Un compromís únic amb els artistes del present

L’artista Karlos Gil, que es va beneficiar de la Convocatòria de Suport a la Creació. Producció 2022 de la Fundació ”la Caixa”, camina per una de les sales d’exposició de CaixaForum Barcelona. Mòbil en mà, il·lumina l’interior del que sembla un gran aquari de vidre, en el qual s’endevinen estructures de fusta i vegetació inundades per una subtil boirina. Dona els últims retocs al muntatge de Timefall (Anarres), una de les seves obres recents, que es pot veure a l’exposició Horitzó i límit. Visions del paisatge a CaixaForum Barcelona fins a l’1 de setembre.

Timefall (Anarres) és una instal·lació a mig camí entre l’escultura i l’art efímer que proposa als espectadors una mirada a la natura del temps. L’obra consisteix en un tanc tancat amb unes condicions atmosfèriques específiques que provoquen l’envelliment accelerat de tot el que, sigui orgànic o inorgànic, se situa al seu interior. D’aquesta manera, es genera un ecosistema que evoluciona de manera ràpida i constant, cosa que evoca la relació entre el natural i l’artificial, la vida i la mort.

Per al disseny d’aquest univers en miniatura, Karlos Gil (Talavera de la Reina, 1984) es va inspirar en la descripció que l’escriptora Ursula K. Le Guin fa del fictici Anarres, un planeta humit amb una boira constant que apareix a la novel·la Els desposseïts. «Sempre m’ha interessat la idea de l’art com a generador de mons», explica Gil. Per això, ha creat un entorn que es transforma i el resultat final del qual no està calculat: «Podem acompanyar la peça perquè arribi a un estat determinat», assenyala, «però sempre deixant una porta oberta perquè ella mateixa decideixi evolucionar en un sentit o un altre».

Aquesta natura canviant i efímera fa que la conservació del projecte sigui tot un repte. «És una peça complexa des d’uns paràmetres tradicionals», reconeix Gil, però com a beneficiari de les beques de Suport a la Creació en la vessant de Producció de la Fundació ”la Caixa” el 2022 ha pogut disposar de l’assessorament de l’equip de conservació de l’entitat. «És una cosa que s’agraeix», explica, perquè «són especialistes en art contemporani i em van ajudar a prendre decisions que fossin intel·ligents de cara a reproduir, emmagatzemar o instal·lar l’obra en el futur». Per a l’artista, aquest acompanyament és el que fa d’aquesta convocatòria d’ajuts una cosa excepcional, perquè «no sols opera en un sentit econòmic, sinó també projectual, és a dir, l’equip de la Fundació ”la Caixa” t’acompanya constantment en el desenvolupament de la peça i és capaç de posar-te en contacte amb els professionals que puguis necessitar per a la producció».

Amb el petit món de Timefall (Anarres), Karlos Gil també recupera una certa mirada romàntica i lenta del paisatge, cosa que encaixa a la perfecció amb l’exposició col·lectiva Horitzó i límit. Visions del paisatge, construïda a partir de peces de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa” i de nombrosos préstecs d’artistes, institucions i col·leccions privades.

A la mostra també hi participa Patricia Dauder (Barcelona, 1973), guanyadora de la convocatòria de Suport a la Creació. Producció 2020. El projecte amb el qual Dauder va obtenir la beca de producció és Índex, una composició de desenes de dibuixos i litografies disposats en una paret que formaven el que ella defineix com «una mena de mapa visual, un vocabulari elaborat a partir d’imatges que he anat desenvolupant durant anys». Les peces, principalment dibuixos i impressions litogràfiques, s’apliquen en diferents capes i constitueixen una imatge que s’aprecia des de la globalitat. «És una cosa que fa referència a com crec que funciona la nostra ment», explica per telèfon: «sobreposant imatges que es van quedant en el record». El resultat final és intencionadament ambigu i suggeridor, ja que l’artista va voler fugir d’estampes molt clares i evidents per buscar les que al·ludissin a sensacions i incerteses.

Per a l’execució d’Índex, Patricia Dauder va dur a terme una investigació de processos i materials d’impressió i es va submergir en la història d’aquestes tècniques. Finalment, es va decidir a experimentar amb la litografia, un mitjà que va considerar que encaixava amb el concepte de rastre o marca, present en el concepte global de l’obra. Amb un esperit autodidacta, l’artista va aprendre a estampar en diversos tallers a Barcelona i, fins i tot, es va desplaçar a Àustria per aprofundir en els seus coneixements en una cooperativa d’impressors, on va fer una estada de dos mesos que va poder pagar gràcies a l’ajuda econòmica del programa de Suport a la Creació en la vessant de Producció.

Un motor per refermar la carrera de molts artistes

«Sense l’ajuda de la Fundació "la Caixa" jo no hauria pogut dur a terme aquest projecte», subratlla Dauder. «Gràcies al seu suport he pogut accedir a uns recursos i a uns materials que eren molt costosos i que exigien processos lents i laboriosos.»

La convocatòria forma part del compromís de la Fundació ”la Caixa” amb l’art contemporani, cosa que els artistes valoren i agraeixen en un panorama que pot ser descoratjador per a molts d’ells, fins i tot per als que ja tenen una certa trajectòria professional. «Falta molta inversió per part dels governs», lamenta l’artista catalana. «Això repercuteix en les institucions, fins i tot en les de més renom, i de vegades hem de fer malabarismes per poder executar els nostres projectes.»

A més de donar suport a la producció d’obres concretes, el programa Suport a la Creació. Producció també vol ser un motor per refermar la carrera de molts artistes. «He rebut moltes beques a Espanya», explica Karlos Gil, «i aquesta és molt diferent perquè et permet empènyer certs límits a l’hora de plantejar una idea». La beca està adreçada a persones i col·lectius que hagin exposat en el passat i tinguin projectes inèdits en col·laboració amb un museu o institució artística. Tal com l’entén Gil, «no és tant una ajuda per a aquell moment incipient de la teva carrera, sinó per quan ja fa uns quants anys que treballes i et cal una petita empenta per portar la producció una mica més enllà».

De caràcter biennal, el programa de Suport a la Creació. Producció obre una nova convocatòria avui, 2 de maig, i accepta candidatures fins al 7 de juny. Als artistes o col·lectius que s’estiguin plantejant de presentar-se al concurs, Karlos Gil els recomana de llançar-s’hi, ja que «aquesta convocatòria té una cosa molt genuïna, que et permet generar una xarxa de contactes en la qual tu et sents molt ben cuidat i protegit a l’hora de dur a terme les peces». Per preparar les propostes, el seu consell és clar: «Que siguin fidels a les seves idees, perquè el més important és que siguin sinceres i surtin de dins».