CaixaForum Girona se submergeix al fons marí per descobrir memòries fascinants del passat

CaixaForum Girona se submergeix al fons marí per descobrir memòries fascinants del nostre passat a través de l’exposició Naufragis. Arqueologia submergida, una col·laboració amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya - Museu d’Arqueologia de Catalunya. La mostra s'estructura en cinc grans àmbits temàtics i compta amb un univers propi d'activitats.

La directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer, i la comissària i responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) - Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Rut Geli, han presentat aquest dijous Naufragis. Arqueologia submergida, una exposició que es capbussa en el mar per descobrir memòries fascinants del nostre passat. 

Vaixells enfonsats i objectes trobats sota les aigües són testimonis excepcionals que ens permeten accedir a una memòria fascinant, un patrimoni arqueològic que s’ha mantingut conservat durant segles en el museu arqueològic més gran del món: el mar.

Al llarg de la història, el mar ha estat nexe d’unió entre els pobles que s’han establert a prop seu. Aquest medi no parla només de comunicació, sinó també de comerç, de guerres i conflictes, de fronteres, de tecnologia i de cultura. Emprendre un viatge per mar, però, enclou sempre la possibilitat d’un desastre, i el naufragi n’és la màxima expressió. 

Un passat capturat en una instantània imprevista

Aquesta exposició, més enllà del relat èpic de la tragèdia, té com a objectiu divulgar el coneixement sobre els naufragis i la pràctica de l’arqueologia subaquàtica, molt menys coneguda que la terrestre.

Les embarcacions perdudes al fons de les aigües son càpsules del temps que, gràcies a l’arqueologia, ressorgeixen i ens aproximen al coneixement del nostre passat. L’estudi d’un naufragi no tan sols ens parla del final abrupte del vaixell i dels que hi viatjaven a bord, sinó que també ens explica la realitat d’un moment històric precís a terra ferma, al port d’origen i al de destinació.

L’arqueologia subaquàtica s’encarrega d’estudiar, custodiar i protegir un immens llegat, protagonista ara de Naufragis. Arqueologia submergida, exposició que atorga el valor que es mereix a la disciplina. Fent un recorregut per diferents naufragis —tant de l’època antiga, amb casos grecs i romans, com de la moderna—, la mostra aborda la història de la navegació, amb els detalls de la vida a bord en temps de conflicte, i també la història de la construcció naval i la del comerç marítim.

L’exposició neix d’una col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), que va produir una mostra per commemorar els 30 anys del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). Ara, l’exposició s’ha transformat i s’ha adaptat per iniciar un recorregut pels centres culturals de la Fundació ”la Caixa” començant per CaixaForum Girona.

A l’abast de tots els públics, la mostra s’estructura a l’entorn de cinc grans àmbits: 

Naufragis. Arqueologia submergida reuneix 134 objectes originals, recuperats de vaixells enfonsats de diferents èpoques i localitzats a diversos indrets de les nostres costes, que ens expliquen la nostra història: des d’àmfores per al transport de l’oli originàries de l’actual Andalusia, fins a un fragment de fusta d’un vaixell grec de finals del segle VI aC o una ampolla localitzada en un vaixell anglès que encara preserva el seu contingut, un vi DO d’Alacant molt preuat que s’esmenta en obres de Dumas o Dostoievski. En gran part, els objectes procedeixen dels fons del MAC.

També s’hi exposen recreacions audiovisuals en 3D que mostren com van tenir lloc els enfonsaments dels tres vaixells presentats. Acompanyen aquestes peces escenografies dels diferents jaciments i també rèpliques i maquetes per descriure alguns detalls, com els diferents sistemes de construcció naval en l’època antiga.

Un fons marí amb BSO de l’artista sonora Clara Aguilar

El plantejament museogràfic evoca un fons marí, tant pel que fa al disseny expositiu com a la proposta sonora, de manera que el públic viurà de manera sensorial l’experiència de submergir-se sota l’aigua i descendir cap a la història que ens expliquen els jaciments.

Amb aquest objectiu, la mostra se serveix d’un disseny modular i atmosfèric que es complementa amb un treball d’il·luminació i de textures marines amb algunes projeccions que també contribuiran a generar aquesta sensació d’immersió en el mar.

La música i l’espai sonor original i inèdit de la mostra és a càrrec de l’artista Clara Aguilar, que els ha dissenyat específicament per a les sales de CaixaForum per acompanyar els visitants a bord d’aquest viatge expositiu amb el ressò de les profunditats marines com a brúixola. 

Projecte de mediació integrat al disseny

Al llarg de la mostra se succeeixen troballes arqueològiques d’excavacions dutes a terme pel CASC durant els últims 30 anys, i també peces de diversos museus i col·leccions, acompanyades d’il·lustracions de gran format i diversos elements que ofereixen lectures per a diferents públics i propicien visites dinàmiques i interactives sobretot per a escoles o famílies.

El primer àmbit, Dins el gran blau, recorre la història de la curiositat dels humans per conèixer el fons marí, des de l’antiguitat i fins avui, però també la voluntat de rescatar tots els objectes que es perdien i es podien recuperar. Així mateix, s’hi aborda la història de l’evolució de la tècnica, des de l’antiguitat i fins a la modernitat, amb diferents enginys per accedir a les profunditats del mar: com per exemple, la campana d’immersió, el vestit de bus clàssic i el regulador autònom

Un dels primers invents va ser la campana d’immersió, un recipient rígid i obert per sota que permetia mantenir l’aire a l’interior. La primera menció d’aquest enginy la va fer Aristòtil el 360 aC, quan explicava que la utilitzaven pescadors d’esponges.

L’exposició recull documents com el de Journal des Savants (París, 1678), amb la il·lustració de l’anomenada «campana de Cadaqués», construïda l’any 1654 per encàrrec de Joan Josep d’Àustria, virrei de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar materials de dos galions que havien naufragat al cap de Creus.

Del busseig amb escafandre, que es va desenvolupar sobretot a finals del segle XVIII i va tenir el seu apogeu fins a mitjans del segle XX, es va passar, als anys cinquanta del segle passat, a la revolució del món del busseig amb la invenció del regulador autònom per part de Cousteau i Gagnan. Aquest invent va suposar la democratització de l’accés al fons del mar, la possibilitat de conèixer-lo i estudiar-lo, però alhora va facilitar l’oportunitat d’espoliar-lo. 

El segon àmbit, El mar, la gran via de comerç, posa èmfasi en el mar com a gran via comercial de la nostra història. Els diferents naufragis ens aporten informació sobre el tipus de comerç, les rutes de transport i els intercanvis de béns entre comunitats separades geogràficament.

Aquesta temàtica s’exemplifica a través del cas d’estudi del Culip IV, la primera nau totalment excavada amb metodologia científica per un equip d’arqueòlegs a Espanya. Es tracta d’un vaixell romà del segle I dC, trobat a Cadaqués l’any 1984. A més d’explicar-ne la història, es mostren 36 objectes recuperats que evidencien la diversitat d’origen dels productes que transportava. 

Precisament, l’estudi del Culip IV, de menys de 10 metres d’eslora, va permetre avançar en el coneixement de l’organització del comerç marítim romà, amb la introducció de conceptes com ara port principal, port secundari, comerç directe i comerç de redistribució.

Aquest àmbit també posa l’accent en l’estudi dels elements de ceràmica de la tripulació, que ens donen informació sobre la vida a bord dels vaixells.

El tercer àmbit, Mar i conflicte, tracta sobre la conquesta de territoris en l’època moderna, que va donar lloc a una nova era caracteritzada per un desenvolupament científic accelerat i per la globalització del comerç, de la política, de la tecnologia i de la cultura. La utilització del mar com a mitjà de transport dels contingents militars i el fet que sovint fos escenari de batalla han propiciat la presència de nombrosos derelictes que ens parlen dels conflictes al llarg de la història.

En aquest punt, la mostra posa el focus en el derelicte Deltebre I, un vaixell anglès de carregament militar vinculat a la guerra del Francès, que va salpar d’Alacant per assetjar Tarragona, ciutat que el 1813 era en mans de les tropes franceses. El vaixell va ser trobat a la localitat costanera de Deltebre (Tarragona) l’any 2008. Aquest exemple permet parlar del mar com un camp estratègic militar per on circulaven tropes enviades des de diferents territoris.

El Deltebre I duia bales de plom de mosquet emmagatzemades en barrils, projectils de canons de mides i calibres diversos, bombes de morter estibades a granel, caixes d’espoletes i barrils de pólvora, entre altres coses. La càrrega registrada en els treballs d’excavació no era tota la que transportava el vaixell, ja que una part es va recuperar en el moment del naufragi, com s’explica en la documentació de l’època.

De fet, la identificació del Deltebre I va ser una tasca de recerca comparable a la feina d’un detectiu: es van considerar tant les proves arqueològiques com les fonts escrites per plantejar diverses hipòtesis.

D’aquest vaixell en destaquen peces com un canó de bronze amb l’escut de Jordi III d’Anglaterra, insígnies i botons dels uniformes de soldats anglesos d’artilleria i els diferents elements de la càrrega de munició i els objectes vinculats a la vida a bord dels tripulants  

En aquest àmbit, s’hi poden veure 38 objectes recuperats del Deltebre I, una escenografia de l’excavació i també un audiovisual en què es recrea el moment del naufragi. 

Cala Sant Vicenç: una embarcació grega excepcional

El quart àmbit, El mar com a espai de navegació,se centra en les restes com a font excepcional per conèixer l’enginyeria naval. Amb aquest objectiu, l’exposició analitza el cas del derelicte Cala Sant Vicenç, una embarcació grega excepcional pel bon estat de conservació del seu casc de fusta trobat el 2002 a Pollença. En aquest espai s’exposen peces del Museu de Mallorca que corresponen a restes originals del vaixell grec: 13 pics, una fusta corresponent a la construcció del vaixell i tres àmfores.

També s’hi mostra una rèplica del sistema de construcció d’unió d’un vaixell grec i una altra del sistema d’unió del casc romà, a banda d’un audiovisual explicatiu.

Desmentir el mite del tresor i de l’arqueologia com a espectacle

L’últim àmbit, Des de la superfície, surt de l’aigua i presenta tots els treballs que fan els arqueòlegs més enllà de l’excavació sota el mar, menys mediàtics però tan o més importants. S’hi recrea un espai de treball, de laboratori i de magatzem, on es fan els estudis i les tasques de conservació i restauració que permeten que aquestes peces es puguin preservar i exposar.

Aquest últim espai desmenteix el mite del tresor i de l’arqueologia com a espectacle, i posa l’accent en l’obligació que té l’arqueologia de preservar el patrimoni i establir unes bones pràctiques davant l’espoli d’objectes del mar. Els experts han de decidir quan val la pena extreure peces del mar i activar el procés de recuperació fora de l’aigua. L’objectiu és despertar la reflexió i l’esperit crític dels visitants per repensar el concepte de tresor no sols com a objecte trobat.

Per parlar de la protecció del patrimoni, es presenten 280 monedes, prestades per l’ARQVA (Museo Nacional de Arqueologia Subacuática), del mediàtic cas d’espoli de la fragata espanyola Nuestra Señora de las Mercedes per una empresa nord-americana caçatresors.