El més nou de Tatiana Țîbuleac, la lluita per salvar els taurons i una pel·lícula desapareguda: l'octubre de CaixaForum+

CaixaForum+ dedica les novetats d’octubre a allò que és a punt de perdre’s i a qui s’entesta a evitar-ho: escriptores, científics, restauradors, arxivers i músics. Hi ha un fil que travessa la programació d’octubre de CaixaForum+ i que no té gaire a veure amb gèneres ni amb formats, sinó amb intencions. Una escriptora explica com la literatura reconstrueix allò que la història va esborrar. Biòlegs, pescadors i voluntaris treballen braç a braç per protegir els taurons del Mediterrani. Una pel·lícula muda del 1921 ha estat recuperada cent anys després. I es reprèn un debat sobre els drets humans obert al segle XVI que encara no s’ha tancat.

En el nou capítol de la sèrie Paraula de… viatgem a Chisinau per trobar-nos amb Tatiana Țîbuleac. L’autora de L’estiu que la mare va tenir els ulls verds (Amsterdam) conversa amb Xavi Ayén sobre el seu passat com a periodista, el trauma de les deportacions i la literatura com a via per recuperar les arrels i construir memòria col·lectiva. 

L’estrena de l’episodi coincideix amb la visita de l’escriptora a Espanya i amb la publicació del seu esperadíssim nou llibre Quan siguis feliç, ataca tu primer (Amsterdam Llibres), centrat en la figura del seu pare, periodista durant l’època soviètica. El capítol de Paraula de… arriba en el moment just per convertir-se en el complement perfecte d’aquesta nova lectura: la mateixa veu torna ara a escriure sobre memòria i periodisme, i explica en primera persona com hi va arribar.

Estimats taurons (estrena el 21 d’octubre), documental d’Ana Montserrat, acompanya biòlegs marins, pescadors i voluntaris que treballen per salvar els taurons del Mediterrani. Pel camí, desmunta uns quants mites sobre aquests animals —com ara la seva perillositat— i aporta dades sobre la seva biologia —com són, com es reprodueixen— que ajuden a entendre que som davant d’una espècie fascinant que és clau per a l’ecosistema mediterrani. El que és realment aterridor és un mar sense taurons. 

El 29 d’octubre, el documental es projectarà i es presentarà al Museu de la Ciència CosmoCaixa, on el 21 d’octubre s’inaugura l’exposició Taurons. Els guardians de l’oceà, produïda per l’Australian Museum. L’exposició, que inclou 10 models a escala real i un oceanari, es podrà visitar fins al setembre del 2027.

El 8 d’octubre s’estrena La partitura del cosmos, de JuanMa V. Betancort, en què Suzanne Ciani, pionera de la música electrònica, viatja a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries per posar música a una troballa inèdita: les galàxies en espiral roten amb un mateix patró rítmic, connectades entre elles com els instruments d’una orquestra. 

L’acompanyen en aquest exercici altres músics com Midori Takada, Lydia Kavina, Pierre Bastien i Suso Saiz, entre d’altres. El documental es va poder veure per primer cop a Barcelona a l’In-Edit, festival de cinema documental musical que col·labora de manera estable amb CaixaForum+, on hi ha disponible una selecció dels seus títols. La plataforma tornarà a ser la seu online del festival la pròxima edició amb una selecció de documentals que es donarà a conèixer en breu.

El cinema torna a ser protagonista d’aquest mes d’octubre amb la reivindicació de les filmoteques —poc habitual en una plataforma— i del seu paper en la construcció de la memòria col·lectiva. 

Cine Reencontrado (29 d’octubre), dirigit per Ferran Gassiot, retrata la feina de restauració i conservació del patrimoni fílmic amb Pablo La Parra, Esteve Riambau, José Luis Guerín, i Fernando i Jonás Trueba, entre d’altres. El punt de partida és la recuperació de Los náufragos del destino (Chalux, 1921), la primera pel·lícula projectada als Cinemes Verdi de Barcelona, restaurada per la Filmoteca de Catalunya amb el suport de CaixaForum+ dins el centenari dels Verdi i amb música nova de Francesc Mora. 

L’octubre és, a més, el mes del western, amb La diligència (John Ford, 1939) i Els tres enterraments de Melquíades Estrada (Tommy Lee Jones, 2005), i el 15 d’octubre arriba la quarta temporada de Directors Talks, amb José Luis Garci, Arantxa Echevarría, Fatih Akin i Rémi Bezançon. 

La programació sobre cinema es tanca amb un cicle de nou pel·lícules sobre la Controversia de Valladolid, que s’estrena coincidint amb la Seminci i que ha estat comisariat pel mateix festival: El Dorado, de Carlos Saura; Epitafio, de Rubén Imaz i Yulene Olaizola; Zama, de Lucrecia Martel; Eles transportan a morte, d’Helena Girón i Samuel M. Delgado; Al Oriente, de José María Avilés; El bien esquivo, d’Augusto Tamayo; Para recibir el canto de los pájaros, de Jorge Sanjinés; Mburucuyá, cuadros de la naturaleza, de Jorge Acha; i Palabra y utopía, de Manoel de Oliveira.

Aquells mateixos dies s’estrena el videopòdcast sobre la Controversia de Valladolid, en col·laboració amb la Universitat de Valladolid. Aquesta producció commemora els 475 anys del debat entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda, que està considerat el primer gran debat documentat sobre drets humans a Occident i que avui continua sent tema de discussió entre els historiadors i material inflamable en àmbits com la història, la geopolítica i l’alta diplomàcia.

El mes es completa amb el primer capítol de la tercera temporada de La plaça, dedicat a Christiane Jatahy, una coproducció amb el Teatre Lliure, que enguany celebra el seu cinquantè aniversari. La sèrie convida quatre directors de la temporada a conversar sobre el seu ofici amb una personalitat del món cultural. Aquesta temporada, que posa el focus en la memòria i la transmissió, i amb un accés inèdit als assajos i al seu procés creatiu, també inclourà noms com Lucía Carballal, Pablo Messiez, Pol Guasch i David Selvas.

Aquest mes de setembre ha tingut lloc a Madrid el Festival de las Ideas, trobada anual que reuneix pensadors, científics i creadors per debatre els grans reptes contemporanis.En el marc del festival es van enregistrar algunes de les converses que protagonitzaran la segona temporada del pòdcast Festival de las Ideas. La primera temporada ja està disponible a CaixaForum+. A més, a l’octubre s’estrenaran cinc nous episodis de BesArt, el museu d’art urbà a l’aire lliure més gran del món, que s’estén al llarg de divuit quilòmetres de mur del Parc Fluvial del Besòs.

Des de Portugal arriba el 22 d’octubre una estrena disponible també a Espanya: Orlando Pantera, de Catarina Alves Costa, sobre el músic capverdià que va rescatar els ritmes ancestrals menyspreats per la colonització —el batuco, el funaná, la tabanca— i els va barrejar amb el present per crear el neobatuku. L’artista va morir la vigília d’entrar a l’estudi a gravar el seu primer disc. El documental, doblement premiat a l’Indie Lisboa, mostra com el seu llegat encara és viu avui a través d’artistes contemporanis com Mayra Andrade i Princezito.

Cap Verd va ser colònia portuguesa fins al 1975, i molts d’aquests ritmes van arribar a estar prohibits durant la dictadura de Salazar perquè es consideraven una amenaça a l’ordre colonial. El documental serveix també per entendre com la llengua i la música continuen sent avui el vincle més viu entre els dos països, més enllà de la història compartida.