[REC]ORDS. La vida a través del cinema domèstic

Des de fa més d’un segle, el cinema domèstic ha anat recollint fragments de la vida quotidiana i s’ha convertit ja en un banc d’imatges que recull la nostra memòria col·lectiva. Una exposició que reivindica més d’un segle de cinema domèstic com a patrimoni audiovisual amb un valor antropològic, sociològic i històric incalculable.

[REC]ORDS. La vida a través del cinema domèstic  analitza les raons per les quals filmem i l’evolució de la tecnologia, des de la filmadora al mòbil. En aquesta exposició es recuperen relats i filmacions inèdites, i a vegades contrahegemòniques, sobre èpoques i costums passats i contemporanis. A partir de la construcció d’una crònica alternativa d’aquest segle, a través de les mirades de famílies anònimes en les quals tothom es pot reconèixer, el recorregut ens permet aprofundir en les relacions entre imatge, realitat i memòria, i revisar la nostra relació amb la càmera.

La mostra trenca una llança a favor de la quotidianitat compartida i dels materials audiovisuals d’origen familiar, de les escenes comunes o de celebració captades amb diferents suports que evolucionen al llarg dels anys i es converteixen en memòries a les quals altres generacions accediran en el futur. Aquests grans testimonis dels canvis socials i expressions del seu temps plantegen temes i interessos recurrents que ens ajuden a entendre la manera com les persones han utilitzat i continuen utilitzant la càmera o s’han presentat i es presenten davant seu.

Per altra banda, l’exposició aborda cent anys d’evolució tecnològica, des dels 16 mm fins als telèfons mòbils, passant pel Súper-8 i el VHS; la construcció de la memòria i dels afectes, també des d’una perspectiva de gènere; proposa un resum dels temes més recurrents i l’aproximació que se n’ha fet, a més de formes d’expressió vinculades; explora com els temes s’han reutilitzat en les pràctiques audiovisuals i artístiques contemporànies, així com l’apropiació per part de cineastes d’avui en dia; i analitza com s’entrellacen amb les pràctiques comunicatives de les xarxes socials i internet. Es tracta d’una exposició que ens permet comprendre com es relacionen imatge, realitat, memòria i art.