La ciutadania reclama una protecció efectiva dels seus drets en el món digital

El 95 % de les persones enquestades consideren que els menors estan desprotegits a internet i aproven mesures com el control parental, l’edat mínima obligatòria per a l’accés a xarxes i la regulació de la publicitat dirigida a menors. Són alguns dels resultats de l’Enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya, elaborada per la Fundació ”la Caixa”, la Universitat de Barcelona, Red.es i la Fundación Hermes.

La ciutadania reclama una protecció efectiva dels seus drets en el món digital en assumptes que afecten la seva activitat diària i els col·lectius més vulnerables, com els menors. Així ho reflecteix l’Enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya, el primer estudi que avalua el coneixement de la població espanyola sobre els drets digitals, com també la valoració ciutadana sobre els riscos, els reptes i les oportunitats de l’entorn digital. 

És un projecte elaborat per la Fundació ”la Caixa”, Red.es i la Fundación Hermes en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, desenvolupat en el marc de l’Observatori de Drets Digitals i presentat avui, durant la primera jornada de la I Trobada Internacional pels Drets Digitals, organitzada pel Govern d’Espanya i Mobile World Capital Barcelona. La investigació mostra el retrat més complet fins avui de com viu la ciutadania la transformació digital i com l’afecta.

Quins drets digitals s’han de protegir per llei

Davant dels riscos associats a la digitalització, les persones enquestades mostren un ampli consens sobre la necessitat de protegir legalment les activitats especialment exposades. Així, la pràctica totalitat de la ciutadania considera que la privacitat i la protecció de dades (96%), com també la protecció davant de situacions d’assetjament, missatges d’odi i difamació en plataformes digitals (94%) han d’estar garantides per llei. Igualment, el 89% considera que l’esborrament d’informació personal disponible a internet i l’accés assequible a internet (81%) haurien d’estar protegits per llei.

Altres drets que, segons l’opinió majoritària, haurien de ser legalment reconeguts són la llibertat d’expressió en plataformes digitals (76%), l’existència d’algoritmes no discriminatoris (73%) i el dret a la revisió humana de decisions automatitzades (72%).

Les persones enquestades assenyalen majoritàriament les administracions públiques (45%) i les empreses tecnològiques (39%) com les entitats responsables de garantir els drets digitals.

Un altre dels elements destacables és la preocupació generalitzada per la protecció dels menors en l’entorn digital. El 95% considera que els menors estan poc o gens segurs en l’entorn digital i es detecta un ampli consens sobre la necessitat d’implementar mesures de protecció. El control parental té el suport del 96% de les persones enquestades; la implantació d’una edat mínima per a l’ús de smartphones, pel 91%, i la regulació de la publicitat dirigida a menors, pel 96%.

Pel que fa als mitjans preferits per informar-se, fins als 29 anys les xarxes socials són la primera opció (55%). A mesura que augmenta l’edat, els altres mitjans van guanyant més pes en les preferències.

En relació amb les notícies falses, la majoria de persones enquestades fan referència a les xarxes socials (88%) com els entorns on més se’n difonen. Davant d’aquest escenari, el 78% afirma que verifica habitualment el contingut d’internet, sigui consultant altres fonts dins del mateix internet (53%) o bé en fonts externes (25%). Un 18% admet que no en comprova la veracitat. Sobre la difusió dels discursos d’odi, de nou les xarxes socials (86%) són percebudes com el mitjà en el qual més sovint o molt sovint es difonen aquest tipus de missatges.

Riscos i participació en línia

Pel que fa a la seguretat a internet, un 69% de la població amb educació obligatòria se sent poc o gens segura, percentatge que es redueix fins al 35% entre les persones que tenen educació superior.

Entre els riscos principals associats a l’ús d’internet, s’assenyala la pèrdua de privacitat i de control sobre les dades personals (48 %); les estafes i els robatoris (48 %); la suplantació d’identitat (30 %); l’accés a informació falsa (25 %), i l’assetjament i insults (19 %). A més, el 33 % de la població d’entre 18 i 29 anys afirma que ha estat víctima d’assetjament a internet.

Davant la pregunta sobre la manera de participar en l’espai digital, el 71% dona suport a la identificació obligatòria per participar en xarxes socials i fòrums davant d’un 24% que defensa la participació anònima.

Percepció sobre les empreses tecnològiques

Les persones enquestades assenyalen que les empreses tecnològiques acumulen, amb les seves activitats, massa poder econòmic (88%) i massa informació personal (85%) de la ciutadania. Tot i així, un 64% considera que aquestes companyies duen a terme una activitat beneficiosa.

Intel·ligència artificial: límits i desenvolupament

El 77% de les persones enquestades demanen més regularització de la intel·ligència artificial i el 56% prefereix que se n’alenteixi el desenvolupament. A més, el 49% considera que la IA tindrà efectes positius per a persones com elles.

Drets digitals com a concepte global

L’informe posa de manifest la importància de la pedagogia i l’alfabetització per augmentar el coneixement sobre el conjunt de drets digitals, entesos com una extensió dels drets de les persones en l’esfera digital, en un context en què 7 de cada 10 ciutadans han sentit a parlar del terme drets digitals, però un 28% no el sabria explicar.

Competències digitals

Finalment, 9 de cada 10 ciutadans d’entre 18 i 44 anys consideren que la tecnologia digital és fàcil d’utilitzar, una xifra que cau fins al 46% entre els més grans de 60 anys i fins al 44% entre les persones amb nivells d’estudis més baixos, especialment en tasques de relativa complexitat, com ara fer tràmits administratius en línia.

Aprofundint en els tràmits administratius, entre el 70 i el 80% de la població d’entre 18 i 59 anys afirma que la digitalització de les administracions públiques els ha facilitat la vida, percentatge que disminueix fins al 49% entre les persones més grans de 60. En aquesta franja d’edat, un 40% indica que els tràmits en línia amb els serveis públics els dificulten la vida.

La investigació combina una enquesta quantitativa a 2.500 ciutadans amb un estudi qualitatiu. El treball de camp va ser dut a terme entre el 20 d’octubre i el 9 de desembre de 2025.

Valoració de l’enquesta

Les dades de l’enquesta han estat analitzades en una taula rodona en la qual s’ha preguntat als participants si consideren que estem realment protegits en l’entorn digital.

María González Veracruz, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, ha indicat que «aquest informe, fruit de la rellevant tasca que duu a terme l’Observatori de Drets Digitals, confirma que les mesures que el Govern d’Espanya impulsa per protegir els drets digitals donen resposta a les inquietuds de la ciutadania, especialment pel que fa al desenvolupament d’un marc regulador adequat i a la necessitat de protegir els nostres menors. No farem ni un pas enrere: tenim els mateixos drets a les xarxes que al carrer».

Luisa Alli, directora general de la Fundación Hermes, ha manifestat que «les dades apunten a un mandat social molt clar: més garanties en l’entorn digital. Això implica protegir millor els menors, respondre a la desinformació i garantir que l’ús de dades i la tecnologia es regeixen per regles comprensibles i exigibles». 

Per a Jesús Herrero, director general de Red.es, l’informe «evidencia que la població reclama la fi d’una xarxa sense llei i la creació d’un entorn digital en el qual es garanteixin els drets en el mateix grau en què es garanteixen en el món físic i que estigui al servei de la ciutadania».

D’altra banda, David Casado, responsable de la Unitat de Prospectiva, Investigació i Avaluació de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, destaca que «aquest estudi confirma que els drets digitals han passat de ser un debat abstracte a una preocupació quotidiana. La ciutadania demana que la transformació digital es faci amb seguretat, equitat i confiança, i amb una atenció especial a la protecció de la infància».

Per a Jordi Muñoz, professor agregat de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, «l’enquesta mostra una combinació molt significativa: preocupació alta i una demanda clara de regles i mecanismes de protecció. El consens a l’entorn dels menors és gairebé universal i el missatge general és que la ciutadania vol drets digitals que es tradueixin en mesures concretes i avaluables, i espera que tant els poders públics com les empreses tecnològiques s’impliquin en la seva protecció».