Tornar a la vida després de la presó, la història de l’Enric amb Reincorpora

L’Enric és l’exemple perfecte que qualsevol persona mereix una segona oportunitat. Després de passar per la presó ha superat pors i reptes, i avui treballa netejant el passeig marítim de Pineda de Mar gràcies a l’acompanyament del programa Reincorpora de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb el CIRE i la Fundación Magone Salesians Social, una tasca que responsabilitza les persones i els permet reinserir-se en la societat.

Fa unes setmanes, en tornar a casa després de la jornada de treball, l’Enric es va preparar alguna cosa per menjar, es va dutxar i es va estirar al llit amb música de fons. Va sonar una cançó que acostumava a escoltar en moments difícils i va recordar etapes passades. Va obrir els ulls i va prendre consciència que era a casa seva. «Ha arribat el meu moment. Estic bé i soc feliç», va pensar.

L’Enric té 31 anys i viu a Pineda de Mar (Barcelona). Recorda amb emoció la seva sortida del centre penitenciari, un moment de retrobament amb la família i amb ell mateix. «Vaig tenir una sensació de llibertat impressionant», assegura. Tanmateix, continuava tenint una por: no aconseguir adaptar-se a la societat. La possible solució, però, ja l’havia trobada al centre penitenciari.

«Els meus companys em parlaven molt bé del programa Reincorpora i una treballadora social em va proposar d’entrar-hi», diu. Des d’aquell moment, l’equip el va acompanyar en tot moment i li va donar suport psicològic i laboral. «Em van tractar molt bé, la veritat», explica amb honestedat.

Reincorpora és un programa integral de reinserció sociolaboral dissenyat per oferir una segona oportunitat a les persones privades de llibertat. Aquest programa de la Fundació ”la Caixa”, desplegat a Catalunya juntament amb el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció del Departament de Justícia (CIRE), tracta de reinserir socialment i laboralment ciutadans com l’Enric perquè puguin refer la seva vida i lluitar per un futur diferent del seu passat. 

Perquè la inserció laboral no és tan sols buscar fins a trobar una feina. Es tracta d’autoestima, de confiança, d’un propòsit vital, i per això l’impacte de Reincorpora és tan gran i divers. El 2024 van participar en el programa 4.137 persones, es van aconseguir 2.117 contractacions laborals i hi van col·laborar 1.229 empreses i 111 centres penitenciaris. Només a Catalunya es van aconseguir en total 455 insercions en 436 empreses.

L’itinerari de Reincorpora inclou acompanyament, formació, projectes de servei a la comunitat, orientació laboral, intermediació i seguiment. Però l’acció no sols aborda els aspectes laborals, sinó que sorgeix d’una intervenció integral que s’ocupa de totes les variables que poden provocar el procés d’exclusió.

Un acompanyament holístic i, sobretot, personalitzat. Aquesta característica és fonamental perquè incentiva la motivació en la persona participant, que és de fet qui configura el seu propi itinerari, dissenyat a mida.

L’acompanyament cobreix tots els aspectes de la vida, des d’assumptes sociolaborals fins a, en un sentit més transversal, emocionals. Es parteix del fet que aquestes persones sempre troben dificultats per accedir a un lloc de treball. «En aquesta fase és molt important observar i poder treballar de manera conjunta amb la persona per començar un recorregut el més propi possible», explica Miquel Baldé, tècnic d’inserció del programa Reincorpora a la Fundació Magone Salesians Social (Mataró).

Connectar talent i oportunitats

Es treballa per aconseguir-ho en entrevistes personals, en la història de la seva vida, en registres d’autoavaluació de la persona i en la seva experiència laboral, formativa o amb la comunitat per comprovar com es relaciona en societat, quines dificultats presenta i quines potencialitats amaga. Les assignacions de formacions o de projectes comunitaris es fan en comunicació permanent amb les persones i es presta una atenció especial als seus moments vitals i a autoestimes normalment «molt tocades», indica el Miquel. 

Aquesta comunicació també arriba a les empreses, un actor imprescindible per a la reinserció d’aquest col·lectiu. El mètode és similar: a Reincorpora tracten de conèixer els negocis, detectar-ne les necessitats i plantejar possibles perfils. «Som mediadors de necessitats», diu Baldé. «És essencial que les empreses estiguin sensibilitzades i obertes a establir aquest diàleg comunitari. Així donem oportunitats a les persones».

L’Enric recorda que el Miquel el va ajudar diàriament amb el currículum, els correus electrònics, la cerca en els portals d’ocupació i la gestió dels tràmits burocràtics. El Miquel va assumir també tasques més profundes, menys concretes, tot i que d’una importància vital en l’itinerari del programa: li ensenyava a controlar els seus impulsos, el motivava cada dia i li va mostrar les virtuts de mantenir una constància diària.

«Un dia vaig arribar molt frustrat a una visita amb el Miquel. Però ell em va ajudar a comprendre la situació. Vaig poder reflexionar i entendre el moment», explica l’Enric, agraït. Aquest moment no va ser esporàdic. El Miquel explica que la constància i la responsabilitat de l’Enric van ser encomiables. No va faltar mai a una cita programada, es va adaptar a les circumstàncies amb rapidesa i tampoc no va amagar les seves dificultats, una actitud que li va permetre evolucionar més de pressa i millor, creu el tècnic de Reincorpora.

Per això el Miquel no es va sorprendre quan l’Enric va trobar la primera feina. «Es va veure reflectit l’esforç que havia fet. I em va cridar molt l’atenció que fos en un jaciment arqueològic. M’havia comentat que veia molt Indiana Jones de petit i en vam fer broma», afirma el Miquel.

Fortalesa i optimisme

La flexibilitat del programa, que prioritza el que necessiten les persones, es demostra molt bé amb l’Enric: la seva actitud en les accions que constituïen el seu itinerari individualitzat d’inserció i el seu grau d’implicació en els serveis a la comunitat que se li van programar van fer possible que una empresa de neteja es fixés en ell i li oferís un contracte. Ara recorre cada dia el passeig marítim de Pineda de Mar recollint residus i netejant la via, un d’aquests serveis invisibles però indispensables.

Per a l’Enric, aquest contracte suposa més que una feina. Disposar d’una feina estable li ha permès tenir el seu pis i la seva autonomia. Però, sobretot, per al jove català ha significat un retorn a la societat: sent que en torna a formar part. «Em sento ple de vida. Cada matí em llevo amb un somriure i amb ganes d’aprofitar el dia», diu l’Enric. Se sent ple, productiu, útil. «Un més», afegeix. Ha recuperat la confiança en ell mateix gràcies, en gran part, a aquesta feina. 

Ara, l’Enric desborda d’energia i ganes. La seva experiència vital, plena de problemes i solucions, li serveix per enviar un missatge als seus companys del centre penitenciari: «Els diria que siguin forts, que pensin en positiu i que tinguin moltes ganes de treballar».

Tothom es pot equivocar, cometre errors. Però l’altra cara de la moneda és que, quan les persones estan acompanyades, responen. El cas de l’Enric és una prova que les segones oportunitats existeixen.