CosmoCaixa exhibeix un esquelet de balena i continua aprofundint en els animals clau per als nostres oceans

Un impressionant esquelet de balena comuna desembarca al Museu de la Ciència CosmoCaixa, on els visitants podran veure aquest gegant de l’oceà. A través d’aquest esquelet, pertanyent a una balena que va  encallar el 1871 a les costes de Portugal i que el Museu da Ciência de la Universidade de Coimbra ha cedit temporalment a CosmoCaixa, els visitants es podran apropar a aquest animal clau per als oceans. 

L’any 1871, els habitants del poble de Póvoa de Varzim, a Portugal, van trobar un enorme exemplar de rorqual o balena comuna (Balaenoptera physalus) encallat a la platja. Avui dia, el seu esquelet és una excel·lent eina educativa que s’exhibeix ara al hall del Museu de la Ciència CosmoCaixa, on romandrà fins després del Nadaldel 2027. D’aquesta manera, visitants de totes les edats podran descobrir l’anatomia i les dimensions sorprenents d’un dels animals més grans del planeta, i comprendre’n la rellevància científica, ecològica i cultural. És la primera vegada que aquest exemplar surt del Museu da Ciência de la Universidade de Coimbra, d’on procedeix.

El públic podrà conèixer la història d’aquest exemplar, un mascle adult de 23 metres de llargada que CosmoCaixa exposa amb una reconstrucció en 3D del crani, ja que l’original està en procés de restauració. El museu també donarà a conèixer la importància d’aquest mamífer marí en diversos àmbits, especialment l’ecològic, ja que aquests cetacis exerceixen un paper crucial per a la salut dels ecosistemes marins del planeta. En relació amb aquest gran esquelet, CosmoCaixa oferirà tallers, visites comentades i un espai d’aprenentatge en què els visitants podran experimentar amb materials interactius, jocs i recursos didàctics per conèixer millor aquests animals.

Bona part del que sabem sobre la biologia de les diferents espècies de balenes prové de l’estudi dels seus esquelets, conservats i estudiats a les col·leccions dels museus. Aquest coneixement és essencial per poder mantenir i gestionar les poblacions actuals d’aquests cetacis. El valor dels esquelets rau en el fet que permeten a la comunitat científica obtenir informació sobre l’espècie, la seva mida i la seva alimentació, i ajuden a reconstruir les relacions evolutives entre les balenes vives i les extingides.

Què en sabem, de les balenes?

Com es pot veure en el vídeo que acompanya l’esquelet, aquesta espècie habita a tots els oceans del planeta i pot arribar a viure fins a 100 anys. És un animal de grans dimensions i de cos allargat que pot assolir els 27 metres de longitud i les 80 tones de pes.

Pel que fa a la seva morfologia, destaca el cap ample i pla, en forma de «V» quan s’observa des de dalt; té aletes dorsals i pectorals, que li proporcionen la direcció i l’estabilització del moviment, i una aleta caudal (cua) que és l'estructura responsable de generar l'empenta per al desplaçament. El rorqual comú és un dels mamífers marins més ràpids: pot assolir velocitats de fins a 40 km/h.

El seu comportament de busseig consisteix generalment en una sèrie de 2 a 7 immersions curtes, a intervals de 10 a 20 segons, seguides d’una immersió llarga, de 5 a 15 minuts, durant la qual pot assolir els 250 metres de profunditat. Les balenes busquen aigües on es puguin alimentar de krill(petits crustacis). Per capturar-lo obren la boca i ingereixen grans quantitats d’aigua que després expulsen a través de les barbes per filtrar l’aliment.

Les balenes tenen un període de gestació de 12 mesos i generalment tenen una cria cada 3 o 4 anys. En néixer, els balenons mesuren uns 6 metres i són capaços de nedar immediatament. Durant els primers 6 o 7 mesos s’alimenten de la llet materna.

Estudis recents han revelat detalls sobre la importància del paper que tenen les balenes als oceans. Segons els investigadors, les balenes consumeixen diverses vegades més preses del que s'estimava fins ara, cosa que implica que també s’havia infravalorat el seu paper com a enginyeres dels ecosistemes marins. Els seus excrements són una font crucial de nutrients a l’oceà obert. Ajuden a mantenir aquests nutrients suspesos a prop de la superfície, on impulsen la floració del fitoplàncton, que absorbeix el diòxid de carboni i que constitueix la base de les xarxes alimentàries de l’oceà.

Actualment aquests mamífers s’enfronten a moltes amenaces, com ara la caça; les col·lisions amb vaixells; la contaminació marina; els sorolls intensos, que els poden desorientar, i l’arribada accidental a la costa, on queden embarrancats.

Per conèixer més sobre les balenes

Amb motiu de l’arribada d’aquest esquelet de balena, el Museu de la Ciència CosmoCaixa programarà diversos tallers i activitats. «Entre balenes i dofins» convida a descobrir la vida dels cetacis que habiten al mar Mediterrani, com el rorqual comú, el cap d’olla gris o el dofí ratllat. Mitjançant jocs i experiències sensorials, els participants podran conèixer l’alimentació i els mètodes de comunicació d’aquests mamífers marins. L’activitat, organitzada en col·laboració amb l’entitat SUBMON, aborda les amenaces derivades de la interacció humana per fomentar comportaments respectuosos cap a les espècies i el seu hàbitat.

Així mateix, el museu ha programat diverses sessions d’un taller d’il·lustració científica per a famílies i per a adults amb l’artista experta en natura Eva Carret. Com que aquests animals habiten als grans oceans del planeta, dibuixar-los en directe és gairebé impossible, però l’observació del seu esquelet ens permet d’apropar-nos-hi. La il·lustradora guiarà els participants en l’anàlisi de les formes, les proporcions i les estructures per crear una il·lustració científica combinant grafit i aquarel·la.

A més, s’ha creat l’espai d’aprenentatge Descobreix: La balena i altres cetacis, dedicat a explorar el món d'aquests mamífers marins a través de l'experimentació i la descoberta. L’espai disposa de materials didàctics, com ara trencaclosques i jocs de preguntes tipus Trivial, i també d’una zona experimental on es poden descobrir algunes característiques de les balenes i fenòmens que hi estan relacionats, com ara la manera de comunicar-se o de relacionar-se. L’espai, on sovint hi haurà personal de l’equip educatiu a disposició dels visitants per resoldre els seus dubtes, convida a aprendre de manera lúdica a partir de preguntes com: Podem veure els sons de les balenes? En què s’assembla una balena a un molí de vent? També planteja altres qüestions que encara cal investigar, per exemple, com podem evitar que els vaixells facin mal a les balenes o com les podem estudiar sense molestar-les.

CosmoCaixa i el fons marí

A més d’exhibir aquest nou habitant temporal, CosmoCaixa acaba d’estrenar l’exposició Taurons. Els guardians de l’oceà, creada per l’Australian Museum. A través de deu rèpliques a mida real de diferents espècies de taurons, un oceanari digital i diversos elements interactius, la mostra permet explorar la diversitat d’aquests antics peixos, que han sobreviscut a cinc extincions, i desmuntar alguns dels mites que han contribuït a crear-ne una imatge negativa.

Ambdues propostes expositives comparteixen un mateix objectiu: donar a conèixer aquests animals i explicar el paper que tenen als oceans i fer visibles les amenaces a què s’enfronten. D’aquesta manera, a través del coneixement, els éssers humans podem comprendre la urgència i el valor de protegir-los.