CaixaForum Palma s’endinsa en la vida dels mamuts

CaixaForum Palma acull, fins al 20 d’octubre, una exposició al voltant d’aquests fantàstics animals, extingits fa uns quatre mil·lennis. La peça central de la mostra és l’esquelet fossilitzat real d’un mamut siberià que transportarà els visitants a l’edat de gel, per descobrir com vivien aquests animals, la relació que tenien amb els humans i les possibles causes de la seva extinció. L’exposició fa un recorregut didàctic que aporta informació històrica i científica sobre aquest gènere extint i permet reflexionar sobre l’evolució, els cicles del planeta i la rellevància del treball científic.

La directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació ”la Caixa”, Isabel Salgado; la directora de CaixaForum Palma, Margarita Pérez-Villegas, i el coordinador de l’exposició a la Fundació ”la Caixa”, Alejandro Pérez, han presentat, avui, a CaixaForum Palma, Mamut. El gegant de l’edat de gel, exposició que indaga la vida d’aquests animals fascinants i misteriosos, autèntiques icones de l’edat de gel.

En un moment en què el món intenta reconnectar amb els mamuts, extingits fa quatre mil anys, CaixaForum Palma acull aquesta mostra en la qual els visitants podran fer un viatge molt emocionant a l’època de les glaciacions, sense haver de sortir de la ciutat, per conèixer de prop els mamuts i submergir-se en el seu hàbitat.

La mostra, produïda per la Fundació ”la Caixa”, permet als visitants envoltar-se d’aquests mamífers i entendre com vivien gràcies a l’exhibició d’un fòssil real de mamut llanut, originari de la regió de Tiumén (Rússia). Aquest esquelet impressionant, de 6 metres de llarg i 3,5 metres d’alçada, que té entre 40.000 i 50.000 anys d’antiguitat, és la peça central de l’exposició.

Els mamuts pertanyen a la família dels proboscidis, que engloba els animals amb trompa, i el seu origen es remunta a uns 60 milions d’anys. D’aquesta família, se n’han identificat 200 espècies, entre les quals hi ha la que va donar origen a l’Àfrica, ara fa 9 milions d’anys, a la família dels elefants, que avui només inclou tres espècies, de les quals l’elefant asiàtic és el parent viu més proper al mamut.

Els primers mamuts varen aparèixer a l’Àfrica fa 5 milions d’anys, i fa una mica més de 3,5 milions d’anys varen sortir d’aquest territori i varen continuar evolucionant en altres llocs del món, com es pot veure en alguns mapes de l’exposició.

Els mamuts llanuts (Mammuthus primigenius) varen vagar per vastes àrees des del Regne Unit fins a l’Estat espanyol, a l’oest; i fins a Sibèria, la Xina i el Japó, a l’est. Després varen passar a través del gelat estret de Bering cap a Alaska i, des d’allà, fins a la regió dels Grans Llacs. Els últims mamuts varen desaparèixer fa uns 4.000 anys a l’Àrtic rus.

El mamut llanut és l’espècie de l’edat de gel que es coneix millor, gràcies a les evidències que se n’han trobat, des de restes òssies fossilitzades fins a mòmies congelades, que han permès fer estudis extraordinaris, en què se n’ha pogut considerar l’antiguitat, l’ADN i l’estil de vida. Els mamuts llanuts eren més petits que les espècies que els varen precedir (el mamut meridional i el mamut de l’estepa) i també que els del llinatge següent (el mamut colombí de Nord-amèrica).

L’exposició conté exemplars de molars procedents del Museo Nacional de Ciencias Naturales - CSIC i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que mostren com va anar evolucionant la dentició dels diferents gèneres de l’ordre dels proboscidis, incloses diverses espècies de mamuts.

La dieta dels primers proboscidis es basava en les fulles, les escorces i les fruites pròpies d’ambients boscosos, per a la qual cosa feien servir els seus molars amb cúspides arrodonides. Tanmateix, un canvi en el clima va estendre les praderies, i la dentició dels ancestres dels elefants es va modificar perquè varen començar a consumir més herba, rica en fibra i sílice, cosa que requeria unes molars amb crestes que els permetessin triturar-la.

Com a conseqüència dels canvis en els barrams, també es va modificar la forma de les mandíbules i dels músculs associats, cosa que va provocar que els caps fossin cada vegada més curts i alts que els dels seus ancestres. Així mateix, a mesura que augmentava la seva mida corporal, els ullals es varen allargar i es va desenvolupar la trompa.

En el cas dels mamuts, les diferents espècies d’aquest gènere també es varen anar adaptant a una dieta cada vegada més rica en herba a mesura que el seu hàbitat canviava a causa del refredament. Aquest fet va donar lloc a un nombre més gran de crestes en els molars i va augmentar l’alçària de les corones per fer front al desgast d’una dieta cada vegada més abrasiva.

Una de les característiques més sorprenents de la dentició dels mamuts són les defenses (ullals), que creixien des de la base al llarg de tota la vida d’aquests mamífers afegint dipòsits de dentina. En el cas dels primers proboscidis, les defenses tenien una doble capa. D’una banda, esmalt, que era dur, però que tenia tendència a fragmentar-se, i, de l’altra, dentina (vori), més flexible però amb més resistència en les lluites. En el cas dels mamuts, les defenses dels quals eren molt més grans i més corbades en els mascles que en les femelles, els ullals només contenien dentina.

Una secció d’una defensa a l’exposició permet observar els anells de creixement dels mamuts. Analitzar els isòtops d’un ullal de mamut pot revelar molta informació sobre la seva vida, com ara el cicle vital, els canvis en la dieta, els embarassos, el zel, els canvis climàtics o la causa de la mort.

Dels mamuts també destaca el pelatge, que, a partir de diverses investigacions del seu ADN, s’ha pogut esbrinar que no era uniforme, sinó que hi havia una gradació de tons de més clars a més foscos, de manera que el color ataronjat és poc real perquè devia perdre pigments naturals després d’anys d’enterrament.

Els mamuts tenien tres tipus de pèl que els ajudaven a protegir-se del fred. D’una banda, un borrissol fi de 5 centímetres evitava la pèrdua de calor; a continuació, uns pèls de 15 a 30 centímetres els aïllaven bé, i, finalment, tenien uns pèls gruixuts i buits de fins a 90 centímetres al llarg dels flancs i sota el mentó. A més, unes glàndules sebàcies secretaven un líquid que impermeabilitzava el pèl i una espessa capa de greix de fins a 10 centímetres els procurava més aïllament.

Segons el que s’ha pogut deduir d’investigacions sobre exemplars preservats en el permagel i combinant aquesta informació amb el que sabem dels elefants moderns, hem pogut posar una mica de llum sobre la vida dels mamuts. Aquests mamífers, habituats a la vida gregària juntament amb més d’una dotzena d’altres individus, consumien fins a 180 quilos diaris d’herba i migraven cap al sud a l’hivern.

Durant el període de zel, els mascles secretaven, a través de les glàndules a banda i banda del cap, temporina, un líquid d’olor forta, i es comportaven d’una manera més agressiva amb altres mascles. Els naixements, després de 22 mesos de gestació, se solien produir a la primavera.

L’exposició reflexiona també sobre l’extinció dels mamuts, que continua tenint un halo de misteri entre els qui pensen que va ser a causa de l’acció humana i els qui diuen que un canvi climàtic en va propiciar la desaparició. L’augment de la temperatura global va afavorir l’extensió dels boscos i va eliminar grans zones de praderies, cosa que va fer minvar les poblacions de mamuts, que també patien l’assetjament de la caça. Els mamuts eren una font important de proteïna, greix i pell. Els seus ossos també es varen utilitzar per construir eines i armes, si bé el més anhelat eren les defenses de vori, amb les quals es confeccionaven escultures i altres objectes. Els seus parents vius, els elefants, s’enfronten a amenaces idèntiques i només depèn de nosaltres que no tenguin el mateix final.

Actualment, els avenços en el camp de la genètica estan donant lloc a diverses investigacions que tenen la pretensió de fer reviure els mamuts a partir de l’ADN obtingut d’exemplars ben conservats, cosa que ha generat un debat ètic sobre si s’hauria de fer o no i amb quin objectiu, més enllà de l’avenç científic.

L’exposició es complementa amb diverses activitats durant els mesos en què serà a CaixaForum Palma perquè tots els públics puguin ampliar el seu coneixement sobre els mamuts.

Una de les propostes més destacades per al públic general és el seminari De quan mamuts i homínids vàrem compartir el món, a càrrec de l’arqueòleg Ignacio de la Torre Sáinz. El seminari es desenvoluparà en tres sessions —el 16, 23 i 30 de setembre—, en les quals es parlarà sobre com era el nostre planeta a l’edat de gel, es descobrirà quins animals es varen adaptar a la vida dels erms congelats i quins es varen extingir, i es reflexionarà sobre les espècies d’Homo que interaccionaven amb la megafauna de l’època i sobre com varen influir perquè s’extingís.

En el marc de l’exposició, el centre ofereix visites comentades, visites en família per a infants a partir de 7 anys i visites escolars per a estudiants de diferents edats, també disponibles per a campaments d’estiu. La informació ampliada i els horaris de totes les activitats es poden consultar a través d’aquest enllaç al web de CaixaForum Palma.

Amb motiu de l’exposició Mamut. El gegant de l’edat de gel, la Fundació ”la Caixa” ha enregistrat un pòdcast de cinc episodis, disponible a Spotify i Ivoox, per donar a conèixer al gran públic més detalls sobre aquests animals majestuosos.

En el primer dels capítols, es fa una introducció a l’espècie i la seva evolució, incloent-hi els seus parents actuals, els elefants. En el segon, s’analitza la relació entre els mamuts i els humans. Acostumats a subsistir amb el que recol·lectaven i amb petites peces de caça, capturar un mamut i poder-se’n alimentar comportava un gran prestigi social. En el tercer episodi, es tracta de desmuntar, amb dades científiques, el mite que només els homes caçaven aquests animals i que ho feien amb gran violència. En el quart, es parla de com la dentició dels mamuts ens dona una informació molt valuosa sobre el seu tipus d’alimentació i, per tant, també sobre el tipus de clima en què vivien. Finalment, en l’últim capítol s’explica com la ciència està intentant desextingir l’espècie.