CaixaForum Barcelona celebra l'icònic Berlanga amb xerrades i lectures dramatitzades

La Fundació ”la Caixa” presenta a CaixaForum Barcelona, de l’1 al 22 d’octubre, el cicle Tot em sembla Berlanga, un conjunt d’activitats diverses amb les quals es busca fer una reflexió profunda sobre les constants de l’obra del cineasta, la seva influència i el seu llegat etern. El cicle començarà l’1 d’octubre amb la lectura dramatitzada d’un dels seus guions a càrrec de la companyia Balmoral. Continuarà amb debats i trobades amb professionals del setè art, com ara l’actriu Mònica Randall; el fill del director, José Luis García-Berlanga, o els periodistes Jordi Basté i Sergi Pàmies, que ens permetran conèixer totes les facetes de Berlanga.  

La Fundació ”la Caixa” presenta a CaixaForum Barcelona el cicle Tot em sembla Berlanga, que inclou activitats multiformaten què personalitats de la cultura espanyola i testimonis de la vida i la carrera professional de l’icònic director de cinema espanyol, Luis García-Berlanga, abordaran alguns aspectes concrets de la seva obra.  

Entre l’1 i el 22 d’octubre, el públic que passi pel centre cultural es podrà submergir en un programa que inclou des de xerrades audiovisuals i taules rodones fins a lectures dramatitzades, tot inspirat en l’empremta indeleble que Berlanga ha deixat en el cinema i en la cultura espanyola. El cicle s’emmarca en l’exposició Interior Berlanga, que CaixaForum Barcelona acull fins al 20 d’abril de 2025 i que proposa un recorregut per la trajectòria del cineasta a partir de projeccions, objectes i documents del seu arxiu personal, molts dels quals inèdits fins avui.  

Nascut el 1921 al si d’una família burgesa de terratinents i comerciants, Luis García-Berlanga és un dels directors de cinema més destacats d’Espanya. La seva obra i la seva personalitat han tingut una forta influència tant en el cinema com en la història espanyola. Del seu llegat sorgeix el terme berlanguiano, que el director José Luis Burauva proposar el 2008 que s’inclogués al diccionari de la RAE.  

Un guió inèdit que cobra vida 

La companyia teatral Balmoral donarà el tret de sortida al cicle l’1 d’octubre amb la lectura dramatitzada del guió original ¡Viva Rusia!, obra concebuda per Rafael Azcona, Manuel Hidalgo, Jorge Berlanga i Luis García-Berlanga. Aquest espectacle explorarà la ironia de l’aristocràcia espanyola que, enmig de canvis significatius en l’Espanya de l’època, com el tren d’alta velocitat, l’OTAN, les reformes laborals o els Jocs Olímpics, troba, en el cas de la família Leguineche,  un futur inesperat a Sant Petersburg després de la caiguda del mur de Berlín. Ambientada en una Europa occidental influïda per la socialdemocràcia i el liberalisme com a teló de fons, ¡Viva Rusia! és una aguda crítica social envoltadad’humor àcid que destaca perquèofereix una visió única de l’aristocràcia.  

Conèixer Berlanga a través d’experts 

La segona sessió del cicle és la taula rodona «Una actriu a la cort de Berlanga», que tindrà lloc el 8 d’octubre a les 18.30 h. Serà una trobada molt especial en què el públic, acompanyat per una de les seves actrius de referència i amiga, la gran Mònica Randall ―actriu memorable en el paper de la Mercè, la secretària de Jaume Canivell a L’escopeta nacional (1977)―, explorarà les anècdotes i les particularitats dels rodatges de Berlanga. Aquesta animada conversa de Randall, premi Feroz Audi d’Honor 2024, amb el periodista i comunicador Jordi Basté, un berlanguià declarat, permetrà als assistents descobrir què passava rere la càmera.  

El cicle continuarà el 15 d’octubre amb el debat «Berlanga, Azcona i les circumstàncies», a càrrec dels comissaris de l’exposició Interior Berlanga, Sol Carnicero i Bernardo Sánchez, i del fill del director, José Luis García-Berlanga, que és també productor i realitzador.  

Els assistents al col·loqui se submergiran en la prolífica aliança entre Luis García-Berlanga i Rafael Azcona, un dels guionistes més importants del nostre cinema. Des de la dècada dels anys seixanta i fins a finals dels vuitanta, aquesta parella va crear un seguit d’obres mestres que van deixar una empremta inesborrable en el cinema espanyol, entre les quals destaquen joies convertides en clàssics com Plácido (1961) i El verdugo (1963), la inclassificable Mida natural (1974) o les inoblidables La escopeta nacional (1978) i La vaquilla (1985). L’estreta col·laboració d’aquesta parella d’artistes va transcendir les pantalles i es va estendre a nombrosos guions, alguns dels quals no es van arribar mai a filmar per raons de producció o de censura.  

Aquesta trobada aprofundirà en les «circumstàncies berlanguianes», en referència a l’entramat de personatges i situacions característics de les pel·lícules de Berlanga, i com es van entrellaçar la seva visió i la d’Azcona amb les realitats del seu temps i del país que representaven. A través dels testimonis dels ponents, el col·loqui explorarà els inicis, el desenvolupament i els diversos matisos de la seva relació, com tambéel seu mètode de treball, les visions compartides i divergents, les amistats en comú, els guions inèdits i el context social i cultural de l’Espanya de la seva època.  

Tancarà aquest cicle dedicat a Berlanga el 22 d’octubre la trobada «Retrats berlanguians», en què Sergi Pàmies, periodista, escriptor i guionista, parlarà de la seva visió del cinema de Berlanga i del motiu pel qual el director de cinema és catalogat com el «Billy Wilder nacional». Explicarà la increïble capacitat de Berlanga d’envoltar-se de grans actors i guionistes i fer que tots funcionin com un rellotge, i alhora descriure aquest país amb un gran sentit de l’humor. L’acompanyarà en aquesta xerrada la crítica cinematogràfica, escriptora i professora de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) Violeta Kovacsics.  

Berlanga, des de dins

Aquest interessant cicle d’activitats s’emmarca en l’exposició Interior Berlanga, que es podrà visitar a CaixaForum Barcelona fins al 20 d’abril de 2025. L’exhibició ofereix una nova mirada sobre Luis García-Berlanga que recull materials de l’arxiu particular de Berlanga que no havien estatmai a disposició del públic. A través d’una posada en escena acuradament cinematogràfica, l’exposició constitueix un recorregut intimista per tot el que va marcar no tan sols el caràcter d’aquest reconegut creador, sinó també la seva obra.