El benestar i la detecció precoç de necessitats, claus per a l’eficàcia en centres educatius amb alta vulnerabilitat social

L'informe Escoles resilients: Excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa, elaborat per  EsadeEcPol, l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i Save the Children, identifica els factors que permeten a centres de les Canàries i Catalunya aconseguir un progrés educatiu superior a l’esperat en contextos d’alta vulnerabilitat.  

Quins centres educatius aconsegueixen que el seu alumnat avanci més del que s’espera tot i la vulnerabilitat del seu entorn? I què fan de manera diferent? L’estudi Escoles resilients: Excel·lència en centres educatius en contextos de pobresa, elaborat per EsadeEcPol, l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i Save the Children, respon a aquestes preguntes identificant i analitzant els centres que, tot i partir de contextos socioeconòmics desfavorables, aconsegueixen un progrés educatiu significativament superior a l’esperat. 

L’estudi anomena aquests centres escoles resilients. Ho fa amb una metodologia innovadora que permet mesurar la contribució real dels centres al progrés de l’alumnat i que fins ara no s’havia aplicat de manera sistèmica a Espanya.

Per això, fa servir microdades longitudinals de resultats acadèmics i context socioeconòmic en centres de primària a les Canàries i de secundària a Catalunya. A aquesta anàlisi n’hi afegeix una altra de qualitativa en profunditat que permet comprendre quines són les pràctiques organitzatives i pedagògiques que expliquen aquests resultats.

Segons Maria Gutiérrez-Domènech, economista de l’Observatori de la Fundació ”la Caixa”, «per mesurar el progrés escolar adequadament s’hi ha d’incorporar el grau de vulnerabilitat de l’entorn; sense això s’infravaloren els centres que, tot i les adversitats, aconsegueixen un impacte més gran». En aquest marc, «és clau identificar de manera sistemàtica les escoles amb progrés educatiu superior a l’esperat en contextos d’alta vulnerabilitat i facilitar la transferència dels seus models i pràctiques a la resta de centres».

Resultats clau

L’anàlisi quantitativa aplica metodologies diferenciades a cada territori i nivell educatiu per identificar aquestes escoles amb progrés educatiu superior a l’esperat en contextos d’alta vulnerabilitat.

A les Canàries (primària):

A Catalunya (secundària):

A banda de la identificació d’escoles amb progrés educatiu superior a l’esperat en contextos d’alta vulnerabilitat en entorns determinats, l’anàlisi de les dades de progrés a Catalunya i les Canàries permet comprendre millor per què alguns centres aconsegueixen més bons resultats que d’altres en contextos d’alta vulnerabilitat, a més de qüestionar algunes idees esteses:

L’anàlisi qualitativa en una mostra d’aquests centres revela el que tenen en comú. Les escoles amb progrés educatiu superior a l’esperat en contextos d’alta vulnerabilitat comparteixen una cultura centrada en el benestar de l’alumnat i la detecció precoç de necessitats, funcionen amb una organització clara i coordinada, cuiden l’estabilitat dels seus equips docents i mantenen una col·laboració estreta amb les famílies.

Aprenentatges i recomanacions

L’informe subratlla que els centres amb proporció elevada d’alumnat socialment vulnerable poden compensar els desequilibris d’origen mitjançant estratègies organitzatives i pedagògiques sòlides. 

En conseqüència, recomana ampliar els incentius i els reconeixements per a les tasques i rols de lideratge educatiu, avançar cap a una oferta d’activitats extraescolars més gran que permeti més i millor temps a l’escola, i reestructurar l’assignació de professorat per enfortir l’estabilitat dels claustres i garantir que puguin treballar de manera coherent i cohesionada. 

«Aquest estudi reflecteix un patró ben clar, especialment a secundària: les escoles d’entorns complexos tenen dues o tres vegades menys probabilitats de registrar un valor afegit positiu. Per això és tan important analitzar de manera sistemàtica i rigorosa què caracteritza la resiliència escolar a Espanya, en un context en el qual la vulnerabilitat social i la complexitat educativa afecten cada vegada més els centres», ha indicat Lucía Cobreros, investigadora d’EsadeEcPol. 

«Els resultats mostren la necessitat d’orientar polítiques i pràctiques educatives que ampliïn les possibilitats d’èxit del nombre més alt possible d’escoles», afegeix Lucas Gortazar, director de l’àrea d’educació del centre.

Segons Michelle Quintero, responsable d’Impact, el laboratori d’innovació social de Save the Children, «l’estudi mostra amb contundència que les polítiques educatives actuals són lluny de ser òptimes per a l’èxit dels centres resilients. Per això, és clau avançar cap a una gestió pública de l’educació basada en l’evidència, capaç d’identificar allò que funciona, provar noves solucions i escalar-les allà on generen més impacte».

L’anàlisi mostra que les escoles que aconsegueixen un progrés educatiu superior a l’esperat, tot i tenir un entorn desafiant, no són un miracle, sinó el resultat d’un esforç col·lectiu al voltant d’una missió compartida. 

En un escenari de creixent diversitat de l’alumnat, de més prevalença de problemes psicosocials i de més necessitats educatives, l’informe subratlla la importància d’avançar cap a polítiques educatives basades en l’evidència que permetin identificar el que funciona i reforçar els centres que aconsegueixen superar els desavantatges de partida.