Els ajuts econòmics impulsen la natalitat a curt termini, però l’estabilitat laboral i la conciliació en determinen la sostenibilitat

Dos estudis impulsats per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i liderats per investigadors de la Goethe Universität Frankfurt i del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI), entre altres institucions, analitzen com influeixen els incentius financers per naixement i les polítiques laborals de conciliació en la decisió de tenir fills a Espanya.

En un context de baixa natalitat a Espanya, amb una mitjana d’1,1 fills per dona, molt per sota del nivell de reemplaçament generacional, dues investigacions impulsades per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” examinen quines polítiques són més eficaces per augmentar el nombre de naixements. La conclusió és clara: els incentius econòmics per naixement generen augments immediats de la natalitat, però tenen un efecte limitat que no se sosté en el temps. En canvi, factors estructurals, com l’estabilitat laboral, la conciliació o la reducció dels costos professionals associats a la maternitat són claus per elevar el nombre de fills per dona a llarg termini.

Els governs mostren una preocupació creixent per les conseqüències econòmiques d’aquest fenomen, com l’envelliment de la població, la possible escassetat de mà d’obra o la sostenibilitat de l’estat de benestar. Davant d’aquesta situació, han impulsat diferents estratègies per afrontar-ho. Tanmateix, tant aquestes polítiques com les decisions empresarials poden modificar els costos i els riscos associats a la contractació de dones amb fills. Aquestes investigacions analitzen com influeixen les mesures econòmiques directes, les polítiques de conciliació i les dinàmiques del mercat laboral en la decisió de tenir fills de les dones espanyoles.

El «xec bebè»: efectes limitats davant d’una població que vol tenir més fills

El primer estudi, titulat Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini? i elaborat pels investigadors Lidia Cruces i F. Javier Rodríguez, de la Goethe Universität Frankfurt, en el marc del projecte europeu SUSTAINWELL liderat per la Universitat de Barcelona, aprofundeix sobre els efectes del «xec bebè», un ajut universal de 2.500 euros per naixement introduït a Espanya el 2007 que equivalia al doble de la mitjana del salari brut mensual de les dones. Anàlisis anteriors mostren que aquest tipus de polítiques té un efecte positiu a curt termini: els naixements van augmentar un 6% en els 9 mesos posteriors a la seva implementació. Tanmateix, en estendre el període d’estudi mitjançant un model que simula participació laboral i decisions de fecunditat al llarg del cicle vital, el seu impacte sobre la taxa de natalitat total, que és l’indicador clau per mesurar les dinàmiques demogràfiques, és significativament menor i gairebé no arriba al 3%.

Aquesta diferència reflecteix que els incentius financers directes tendeixen a avançar naixements més que a incrementar de manera sostinguda el nombre de fills. A més, els investigadors subratllen que «les dinàmiques demogràfiques depenen de decisions acumulades al llarg de la vida, no sols de respostes immediates a estímuls puntuals».

En aquesta línia, l’estudi identifica una bretxa entre la natalitat real i la desitjada: les dones a Espanya diuen que volen tenir més fills dels que finalment tenen, però factors com les dificultats de conciliació i els costos laborals associats a la maternitat condicionen aquesta diferència. De fet, 10 anys després del primer fill, les dones tenen un 37,5 % més de probabilitats de treballar a temps parcial i uns ingressos un 33,4 % inferiors de mitjana.

Polítiques de conciliació i empreses: el paper clau de l’estabilitat laboral

La segona investigació, titulada Contribueixen les polítiques de conciliació a Espanya? El paper de les empreses, analitza les diferents mesures de conciliació i el seu impacte en les decisions de contractació de les companyies. L’estudi subratlla que aquestes polítiques no es poden avaluar sense considerar la resposta de les empreses, ja que influeixen en la contractació, la conversió de contractes i els acomiadaments. Si no, hi ha el risc que reforcin les bretxes de gènere en ocupació i ingressos.

A partir de dades administratives i d’un model estructural del mercat laboral, els autors de la investigació, Olympia Bover, del CEMFI; Nezih Guner, del CEMFI i del Banc d’Espanya; Yuliya Kulikova, de l’Okinawa Institute of Science and Technology (OIST) i de l’International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA); Alessandro Ruggieri, de l’Institut d’Anàlisi Econòmica-CSIC i de la Barcelona School of Economics, i Carlos Sanz, del Banc d’Espanya i del CEMFI, identifiquen un trade-off entre fecunditat i ingressos. L’informe explica que les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden afavorir la natalitat ja que faciliten la compatibilitat entre feina i maternitat. Tot i així, també poden generar efectes contraproduents si les empreses anticipen costos laborals futurs més alts, ja que es desincentiva tant la contractació com la conversió de contractes temporals en indefinits.

En aquest sentit, les polítiques familiars impliquen un equilibri complex entre natalitat i ingressos. Mesures com ara permisos de maternitat més llargs, més prestacions o menys rotació laboral tendeixen a elevar la natalitat, tot i que sovint redueixen la participació laboral femenina i els ingressos acumulats al llarg del cicle vital. De la mateixa manera, les polítiques que reforcen l’estabilitat poden augmentar el nombre de fills, però a costa de generar menys ocupació, encara que aquesta sigui més estable. Per contra, les mesures que incrementen la fluïdesa del mercat de treball afavoreixen la contractació, impulsen l’ocupació femenina i eleven els ingressos, però dificulten la compatibilitat entre maternitat i ocupació estable, la qual cosa redueix el nombre de fills per dona.

L’anàlisi també mostra que les dones estan infrarepresentades en sectors amb jornades llargues, la qual cosa subratlla la importància de la flexibilitat laboral. A més, les que tenen ocupacions menys flexibles experimenten un creixement salarial més lent, especialment després de tenir fills. Com a exemple d’això, la investigació demostra que, després de la reforma del 1999 que va introduir el dret a la reducció de jornada amb protecció de l’ocupació, va augmentar l’ús d’aquesta mesura entre les mares amb contracte indefinit i, d’altra banda, també es va observar una reacció empresarial adversa, ja que va disminuir la conversió de contractes femenins temporals en indefinits davant l’expectativa de costos laborals futurs més alts associats a la maternitat.

Davant d’aquest escenari, l’anàlisi conclou que els subsidis destinats a incentivar la conversió de contractes temporals femenins en indefinits són una de les mesures més eficaces, ja que compensen les reticències empresarials associades a la maternitat i permeten millores simultànies en maternitat i ingressos.

Alinear incentius públics i empresarials per promoure la natalitat

Ambdós estudis coincideixen que no totes les polítiques familiars generen els mateixos efectes i que moltes impliquen costos en termes d’ocupació o ingressos. Malgrat això, identifiquen instruments especialment eficaços quan s’aconsegueixen alinear els incentius de treballadores i empreses. Per tant, les polítiques s’han de dissenyar tenint en compte tant les decisions de les dones com les de les empreses. Només així serà possible reduir els costos professionals de la maternitat, millorar la conciliació i reforçar l’estabilitat laboral, factors clau per tancar la bretxa entre fills desitjats i reals.

En definitiva, impulsar la natalitat no depèn únicament de transferències monetàries, sinó de crear un entorn en el qual tenir fills sigui compatible amb el desenvolupament d’una carrera professional sostenible al llarg del cicle vital.