El Museo Thyssen, Orson Welles i quatre òperes del Teatro Real arriben a CaixaForum+ al maig

CaixaForum+ comença una nova col·laboració amb el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, fruit de la qual s’estrenaran dues sèries al maig: Tornar a la natura i Carta d’amor a les ciutats, a més d’onze peces audiovisuals sobre diferents temes. L’art també és present a la pel·lícula Taking Venice, en què Amei Wallach explica les fosques maniobres que va fer el Govern dels Estats Units durant la Biennal de Venècia del 1964 perquè Robert Rauschenberg hi guanyés el Gran Premi.

Aquest mes també arriben a la plataforma quatre òperes estrenades al Teatro Real: Lucia di Lammermoor, amb direcció musical de Daniel Oren; Madama Butterfly, amb la soprano albanesa Ermonela Jaho, i dos grans títols de Verdi, Otello i Nabucco.

Aquest maig, el cinema també és protagonista a CaixaForum+, que estrenarà un documental sobre una pel·lícula inacabada d’Orson Welles, A Jangada de Welles. A més, El mes de… està dedicat a històries de famílies, amb Els Buddenbrook (2008), d’Heinrich Breloer, i Lluny de Praga (2017), de Jan Sverák. I arribaran a la plataforma sis noves pel·lícules del cicle Las otras vidas del cine doméstico. Finalment, s’estrena una nova selecció de títols de Doclisboa.

Museo Nacional Thyssen-Bornemisza
Estrena el 8 de maig

El Museo Nacional Thyssen-Bornemisza i CaixaForum+ inicien una nova col·laboració, gràcies a la qual s’estrenen al maig a la plataforma dues sèries documentals: Tornar a la natura i Carta d’amor a les ciutats. En la primera, composta per deu peces, es proposa una reflexió sobre les formes en què s’ha construït la idea de la natura a través de la pintura i de la història de l’art. És un plantejament enriquit també amb l’aportació de científics i especialistes mediambientals. L’altra sèrie, composta per vuit capítols, imagina altres formes de estar a les nostres ciutats i de compartir-les. En aquesta tasca hi han participat prestigioses veus procedents de la literatura, la història de l’art, l’educació, l’arquitectura…

A més, CaixaForum+ estrena onze peces audiovisuals sobre temes tan diversos com ara què amaguen les col·leccions del museu, com viatgen els quadres o quins treballs de restauració es fan al Museo Thyssen.

Documental Taking Venice
Estrena el 8 de maig

La cineasta Amei Wallach explica en aquesta pel·lícula que l’art pot canviar la societat, no sempre per a bé, i ho fa revelant les maniobres que va fer el Govern dels Estats Units durant la Biennal de Venècia del 1964, en plena Guerra Freda.

Disposats a utilitzar la cultura contra el comunisme, els Estats Units van activar una operació d’estat perquè el nord-americà Robert Rauschenberg rebés el Gran Premi de la Biennal, tot i que ningú no havia pres seriosament les seves obres, en les quals combinava la ferralla amb imatges de la cultura pop. Les estratagemes utilitzades per aconseguir el guardó van deixar la premsa internacional amb la boca oberta i l’artista qüestionant la política nacionalista que l’havia dut fins allà.

Taking Venice mostra un món, el de l’art globalitzat, en què les fronteres entre art, mercantilisme i publicitat cada vegada es difuminen més.

FITXA TÈCNICA. Títol: Taking Venice / País i any: Estats Units, 2023 / Durada: 80 min / Direcció i guió: Amei Wallach / Fotografia: Mead Hunt i Maura Morales Bergmann / Producció: Display None Productions.

Documental A Jangada de Welles
Estrena el 22 de maig

El 1942, Orson Welles rodava una pel·lícula documental, It’s All True, sobre el viatge de quatre pescadors a bord d’una jangada (balsa feta amb troncs d’arbre) des de Fortaleza fins a Rio de Janeiro. Feien aquest recorregut per fer evidents les seves queixes contra un sistema injust d’explotació econòmica, però durant el rodatge un dels jangeiros va morir accidentalment i el projecte es va abandonar.

Els directors Firmino Holanda i Petrus Cariry recullen aquesta història a A Jangada de Welles, una pel·lícula que evoca records de la dictadura de l’Estado Novo, de la Segona Guerra Mundial i de la lluita dels pescadors de Ceará per conquerir drets laborals i un habitatge en un lloc que era diana de l’especulació immobiliària.

Tot i el tràgic accident i del final sense èxit del projecte cinematogràfic, aquella aventura de 2.700 quilòmetres no va ser en va: els pescadors van aconseguir que el president Vargas signés un projecte de llei que els atorgava el dret d’obtenir els mateixos beneficis que els treballadors sindicats.

FITXA TÈCNICA. Títol: A Jangada de Welles / País i any: Brasil, 2020 / Durada: 75 min / Direcció i guió: Petrus Cariry i Firmino Holanda / Fotografia: Petrus Cariry / Producció: Bárbara Cariry / Música: João Victor Barroso.

Òperes del Teatro Real
Estrena el 22 de maig

CaixaForum+ ofereix aquest mes de maig quatre grans òperes estrenades al Teatro Real: Lucia di Lammermoor, de Donizetti; Otello, de Verdi; Madama Butterfly, de Puccini, i Nabucco, de Verdi.

Lucia di Lammermoor, amb direcció musical de Daniel Oren i direcció escènica de David Alden, és una òpera amb llibret de Salvatore Cammarano basada en La novia de Lammermoor, novel·la de Walter Scott la història de la qual està ambientada a l’Escòcia del segle XVI.

CaixaForum+ ofereix també la tràgica història d’amor de Madama Butterfly, òpera de Puccini, amb la soprano albanesa Ermonela Jaho, la batuta de Marco Armiliato i la direcció de Mario Gas.

Finalment hi ha dos títols de Verdi: Otello, en mans de Renato Palumbo i de nou David Alden, amb el baríton nord-americà Gregory Kunde, i Nabucco, en la producció d’Andreas Homoki, que trasllada l’acció a la Itàlia dels temps del músic i se centra en les relacions familiars, nucli d’aquest drama passional.

Documental SuperArte
Estrena en exclusiva el 29 d’abril

La Fundació SIFU fa vint anys que es dedica a promoure i fomentar la integració social i la inserció laboral de les persones amb discapacitat. En el seu recorregut, aquesta entitat sense ànim de lucre ha apostat també pels valors d’inclusió i superació a través de l’art, i s’hi ha bolcat d’una manera especial amb motiu de la celebració de la Gala SuperArte, l’esdeveniment artístic inclusiu més important d’Europa, del qual va néixer la pel·lícula documental SuperArte, que ara s’estrena en exclusiva a CaixaForum+.

El film mostra el dia a dia de vuit artistes que es preparen per actuar en una gran sala a Sevilla. Són intèrprets amb molt talent que brillen a l’escenari, però que en sortir-ne es converteixen en persones que la societat sovint ni tan sols veu. La pel·lícula reivindica la visibilització d’aquests artistes, que amb la seva feina demostren que el talent no té barreres.

FITXA TÈCNICA. Títol: SuperArte / País i any: Espanya, 2024 / Durada: 80 min / Direcció: Carmen Díaz Alonso / Guió: Rosa Infante / Producció: GRUP MEDIAPRO

El mes de… històries de famílies / Les altres vides del cinema domèstic
Estrena l’1 de maig

CaixaForum+, gràcies a la seva col·laboració amb A Contracorriente Films, estrena al maig dues pel·lícules dedicades a la família: Els Buddenbrook (2008), d’Heinrich Breloer, i Lluny de Praga (2017), de Jan Sverák.

Els Buddenbrook, adaptació de la novel·la que Thomas Mann va publicar el 1901, retrata l’auge i la decadència posterior d’una família de mercaders alemanys del segle XIX. Protagonitzada per Nina Proll, Maja Schöne, Lea Bosco i Raban Bieling, entre d’altres, la història s’estén al llarg de diverses generacions. De fet, l’exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres, que es pot visitar a CaixaForum Barcelona, s’inspira precisament en aquesta novel·la de Mann per recrear un saló burgès de finals del XIX que dona la benvinguda als visitants. Amb això es representa el món estable que s’acaba quan esclata la Primera Guerra Mundial i que, a la vegada, dona peu a la creació de la República de Weimar. El pòdcast Converses sobre Weimar, de CaixaForum+, aprofundeix en aquest període fascinant i febril. 

D’altra banda, el cineasta txec Jan Sverák és l’autor de Lluny de Praga, pel·lícula coescrita juntament amb Zdenek Sverák en què s’explica la història d’un nen que ha de fer nous amics quan es trasllada de Praga a un petit poble al camp durant la Segona Guerra Mundial.

A més, vuit pel·lícules se sumen a la llista amb què va arrancar al febrer el cicle Les altres vides del cinema domèstic, coincidint amb la inauguració a CaixaForum Saragossa de l’exposició [Rec]ords. La vida a través del cinema domèstic. Les pel·lícules domèstiques, creades originalment per conservar records familiars, han trobat nova vida en mans de cineastes que les reutilitzen amb propòsits diversos. Des de l’exploració autobiogràfica fins a la indagació històrica, aquestes obres qüestionen, reafirmen o reconfiguren el significat original del metratge domèstic amb tons i matisos molt variats. A través d’aquestes cintes descobrim la capacitat del cinema domèstic per revelar capes de sentit inesperades en què el passat ressona en el present de formes tan diverses com commovedores. 

Els títols que s’incorporen ara al cicle són:

Doclisboa
Estrena el 16 de maig

Des del 16 de maig i al llarg de 4 mesos es podran veure a CaixaForum+ 10 títols nous, signats per realitzadors portuguesos, amb els quals continua la col·laboració de la plataforma amb Doclisboa, el festival principal de cinema documental de Portugal. 

Pel·lícules de Tiago Siopa, Filipa César, Joaquim Pinto, Jorge Cramez, Aya Koretzky, Jorge Pelícano, Nuno[.1]  Leonel o Inês Oliveira, entre d’altres, s’inclouran en aquesta selecció, en la qual les històries sobre el cinema, el teatre i la fotografia tenen un paper important. 

Fantasmes amb els quals es rep homenatge al Portugal rural i les seves creences ancestrals (Fantasmas: Caminho longo para casa), material cinematogràfic per denunciar la mirada del colonitzador (Spell reel), cinema que deixa constància del teatre (Fim de citação), cinema que deixa constància també del mateix cinema (Actos de cinema) o fotografies d’un viatge als anys setanta per fer el retrat d’un pare (A volta ao mundo quando tinhas 30 anos) són elements presents en aquestes pel·lícules. 

També hi ha produccions en què es parla de la salut mental (Pàra-me de repente o pensamento)o de la relació de l’ésser humà amb l’espai que habita (Cativeiro).