La UNESCO i la Fundació ”la Caixa” destaquen l’impacte desigual del canvi climàtic i les mesures per afrontar-lo, i demanen protegir els més vulnerables

Segons l’informe Qui n’assumeix el cost? Com es poden abordar les desigualtats derivades del canvi climàtic i l’acció climàtica, 2.500 milions de persones podrien estar exposades a condicions climàtiques extremes el 2050, entre les quals 239 milions de persones en condicions d’extrema pobresa, amb possibilitats nul·les o escasses de superar la seva precària situació socioeconòmica en escenaris climàtics cada vegada més amenaçadors. Els grups de població vulnerables, com les dones, els pobles indígenes, els infants i els treballadors irregulars, corren un risc significativament més alt, i es calcula que 1.400 milions de dones es podrien veure directament afectades entre el 2040 i el 2060.

La UNESCO i la Fundació ”la Caixa” han presentat aquest dimecres l’informe Qui n’assumeix el cost? Com es poden abordar les desigualtats derivades del canvi climàtic i l’acció climàtica al Palau Macaya, Centre Internacional de Ciències Humanes i Socials emparat  per la UNESCO. L’estudi proposa integrar l’equitat, la justícia social i els drets humans en les polítiques climàtiques per garantir una transició justa i inclusiva.

Així mateix, l’informe vol posar en relleu i abordar les profundes desigualtats socials i econòmiques que s’han agreujat amb el canvi climàtic i que s’han introduït en les actuals polítiques climàtiques. Entre les mesures proposades, s’insta a augmentar el finançament climàtic anual a 1,3 bilions de dòlars d’aquí a l’any 2035, amb una atenció especial al Sud global.

La investigació presenta un conjunt d’índexs compostos que avaluen com es veuran afectats els diferents sectors i poblacions en els escenaris climàtics de mitjan segle. Els resultats indiquen que hi ha desigualtats significatives pel que fa a l’exposició als riscos climàtics i a la capacitat d’adaptació, sobretot entre els grups marginats i de renda baixa.

L’informe destaca que vivim en un món en què el Sud global suporta una càrrega desigual davant del canvi climàtic:

«A mesura que la crisi climàtica s’accelera, també s’ha d’accelerar el nostre compromís amb els grups de població més afectats. Per reconstruir la confiança pública en l’acció climàtica, hem de començar per les personessobretot les que es troben en situació de major vulnerabilitat, ja que correm el risc d’accentuar les desigualtats que la mateixa emergència climàtica posa de manifest», explica Sergi Loughney, director general adjunt d'Assumptes Corporatius de la Fundació ”la Caixa”. 

Gustavo Merino, director de Polítiques Socials de la UNESCO, afegeix: «Aquesta col·laboració amb la Fundació ”la Caixa” reforça la convicció de la UNESCO que les solucions climàtiques justes han d’abordar la desigualtat des del principi». 

L’informe, basant-se en dades procedents de diversos llocs, regions i sectors, mostra que els primers efectes del canvi climàtic global afecten d’una manera desproporcionada països i comunitats que pràcticament no han contribuït a la crisi, però que són extremament vulnerables als seus efectes. El 10 % dels països més rics són responsables de gairebé el 50 % de les emissions globals, mentre que els països més vulnerables (el Txad, el Sudan del Sud, Níger, la República Centreafricana i Somàlia) s’enfronten a complexes crisis de pobresa, manca d’infraestructures i estrès climàtic. 

Una característica fonamental de l’informe és la introducció del nou «índex de vulnerabilitat social als impactes climàtics físics», desenvolupat utilitzant dades del PNUD, la UNESCO i el Banc Mundial. Es tracta d’un índex que avalua la capacitat de cada país per afrontar els riscos relacionats amb el canvi climàtic a partir de cinc dimensions bàsiques: salut, riquesa, desigualtat de gènere, ruralitat i taxa de dependència de la població gran.

Segons l’autor principal de l’informe, Rodolfo Lacy, «el canvi climàtic està provocant transformacions profundes i sovint imprevistes en les economies i societats d’arreu del món. Malgrat els esforços considerables que s’estan fent a escala mundial, l’escalfament global es continua accelerant i, a més, algunes polítiques de mitigació estan generant sinergies negatives complexes i imprevistes que requereixen urgentment atenció internacional. Si l’equitat i la justícia no se situen al centre de les agendes climàtiques, es corre el greu risc d’aguditzar les desigualtats actuals, soscavar l’estabilitat global i dificultar l’objectiu compartit del desenvolupament sostenible. L’imperatiu d’una acció climàtica inclusiva i equitativa mai no havia estat més urgent». 

Qui corre més risc? Vulnerabilitat global als impactes climàtics (2040-2060)

La política climàtica en un punt crític

Moltes comunitats vulnerables des del punt de vista socioeconòmic, que no tenen la infraestructura necessària per afrontar fenòmens meteorològics extrems i un canvi climàtic gradual, es troben davant d’una nova normal climàtica. Abordar aquestes vulnerabilitats és fonamental per desenvolupar resiliència. Moltes polítiques climàtiques, tot i que pretenien abordar els problemes mediambientals, sense voler han accentuat les desigualtats. Sovint, mesures com els impostos a les emissions de carboni i les transicions energètiques traslladen la càrrega involuntàriament als més pobres, que dediquen una proporció important dels seus ingressos a l’obtenció d’energia i béns bàsics. Així, els països amb baixes emissions pateixen el màxim impacte climàtic i assumeixen els costos més alts de transició, agreujats per instruments comercials com el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni de la UE i un accés limitat a tecnologies netes.

Rebuig social i prioritats polítiques

La percepció que les polítiques climàtiques són injustes està provocant malestar social, com testimonien el moviment de les armilles grogues a França, les vagues d’agricultors a Alemanya, les protestes pels ajuts als combustibles a l’Equador i Kenya i els disturbis registrats a l’Índia i als Països Baixos. L’oposició pública està retardant o revertint les mesures climàtiques, especialment quan les transicions energètiques afecten d’una manera desproporcionada els grups de població de renda més baixa.

L’informe fa les propostes següents:

Un imperatiu ètic

La UNESCO destaca la importància d’integrar consideracions ètiques i els drets humans en l’agenda climàtica. Iniciatives com el Programa MOST de la UNESCO i projectes de caràcter comunitari com Gotita de Agua (Mèxic), que tenen el suport de la Fundació ”la Caixa”, aborden les desigualtats locals i promouen accions climàtiques amb una perspectiva de gènere.