La Jana i l’Álex: recuperar el rumb dels estudis per mirar el futur amb confiança

La Jana i l’Álex van créixer entre dificultats acadèmiques, inseguretats i problemes emocionals. Com milers d’infants i adolescents a Espanya convivien amb una situació de vulnerabilitat social que condicionava el seu dia a dia. Amb l’acompanyament del programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa” i de la Fundació Trinijove de Barcelona, tots dos han aconseguit noves oportunitats de futur: la Jana ha arribat a la universitat i l’Álex encara ara el futur amb més confiança després de millorar el seu rendiment escolar.

«Jo només pensava que els meus fills havien d’estudiar i arribar a l’edat adulta emocionalment estables i preparats per a la vida laboral», explica Sonia Morata, mare de la Jana i l’Álex, i veïna del barri del Bon Pastor (Barcelona) que ha hagut de superar nombrosos obstacles per tirar endavant la seva família. Va estudiar «només el just», es va haver d’arromangar en un negoci familiar que «a vegades funcionava molt malament» i més tard va afrontar un divorci que va afectar tota la família.

«Sense ajuda no ho hauria aconseguit», admet la Sonia en recordar el mal moment que passaven quan van anar a la Fundació Trinijove. Allà van rebre suport socioeducatiu i familiar del programa CaixaProinfància. Primer van treballar la teràpia familiar i després van acompanyar de manera més individual la Jana, amb un procés de creixement personal, i l’Álex, amb un reforç més centrat en l’àmbit acadèmic.

Primer l’entitat va treballar amb el nucli familiar, per empoderar cadascun dels seus membres, i després va assessorar de manera més individualitzada la Jana, amb un procés de creixement personal, i l’Álex, amb un reforç més centrat en l’àmbit acadèmic.

El programa va intervenir en diferents àmbits per abordar les seves necessitats de manera integral: les dificultats acadèmiques, els aspectes emocionals i les tasques de planificació i organització, perquè els menors arribessin a l’edat adulta sent persones autònomes i sabent gestionar els seus propis processos vitals.

El punt d’inflexió de la Jana i l’Álex

La Jana era una noia «trista i angoixada, amb moltes inseguretats», recorda la seva mare. Tot i que des de petita treia bones notes, no es va acabar de sentir mai a gust a l’entorn escolar. «A l’escola no tenia motivació, no estudiava amb alegria, era una persona enfadada amb el món», explica la jove. L’acompanyament psicològic de CaixaProinfància va ser decisiu: «Tenia molt alts i baixos des de la infància i vaig aprendre a estabilitzar les meves emocions».

La seva mare ho resumeix amb orgull: «Ara és una jove feliç de la vida que estudia la carrera que vol». La Jana té 18 anys i estudia Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona gràcies a una beca de Grau de la Fundació ”la Caixa” destinada a estudiants excel·lents amb recursos econòmics escassos.

«El meu entorn confiava que me la donarien, però jo ho veia difícil. Quan me la van concedir va ser una alegria enorme. Vaig sentir molta gratitud. Finalment he pogut demostrar que el meu potencial hi era. Em puc centrar en els meus estudis i no demanar diners per a res», reconeix la Jana. La Sonia ho recorda així: «Em va sortir el cor del pit. Vaig pensar que devia ser una sensació semblant al que senten els que surten per la tele el dia de la loteria quan els ha tocat un premi. Era la culminació de tot allò pel qual la meva filla havia treballat durant anys».

Les necessitats de l’Álex, que té 14 anys i estudia tercer d’ESO eren diferents. Va arribar a CaixaProinfància amb dificultats per concentrar-se i mals resultats acadèmics. Li costava seguir les classes i no mostrava interès per les matèries.

«Havia arribat a muntar una conga enmig de la classe de matemàtiques», recorda la mare. Tenia moltíssims amics, però els conflictes sempre l’acabaven apartant una vegada i una altra. «Jo l’acusava de no esforçar-se, de ser una mica gandul. Fins que un tutor i el psicòleg de CaixaProinfància ens van dir que passava alguna cosa». Li van diagnosticar dislèxia i trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH). Posar nom al que passava va ajudar a orientar millor la intervenció.

L’Álex encara recorda l’acompanyament que va rebre a l’espai de reforç educatiu de CaixaProinfància després de l’escola. «Érem com una petita família, un grup on s’estava molt còmode, podies parlar amb els teus companys, qualsevol dubte te’l resolia l’educador. Hi havia molta confiança i et podies expressar amb tranquil·litat», comenta aquest jove rialler, que confessa que hi ha dos Álex, «el d’abans, a qui no importaven els estudis, i el d’avui, que ha aconseguit uns trucs per ser més autònom».

Aquest canvi ha fet que la seva mare miri el futur amb més tranquil·litat. L’Álex, d’altra banda, somia trobar un bona feina relacionada amb el màrqueting i confia a aconseguir-ho a través de l’esforç acadèmic, un valor que sempre va aprendre a casa.

«Des de molt petits, la mare ens insistia que havíem d’estudiar i donar-ho tot, però no ens tirava mai res en cara. Sempre ens ajudava i es posava de part nostra. Veient-nos ara, la mare està molt més tranquil·la i feliç. Tot és molt millor», conclou l’Álex.

L’acompanyament que va sostenir el canvi

«Més enllà de la manca de recursos econòmics, hem d’entendre la pobresa com un fenomen multidimensional», afirma Jordi Riera, catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Llull (URL) i director científic del programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa”. «S’és pobre en la mesura que no es disposa dels recursos que tenen altres persones; recursos substancials en l’àmbit alimentari, cultural, de l’habitatge o en la capacitat d’establir relacions que permetin capgirar la pròpia situació».

A Espanya hi ha 12 milions de persones en situació de pobresa, segons l’indicador AROPE, i gairebé 2,5 milions són menors. «El context on han nascut aquests nens i nenes els situa en un clar desnivell d’oportunitats respecte d’altres, així que és molt important reconèixer el seu enorme esforç per construir trajectòries de vida exitoses que els permetin trencar el cercle de la pobresa hereditària», subratlla Riera.

El director científic de CaixaProinfància assenyala que trencar aquesta herència negativa exigeix molt més que intervencions aïllades o econòmiques: «Necessitem un gran pacte d’Estat que articuli una “gran xarxa de xarxes” de suport local-comunitari, intersectorial, multidimensional, interprofessional, i sostinguda en el temps, posant al centre objectiu el desenvolupament integral i l’èxit socioeducatiu del menor i del seu entorn familiar».

En aquest sentit, CaixaProinfància mostra que «aquest suport no només respon a una urgència ètica i social inajornable, sinó que a més és viable i sostenible si el comparem amb l’enorme cost humà, social i econòmic de continuar cronificant la pobresa», conclou.

La força de les oportunitats

A Espanya, un de cada tres infants creix en contextos marcats per la pobresa i la manca d’oportunitats, mentre que un de cada quatre joves que vol treballar no troba feina. Les dificultats econòmiques, l’abandonament escolar, l’atur juvenil o la precarietat continuen condicionant el present i el futur de milers de famílies vulnerables.

Per contribuir a trencar aquest cercle de desigualtat, la Fundació ”la Caixa” impulsa programes d’acompanyament socioeducatiu i d’accés a l’ocupació per a infants i joves en situació de vulnerabilitat, com ara CaixaProinfància, Incorpora Jove, les Beques de Grau, les Convocatòries de Projectes Socials o les iniciatives Més Infància i Més Feina Jove.

Cada any, més de 140.000 infants, adolescents i joves reben suport a través d’aquests programes, desenvolupats conjuntament amb una àmplia xarxa d’entitats socials. El 2026, la Fundació ”la Caixa” destina més de 700 milions d’euros a la transformació social per actuar allà on les necessitats són més urgents.

«La vulnerabilitat és cada vegada més complexa i exigeix respostes que vagin més enllà de les ajudes econòmiques. Cal un acompanyament integral i sostingut perquè infants, joves i famílies puguin accedir a oportunitats i construir un futur millor. Només així és possible trencar dinàmiques d’exclusió que es perpetuen de generació en generació», assegura el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón.