CaixaForum Barcelona repensa les fronteres actuals mitjançant l’art contemporani

Vivim la il·lusió d’un món sense fronteres, però hi ha més fronteres que mai: fronteres físiques i d’altres d’invisibles —creades per la tecnologia i pels discursos polítics, econòmics i socials— que van més enllà dels límits de les nacions. La comissària Mei Huang reflexiona sobre les fronteres en el món actual en una mostra que reuneix vuit obres d’art contemporani, en el marc del programa Suport a la Creació’22. Comisart impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

L’exposició, que continuarà fins al 8 de setembre, reuneix vuit obres de les col·leccions de la Fundació ”la Caixa” i del MACBA que s’han escollit amb l’objectiu de reconsiderar el concepte de «frontera» i d’estimular el debat públic. Inclou treballs dels artistes Vanessa Beecroft, Pep Duran, Asier Mendizabal, Annette Messager, Paulo Nazareth, Francesc Torres, Isidoro Valcárcel Medina i Akram Zaatari que exploren el discurs de la «línia divisòria» des de diversos angles, tractant límits físics com ara banderes i fronteres geogràfiques, i també barreres invisibles abstractes relacionades amb la religió, la ideologia, el gènere i les distàncies ocultes entre individus.

Moltes d’aquestes obres d’art, malgrat que es van crear fa uns quants anys, ressonen de manera remarcable amb certs moments històrics, i estableixen les bases per a una exploració profunda de l’exposició i del concepte de «frontera» pel fet de convidar a la introspecció i a la reflexió sobre el pes del context històric.

L’exposició presenta diferents interpretacions artístiques de les fronteres, com un mirall que reflecteix el moment sociopolític actual. Mostra perspectives i narratives alternatives al discurs dominant i convida els visitants a prendre partit sobre la idea de frontera i les forces que hi ha al darrere. La mostra ofereix una visió col·lectiva d’una gran diversitat pel que fa al mitjà i al missatge i ofereix una interpretació plural de les fronteres, enteses com a límit físic i legal, diferència cultural o ideològica.

Navegadors web, càmeres, sensors d’empremtes dactilars i escàners digitals rastregen meticulosament cada un dels nostres moviments, de manera que és gairebé impossible que passem desapercebuts. Al mateix temps, les noves narratives s’utilitzen per influir en les relacions de poder i controlar-les.

La globalització, en comptes de reduir les disparitats, sovint les accentua i crea bosses d’exclusió en un món aparentment més connectat. La bretxa digital posa de manifest la diferència existent en l’accés a les innovacions i als canvis tecnològics, i subratlla els desequilibris socioeconòmics que persisteixen a escala global.

En aquest context, l’art i la cultura poden crear ponts per superar aquestes fronteres invisibles, millorar la comprensió i fomentar l’empatia entre les persones. Segons la comissària, Mei Huang, «l’art contemporani i les seves pràctiques tenen una capacitat única per transcendir fronteres i inspirar diàleg i connexió entre individus i comunitats».