorgeixi el nostre pensament?». El que més l’entusiasma és el seu potencial per humanitzar la medicina automatitzant tasques repetitives per donar al metge més temps i presència. «¿Quantes vegades hem anat a consulta i hem tingut un minut per explicar el que ens passa mentre el metge tecleja a l’ordinador? La seva feina no és omplir una fitxa, sinó escoltar el pacient», reivindica. «Li farem la vida més fàcil». 

Per al Gonzalo, la IA ha de ser una eina de suport clínic, no un substitut del judici humà. Per això insisteix que el personal sanitari ha d’entendre com funcionen els models i què signifiquen realment les seves sortides. «No és un ens responsable ni èticament ni jurídicament. No raona en el sentit en què nosaltres ho entenem», explica. Li preocupa tant el mal ús com el malbaratament del seu potencial: hospitals sense sistemes interoperables, dades desordenades, informació mèdica desaprofitada. «Una IA de qualitat només es pot construir amb dades de qualitat. I aquestes dades són aquí. Només cal saber-les ordenar». 

«L’única manera de treure profit de les dades astronòmiques és amb IA»

Des de petita, Júlia Laguna (2000) es va sentir atreta per l’univers. Literalment. Els documentals de cosmologia que veia amb els seus pares li van despertar una fascinació primerenca que va anar prenent forma en el doble grau de Física i Matemàtiques, i que avui la porta a estudiar, amb el suport de la beca de la Fundació ”la Caixa”, un doctorat en Astronomia a la Cambridge University. El seu camp de recerca, lluny de la imatge romàntica del telescopi, és ple de codis, algoritmes i volums descomunals d’informació. 

Treballa amb objectes quasiestel·lars —fonts de llum intensíssima al centre de galàxies llunyanes— per comprendre millor l’evolució del cosmos. En aquest context, la IA no és un complement, sinó una necessitat. «La nova generació de telescopis generarà quantitats astronòmiques de dades. L’única manera d’aprofitar-les és amb IA», afirma. El que abans s’analitzava a escala humana avui només es pot abordar amb models automatitzats capaços de detectar patrons complexos en temps real. 

No obstant això, la Júlia és crítica amb l’entusiasme desmesurat que orbita el sector. Aposta per models més simples, interpretables i fiables: «És fàcil deixar-se portar per les noves tendències», adverteix, «però cal prioritzar les que entenem millor per poder explicar-ne els resultats». Tot i que confia en el benefici que aquestes tecnologies poden desbloquejar, no n’oblida els riscos. «Com tota revolució, la IA arrossega desavantatges. Mentre s’utilitzi amb cap, anirà bé. El problema és que potser no en veurem els efectes negatius fins d’aquí a deu anys i, llavors, potser ja serà tard». 

Més que posar en funcionament tècniques pioneres, el repte per minimitzar les possibles conseqüències que es puguin desencadenar és comunicar la utilitat que té al conjunt de la població amb honestedat. «Generar confiança és clau», subratlla. Perquè, si bé la seva recerca apunta al cel, la seva convicció és molt terrenal: el coneixement, quan es comparteix, també pot millorar la vida aquí a baix. 

L’impuls d’una comunitat

A més del suport econòmic, rebre una beca de la Fundació ”la Caixa” ha suposat per a aquests quatre joves un punt d’inflexió vital. «És un vot de confiança», expressa l’Albert, mentre que la Júlia confessa que va ser «l’últim que necessitava per poder començar el doctorat». Per a la Belén i el Gonzalo, el més emocionant és «la xarxa de persones fascinants» que estan construint, una comunitat diversa que creix any rere any i que, com ells, creu en una IA pensada per avançar i cuidar. 

En l’edició 2024 de les beques de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa” es van rebre 1.045 sol·licituds elegibles per optar a una de les 100 beques disponibles, atorgades mitjançant un rigorós procés de selecció que inclou avaluació per experts i entrevistes personals. Des de l’inici del programa l’any 1982 fins a la convocatòria de l’any 2024, la Fundació ”la Caixa” ha destinat una inversió acumulada de més de 219 milions d’euros a la formació a l’estranger de 3.977 estudiants.