De la família nombrosa a viure sols: la transformació radical de les llars espanyoles durant tres dècades

L’informe Llars en transformació a Espanya i Portugal, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb el Centre d’Estudis Demogràfics, estudia l’evolució de les llars entre el 1991 i el 2022. En aquestes tres dècades d’anàlisi, les llars unipersonals han augmentat un 81 %, mentre que les llars extenses, formades per cinc o més persones, han caigut un 73 %.

La llar és el centre de la vida familiar, un àmbit de convivència i un espai de socialització moltes vegades determinat per la seva mida i la seva configuració. En el passat, les famílies espanyoles es caracteritzaven per un model tradicionalment homogeni i amb una composició nombrosa, però en les tres últimes dècades, han experimentat una profunda transformació.

Entre el 1991 i el 2022 s’ha evolucionat cap a un prototipus cada vegada més reduït i divers en el qual els nuclis unipersonals han protagonitzat el creixement més gran (81 %) i han passat de ser l’estructura de convivència menys habitual el 1991 a convertir-se en la segona més comuna el 2022. I, contràriament, les llars formades per cinc o més persones han registrat una caiguda del 73 % durant el mateix període.

Si s’analitza l’evolució de la convivència a les llars els últims trenta anys des d’una perspectiva individual, es detecta que les persones comparteixen, de mitjana, menys anys amb els dos progenitors; que resideixen menys anys amb els seus fills, i que passen més temps soles, sobretot les dones en edats avançades, com s’observa en el gràfic següent:

Aquestes són algunes de les conclusions principals extretes de l’estudi Llars en transformació a Espanya i Portugal, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i liderat pels investigadors Albert Esteve, Juan Galeano i Jesús García, del Centre d’Estudis Demogràfics, institució de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. En la investigació s’analitza l’evolució de la mida i la configuració de les llars a través de les dades extretes de l’Enquesta de població activa (EPA) entre el 1991 i el 2022.

Més població, menys persones per llar

Com s’ha passat de les llars nombroses a l’augment dels nuclis unipersonals? En primer lloc, cal fixar-se en la mida de les llars.

En les tres dècades analitzades, la població total a Espanya va augmentar un 21,9 %, igual que el nombre total de llars, que va assolir els 19,75 milions, un 67,7 % més que el 1991. Però l’augment de les llars no ha estat conseqüència directa del creixement de la població, sinó de la reducció de la mida mitjana de les llars, que ha passat de 3,3 a 2,4 persones per nucli familiar.

Aquesta reducció de la mida de les llars és deguda, fonamentalment, a l’increment de les llars unipersonals en més del 80 %, com també al creixement de les llars formades per dues persones, que han augmentat un 37,8 % i són les més comunes a Espanya.

Com s’observa en el gràfic següent, el 1991 les estructures familiars que més prevalien eren les formades per dues persones (el 23,3 % del total de la distribució), seguides de les formades per quatre persones (23,1 %), per tres persones (20,4 %) i per cinc o més persones (19,7 %), cosa que deixava en darrer lloc les estructures d’una sola persona (13,5 %).

El 2022, aquesta configuració s’havia capgirat: la cohabitació de dos individus continuava sent la més habitual (32,1 % del total), però van ser les llars formades per una sola persona les que es van col·locar en segona posició. Aquestes van passar a representar el 24,5 % del total de llars, cosa que suposa un augment d’11 punts percentuals i un increment relatiu d’aproximadament el 81 % respecte del 1991:

D’altra banda, les estructures de convivència formades per quatre persones han encadenat una caiguda del 23 % entre el 1991 i el 2022, mentre que les de cinc o més persones han disminuït un 73 % fins a representar el 5,3 % del total. L’única distribució que s’ha mantingut en valors estables durant aquestes tres dècades ha estat la de les llars amb tres persones.

Tipologia de llars

A més d’observar la transformació de les llars segons la seva mida, els investigadors han analitzat el canvi en la tipologia de les estructures de convivència i han determinat que la reducció de la mida de les llars respon a tres tendències principals.

Com apunta l’investigador Albert Esteve,director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), «el motor principal de l’increment de les llars unipersonals en més d’un 80 % és degut a l’envelliment de la població, que ha implicat un augment del nombre de persones que viuen soles, sobretot dones que viuen més anys que els seus marits».

La segona tendència observada és la reducció de la mida de les llars nuclears a causa de la caiguda de la fecunditat i la dissolució d’unions per separació o divorci. La tercera i última respon a la disminució de les llars formades per cinc o més persones.

Convivència i cicles de la vida

L’estudi compara la tipologia de convivència entre les llars no familiars («amb no parents») i les estructures familiars. Entre les estructures familiars es distingeixen 11 estructures que reflecteixen les etapes habituals del cicle de vida: convivència amb els progenitors durant la infància i l’adolescència; inici de la vida en parella i amb fills en l’edat adulta, i convivència en parella o en solitari en edats avançades.

La comparativa permet observar que les estructures de convivència són similars entre homes i dones durant la infància i la joventut. Les diferències comencen a sorgir quan es conviu en parella i amb l’arribada dels fills, diferències que es donen abans en les dones, sobretot després de dissolucions de parelles i per l’impacte que exerceix la custòdia dels fills, ja que el més comú és que, després de la ruptura, aquests visquin amb la mare. En etapes de la vida més avançades, les diferències s’amplifiquen: hi ha més dones que viuen en solitari.

«Això es pot deure al fet que les dones enviuden abans que els homes perquè tenen una esperança de vida més alta i les seves parelles acostumen a ser més grans. També és destacable que les dones tornen a tenir parella menys habitualment que els homes després de quedar vídues o de separar-se de la seva parella», puntualitza Esteve.

Més anys vivint en solitari

Els investigadors també han analitzat l’evolució de les estructures familiars més habituals prenent com a supòsit la vida d’una persona de 80 anys. En aquest cas, els tres formats de convivència més comuns són: amb els dos progenitors (1), només amb la parella (2) i amb la parella i els fills (3). En conjunt, aquestes tres estructures sumen una mitjana de 40 anys de cohabitació.

Les dues primeres modalitats han registrat un augment del nombre d’anys de convivència entre les famílies espanyoles, mentre que la convivència amb la parella i fills ha disminuït gairebé un 30 % entre els homes i un 22,5 % entre les dones del 1991 al 2022. Entre els canvis destacats al llarg d’aquestes tres dècades també destaca el fet que cada vegada es viuen més anys en solitari.

A Espanya, les dones han passat de viure soles una mitjana de 4,9 anys de vida el 1991 a 7,5 el 2022. D’altra banda, els homes han passat de viure 2,6 anys en solitari (1991) a 7,5 (2022), com s’observa en el gràfic següent:

També s’observa un augment de la permanència a la llar parental a causa del retard en l’emancipació juvenil, com també una disminució dels anys en els quals es conviu amb la parella i els fills, i un declivi de totes les formes de vida de les famílies extenses. Al mateix temps, augmenten les estructures monoparentals durant la infància i la convivència de parelles sense fills.

En aquestes tres dècades d’anàlisi també s’ha detectat un augment del nombre d’anys viscuts amb un únic progenitor, i també la corresidència amb tots dos progenitors, en aquest cas a causa del retard en l’emancipació juvenil.

Entre els famílies extenses —inclosa la convivència amb altres parents—, augmenten les modalitats de convivència amb un sol progenitor i la seva parella, però disminueixen les modalitats de cohabitació amb tots dos progenitors i els fills.