Mariana Enríquez.
Mariana Enríquez.CaixaForum+

CaixaForum+ estrena a l’agost nous episodis de «Backstage» amb Alana S. Portero, Mariana Enríquez i Alberto San Juan

Barcelona

29.07.24

5 minutos de lectura
Recursos disponibles

Al llarg del mes d’agost s’estrenaran nous episodis de la sèrie d’entrevistes Backstage, amb Alana S. Portero, Mariana Enríquez, Alberto San Juan, David Carabén, Rafael Rebolo i Radia Perlman,  entre d’altres. A l’agost també s’estrena la segona temporada de Clàssica per a dummies i quatre nous episodis del Cafè de l’Observatori Social. Els llargmetratges Cares i llocs (Agnès Varda i JR, 2017), Alicia a les ciutats (Wim Wenders, 1974) i Wild Medicine (Heiko de Groot, 2019) completen la programació destacada del mes.

Backstage: nous episodis

Al llarg del mes d’agost s’estrenaran nous episodis de la sèrie d’entrevistes Backstage, en què destacats professionals de diferents àrees es troben als centres CaixaForum per parlar de la seva trajectòria, compartir les experiències i reflexionar sobre àmbits tan dispars com la moda, el cinema, el cosmos o el còmic, entre d’altres.

Alberto San Juan.
Alberto San Juan.CaixaForum+
Guadalupe Nettel.
Guadalupe Nettel.CaixaForum+
Radia Perlman.
Radia Perlman.CaixaForum+

Als més de trenta episodis de Backstage ja disponibles a la plataforma s’hi sumaran, al llarg del mes d’agost, diversos capítols protagonitzats per figures destacades de la literatura, la música, la ciència i la interpretació:

  • Qui ets? Una pregunta complexa a internet. Radia Perlman és una creadora de programari i enginyera de xarxes experta, més coneguda com «la mare d’internet». Ens parla dels problemes de l’autenticació, de com va crear el protocol STP i dels reptes de la computació i els entorns digitals. Estrena el 8 d’agost.
  • Les nanes marrons són tan abundants com les estrelles? Rafael Rebolo és el descobridor del primer nan marró conegut. Rebolo ens parla de les característiques que tenen i de la relació que estableixen amb les atmosferes dels exoplanetes. Estrena el 8 d’agost.
  • El llibre de l’amor. David Carabén, guitarra, veu i principal compositor de Mishima des del 1999, ens parla de la indústria musical i la seva evolució els últims anys. Estrena el 15 d’agost.
  • El laboratori del pop metafísic. Ferran Palau és un compositor català de música pop. Ens parla del seu procés creatiu i de la literatura i el cinema que l’inspiren. També ens introdueix en els conceptes de pop metafísic i en la fragilitat com a expressió artística. Estrena el 15 d’agost.
  • A la rebotiga del terror. Mariana Enríquez és escriptora, periodista i docent, considerada una de les autores argentines contemporànies més rellevants dins del gènere de terror. En aquest Backstage ens parla de la construcció d’una veu literària i la influència que ha rebut de la música i el periodisme. Estrena el 22 d’agost.
  • El dret a la ficció. Alana S. Portero és escriptora, poeta i dramaturga. Escriu sobre activisme, cultura i feminisme. Ens parla de la seva evolució com a escriptora i de la ficció com a dret i refugi des del qual les persones poden construir una identitat pròpia. Estrena el 22 d’agost.
  • Beneïda anormalitat. Guadalupe Nettel, escriptora mexicana, guanyadora del Premi Herralde de Novel·la 2014, ens parla en aquest capítol dels seus referents i de temes com la lletjor i els monstres, i ens apropa als personatges de les seves obres. Estrena el 22 d’agost.
  • No som (només) el que fem. Mayte Gómez Molina és una escriptora i artista digital centrada en la pràctica del 3D i la realitat virtual com a vehicle poètic. Ens parla de com el temps és limitat i de la seva relació amb la feina, els oficis de l’escriptura i la poesia, la hiperproductivitat i les xarxes socials. Estrena el 22 d’agost.
  • Ball de màscares. Alberto San Juan, actor, ens parla de la interpretació, la creació de personatges, les característiques i diferències entre el cinema i el teatre, i també del seu projecte sobre Lorca. Estrena el 29 d’agost.
El mes per perdre’s
Des de l’1 d’agost

L’agost és el mes per perdre’s a CaixaForum+, on cada mes gaudirem de dos títols destacats de la història del cinema. Només durant aquest mes, i gràcies a la col·laboració amb A Contracorriente Films, estaran disponibles a la plataforma les pel·lícules Alicia a les ciutats (1974), una de les obres primerenques del cineasta alemany Wim Wenders, i Cares i llocs (2017), documental dirigit per la mítica cineasta belga Agnès Varda i el fotògraf JR

Fotograma d'"Alicia a les ciutats".
Fotograma d'Alícia a les ciutats.
"Cares i llocs" d'Agnès Varda i JR.
Cares i llocs d'Agnès Varda i JR.

A Alicia a les ciutats, el periodista alemany Philip Winter recorre els Estats Units disparant polaroids i buscant temes per a un llibre. Com que no li arriba la inspiració, el seu editor cancel·la el compromís i en Philip decideix tornar a Alemanya. A l’aeroport coneix una dona, i com que no hi ha vols fins a l’endemà passa la nit amb ella. La dona desapareix i li deixa l’encàrrec que torni amb la seva filla Alice, de nou anys, fins a Amsterdam, on ella es reunirà amb tots dos. Però la mare no apareix. En Philip emprèn un viatge amb la nena per intentar localitzar la casa de la seva àvia. Durant la recerca, el malestar inicial que sent es va transformant gradualment en afecte.

A Cares i llocs, Agnès Varda, cineasta, i JR, fotògraf, s’uneixen en un viatge extraordinari i sorprenent pels pobles de França basat en l’atzar i la creativitat. En una furgoneta màgica que imprimeix fotografies de gran format, tots dos experimenten el contacte amb la gent i forgen una amistat basada en les seves diferències i el seu sentit de l’humor. Veterania i joventut en un recorregut humà i inoblidable.

Clàssica per a dummies. Segona temporada
Estrena el 15 d’agost

De què et sona això? En la segona temporada de la sèrie Clàssica per a dummies, nous alumnes de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía donen pistes per entendre millor sis obres més molt conegudes de la música clàssica.

  • El carnaval dels animals, de Saint-Saëns. Alejandro Gómez Pareja, alumne de violoncel de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, dona pistes per conèixer més a fons la famosa obra El carnaval dels animals de Saint-Saëns: qui en va ser el creador, com va ser concebuda l’obra, a quin animal correspon cada moviment i com aconsegueix el compositor representar-los amb música.
  • Obertura de Guillem Tell,de Rossini. Alba García García, alumna de trompeta de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, dona pistes sobre l’obertura de l’òpera Guillem Tell de Gioachino Rossini i explica en què consisteix una obertura, dades sobre el compositor i l’òpera que presenta, i què simbolitza cada moviment d’aquesta peça orquestral tan coneguda.
  • L’oboè de Gabriel de La Missió, de Morricone. Beatriz Jiménez Mascuñán, alumna de la Càtedra d’Oboè Fundació Damm de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, ens introdueix en el famós tema de la banda sonora de La Missió, d’Ennio Morricone. Explica la trajectòria d’aquest gran compositor de música per a cinema i, en concret, ens parla de la pel·lícula i de la famosa escena a la qual es va afegir aquesta bonica melodia, i per què ha aconseguit sobrepassar la pantalla i romandre en la nostra memòria auditiva.
  • Nocturn per a piano op. 9 núm. 2, de Chopin. Mariam Chitanava, alumna de piano de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, dona pistes per apreciar millor el famós Nocturn op. 9 núm. 2 de Frédéric Chopin i explica l’important paper d’aquest compositor en el repertori per a piano, com es pot reconèixer un nocturn i què té que el fa tan especial. 
  • Intermedi de La boda de Luis Alonso, de Giménez. Ana Molina Touza, alumna de violí de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, ens apropa al món de la sarsuela. Dona detalls sobre aquest gènere, sobre què és un intermedi i, en particular, sobre l’argument i els balls que conté l’alegre Intermedi de La boda de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez, que l’ha fet tan popular.
  • Septet, de Beethoven. Pablo Díaz Díaz, alumne de clarinet de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, dona pistes per entendre el Septet de Ludwig van Beethoven: en quin moment el va compondre, per què es va fer famós tan ràpidament (sobretot el seu tercer moviment), però… per què el mateix Beethoven el va acabar avorrint?
Al cérvol vermell li poden tornar a créixer les banyes cada any.
Al cérvol vermell li poden tornar a créixer les astes cada any.© Heiko De Groot

El 8 d’agost s’estrena a CaixaForum+ el llargmetratge documental Wild Medicine (2019), dirigit per Heiko De Groot. Els animals són vertaders superherois. Tenen superpoders que els humans només podem somiar. A alguns els tornen a créixer les extremitats després d’haver-les perdudes. A d’altres els creixen ossos enormes al cap a gran velocitat. I alguns poden hivernar durant mesos sense perdre múscul. Les seves habilitats podrien ajudar els humans contra l’Alzheimer, els infarts i l’osteoporosi. Però aquestes capacitats continuen sent un misteri. Com ho fan els animals? Els científics intenten resoldre aquests enigmes per salvar vides humanes.

El cineasta Heiko De Groot ha visitat vuit projectes de recerca a Europa i Amèrica. En el seu documental, amb magnífiques fotografies, parla de l’apassionant tasca detectivesca dels científics en la cerca de remeis per a l’ésser humà. La pel·lícula mostra com els animals ens poden ajudar a salvar vides humanes, i dona així un altre argument sobre la importància de conservar la biodiversitat.

CaixaForum+ estrena el 8 d’agost nous episodis d’El Cafè de l’Observatori Social, espai d’entrevistes en profunditat amb experts en ciències socials que té com a objectiu generar debat i reflexió a l’entorn de temes d’actualitat social.

Les noves entrevistes, que se sumaran a les que ja hi ha disponibles a la plataforma, són:

  • Salut mental i suïcidi en adolescents. Francisco Villar és coordinador del programa d’atenció a la conducta suïcida del menor a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Hi conversarem per parlar de les causes que poden portar un adolescent a entrar en el camí del suïcidi, i també de què podem fer per evitar aquestes situacions.
  • El valor social de la cultura. Què és la cultura? Quina utilitat té? És important per a nosaltres? Vivim en un context en què l’excés d’informació és la norma i en el qual sovint ens falta criteri per poder distingir el que és vertader del que és fals. Davant d’aquest escenari, la cultura ens ofereix les eines necessàries per poder formar el nostre propi judici sobre el món. En aquest episodi, Antonio Monegal, professor i escriptor, ens convida a plantejar-nos la cultura no solament com un conjunt de coneixements que ens uneixen amb les nostres arrels i els nostres valors sinó, sobretot, com un motor que impulsa el pensament crític i fomenta la independència intel·lectual.
  • La longevitat. Investiguem, a través d’Irene Lebrusán Murillo, doctora en Sociologia, els múltiples reptes de l’augment de l’esperança de vida en la societat contemporània.
  • El contracte social. L’economista Antón Costas reflexiona sobre la urgència de renovar els contractes socials com a mitjà per preservar l’estat del benestar en un context de crispació social i polarització ciutadana creixents.
  • Estrès i llibertat. L’escriptor, filòsof i professor Ernesto Castro ens parla de la relació intrínseca entre l’estrès que vivim i la llibertat que desitgem.
Antón Costas
Antón Costas.Fundación "la Caixa"
Irene Lebrusán.
Irene Lebrusán.Fundación "la Caixa"

A més de les noves entrevistes, el 8 d’agost també hi haurà disponibles a la plataforma dues càpsules audiovisuals que sintetitzen el contingut d’algunes de les Trobades de l’Escola Europea d’Humanitats. En aquestes trobades celebrades al Palau Macaya i coorganitzades per l'Observatori Social i La Maleta de Portbou, destacats especialistes procedents de diferents disciplines debaten sobre una qüestió concreta. Els títols de les càpsules són: L’aigua, entre la naturalesa i la societat. Ens en quedarem sense? i La novel·la històrica.

Museo Nacional del Prado. Nous continguts
Estrena el 29 d
agost

El 29 d’agost s’estrenen també nous continguts a l’espai dedicat al Museo Nacional del Prado a CaixaForum+:

  • Reflexos del cosmos al Museo del Prado. En aquest viatge a través dels segles descobrim com l’art i la ciència s’entrellacen per enriquir-se amb un intercanvi de mirades profund i meravellós.
  • Una altra col·lecció: els marcs del Museo del Prado. Aquest documental fixa la mirada en els diferents aspectes que fan d’aquestes obres d’art una col·lecció única. Gemma García, responsable de la col·lecció de marcs del Museo del Prado, conversa amb restauradors, dauradors, conservadors, historiadors de l’art i especialistes en emmarcament per desentranyar-ne l’evolució històrica i demostrar com han enriquit l’experiència artística.
  • Reflexions sobre alguns retrats de l’Escola espanyola. Conferència impartida per John Berger en el curs «El retrat al Museo del Prado».
  • Nuesa, culpa, crueltat. Conferència impartida per Georges Didi-Huberman en el curs «El nu al Museo del Prado» l’any1998.
  • Movent la calma. Conferència que va impartir Bill Viola en el marc del curs de la Fundación Amigos del Museo del Prado anomenat «El Museo del Prado i l’art contemporani. La influència dels grans mestres del passat en l’art d’avantguarda».
  • La funció cívica dels museus. Conferència impartida per Neil MacGregor en el curs «El passat des del futur. Cap al nou Museo del Prado» l’any 2004.
  • El perquè de les pintures negres. Conferència impartida per Yves Bonnefoy en el curs «Francisco de Goya. Obres mestres del Museo del Prado» l’any 2001.
  • Coses que es mouen? Conferència impartida per John Berger en el curs «El bodegó al Museo del Prado» l’any 2000.
  • Les filadores o La fàbula d’Aracne. Conferència impartida per Svetlana Alpers en el curs «Obres mestres de Velázquez. IV centenari» al Museo del Prado l’any 1999.
  • La venus del mirall. Conferència impartida per Francis Haskell en el curs «Obres mestres de Velázquez. IV centenari» l’any 1999.
  • La importància de l’enquadrament. Conferència impartida per Avigdor Arikha en el curs «El Museo del Prado: fragments i detalls» l’any 1996.
  • Homenatge a Jorge Semprún. El 28 de juny de 2011 va tenir lloc a l’auditori del Museo l’homenatge a l’escriptor, pensador i polític Jorge Semprún, amb la finalitat de donar testimoniatge públic de les rellevants aportacions d’aquest polifacètic intel·lectual de talla universal en el camp de la cultura. Semprún va tenir un vincle especial amb el Prado, per a qui la seva pinacoteca va ser un nexe, un lloc on s’identifiquen l’art i la memòria. 

Etiquetes

Última actualització: 29 juliol 2024 | 12:06