Estàs llegint:
Quan la Laura i la María José van arrencar el projecte Imagina, una associació destinada a fomentar el desenvolupament inclusiu a l’interior de la província de Màlaga, la Mari Pepa, mare de la María José, s’hi va abocar per col·laborar en la rebuda dels voluntaris. Després de la pandèmia i amb 61 anys, la Mari Pepa havia estat acomiadada, i en el voluntariat va trobar una manera de sentir-se útil. Ara ensenya a treballar la terra a persones amb diversitat funcional en el projecte Mi Cachito de Huerto, que té el suport del programa de Convocatòries Socials de la Fundació ”la Caixa”.
La Laura i la María José, sòcies fundadores d’Imagina, van estudiar carreres diferents: la Laura va optar per Empresarials, i la María José, per Dret i Ciències Polítiques, però es van conèixer gràcies al programa Erasmus. «Encara que totes dues som de Màlaga, no havíem coincidit mai. Ves a saber on seríem ara si no haguéssim participat en intercanvis juvenils?», es pregunta la Laura. Després de participar en diversos projectes a diferents països, totes dues es van conèixer donant suport a dos grups de joves que havien de participar els mesos següents en projectes a Lituània i Polònia. En aquestes trobades com a líders de joves, a més d’intercanviar informació pràctica, van descobrir que tenien idees molt semblants sobre la manera com veien el món i la seva terra. D’aquesta espurna va sorgir Imagina.
Al principi només era un grup informal de joves que fomentava l’intercanvi amb altres llocs d’Europa. «Això ens permetia animar els nostres companys a sortir de casa i descobrir noves cultures, i alhora, presentar la nostra terra a joves de tot Europa.» El 2017 es van constituir com a associació i van posar en marxa el primer programa, Pueblos de Colores, que va tenir el suport del programa de Convocatòries Socials de la Fundació ”la Caixa”. La Laura i la María José havien detectat que, als pobles i a les barriades de la vall del Guadalhorce, les persones amb discapacitat no tenien totes les necessitats cobertes. Per això van desenvolupar un programa d’acompanyament basat en la creativitat, l’empoderament personal i rural, i el creixement en grup. Amb el suport dels voluntaris europeus d’entre 18 i 30 anys que acullen durant 10 mesos gràcies a programes europeus, treballen amb aquestes persones en pobles de la província.
«Al llarg d’aquests cinc anys hem seguit aquesta mateixa lògica. Estem en contacte amb el territori, creixem cooperant amb Europa i, segons les necessitats que detectem, proposem iniciatives que puguin respondre als nostres reptes», explica la María José. Així han sorgit diferents projectes. El 2019 van posar en marxa el Gallinero Social, un programa en el qual persones amb discapacitat cuidaven un galliner. Més tard, van engegar la Casa de los Soles, programa destinat a dotar les persones amb discapacitat d’una vida independent a l’alberg de Cerralba. I després van iniciar Mi Cachito de Huerto. En aquest últim projecte, 30 persones d’entre 16 i 60 anys cultiven un hort i cuinen menjar saludable, com ara amanides o gaspatxo, i porten una vida més activa i sana treballant en grup durant els tallers.
A través d’aquests projectes, Imagina ha anat creixent. «S’han de fer molts números perquè tot quadri», admet la Laura, però se sent orgullosa de la feina feta. «Ens permet ajudar la gent amb capacitats diferents, però també ens permet evitar la despoblació de la zona.» Totes les treballadores d’Imagina són importants, però n’hi ha una de molt especial. Com a mare de la María José, la Mari Pepa va estar implicada en el projecte des del principi. «Quan van començar a arribar els primers voluntaris d’Europa, ella s’oferia per preparar-los una paella. I la seva feina no acabava mai aquí. Els donava un cop de mà amb el pis o portava gots per a una festa…»
Després de la pandèmia, la Mari Pepa va ser acomiadada i, amb 61 anys, es va veure amb poques perspectives de tornar a trobar feina. El voluntariat li va permetre sentir-se útil i aportar coses als altres, i finalment li ha donat l’oportunitat de reincorporar-se al món laboral després de formar-se per ensenyar i treballar amb persones amb diversitat funcional. Avui Imagina li pot pagar una nòmina i el cercle es tanca. A més, la Mari Pepa té la sensació que la vida li ha permès tornar als orígens. «Vaig créixer en aquesta vall i visc al poble de Cártama. El meu pare, el Joaquín, tenia un petit camp on em va ensenyar a cultivar. A l’hort hi teníem tomàquets, pebrots i cebes. Durant molts anys, jo treballava i a la tarda cuidava el meu pare, ja gran. Però li deia a la meva filla: “Quan ja no hagi de cuidar a ningú m’agradaria ajudar la gent”. Ara ajudo i ensenyo a cultivar la terra. Qui m’havia de dir que tants anys després tornaria a les meves arrels i ensenyaria a treballar la terra, igual com el meu pare m’havia ensenyat a mi?»
La història de la Mari Pepa forma part del projecte documental Vides contades, 14 històries de superació en què es dona veu a persones en risc d’exclusió que comparteixen aprenentatges amb la finalitat de sensibilitzar la ciutadania.
