Es presenta l’informe: Infància, adolescència i benestar digital. Resultats de Catalunya

El 40% dels nens i nenes catalans de 5è i 6è de primària disposa de telèfon mòbil i el 93,2% dels adolescents està registrat en almenys una xarxa social. Són dades de l'informe  Infància, Adolescència i benestar digital. Resultats de Catalunya, presentat aquest matí. Tot i els avenços en l'ús responsable i la reducció d'alguns riscos en línia —com el descens del 'sèxting', el contacte amb desconeguts o l'ús del mòbil a classe—, la generació hiperconnectada segueix al límit: augmenten l'ansietat i la violència digital.

Es confirma una tendència imparable: la infància i l'adolescència de Catalunya avui viuen més connectades que mai, entre xarxes socials, pantalles i notificacions. Els i les adolescents catalans estan registrats a xarxes socials de forma massiva: el 93,2% participa en almenys una xarxa social i el 79% en tres o més. Fins i tot en els darrers cursos de primària, el 73,7% ja té presència a alguna xarxa. Però l'impacte de la tecnologia va molt més enllà de l'oci o la comunicació. 

Són resultats d'Infància, adolescència i benestar digital. Una aproximació des de la salut, la convivència i la responsabilitat social. Resultats de Catalunya, estudi elaborat per Red.es, UNICEF Espanya, la Universitat de Santiago de Compostela i el Consell General de Col·legis d'Enginyeria Informàtica presentat avui al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, en un acte organitzat per UNICEF Comitè Catalunya i l'Oficina Club de Roma de Barcelona.

Fruit d'una consulta a gairebé 100.000 infants i adolescents de tot l'estat, dels quals 11.476 eren de Catalunya, aquesta investigació – la de més abast mundialment sobre l'impacte de la tecnologia en la infància i l'adolescència d'un país – ofereix una fotografia nítida d'una generació hiperconnectada i que encara que més conscient dels perills d'Internet, s'enfronta a greus desafiaments emocionals i de convivència.

La gran majoria dels nens i nenes catalans accedeix a les xarxes i altres continguts des del seu propi dispositiu. La presència del telèfon mòbil es fa palesa des dels darrers anys de Primària: el 39,8% dels nens i nenes disposa de mòbil propi, percentatge que puja al 78,3% a 1r de l'ESO i al 92% a 2n, pràcticament tots, sent l'edat mitjana d'accés al mòbil els 11,02 anys.

«L’informe que avui presentem ofereix una radiografia sobre la realitat de la infància i l’adolescència en l’era digital. La seva rellevància rau en el fet que vol ser una aproximació global des de la salut, l’educació, la protecció, la convivència i la responsabilitat social, però sobretot perquè aquesta radiografia és fruit de la veu dels mateixos nois i noies», ha assenyalat Jaume Lanaspa, president d'UNICEF Comitè Catalunya i de l’Oficina del Club de Roma de Barcelona. «Per entendre la seva relació «amb» i «en» l’entorn digital, i oferir solucions amb perspectiva de drets, hem de comptar amb ells i elles i tenir en compte el que ens diuen».

L'ús problemàtic de les xarxes té conseqüències

El 9,2% dels nois i noies catalans d'entre 10 i 20 anys dedica més de cinc hores diàries a les xarxes socials entre setmana, una xifra que s'eleva fins al 21% durant el cap de setmana. A més, el 6,7% podria haver desenvolupat un ús problemàtic de les xarxes socials, percentatge que arriba al 8,5% entre els que cursen Batxillerat –l'etapa més vulnerable – i que és significativament més gran entre les noies, cosa que evidencia importants diferències de gènere en aquesta problemàtica.

Aquest ús intensiu s'associa a més ansietat, pitjor qualitat de vida i més exposició a situacions d'assetjament, ciberassetjament o control a la parella a través de mitjans digitals. Les formes de violència digital són cada vegada més presents a la vida quotidiana dels i les adolescents, segons constata l'estudi. El 23,8% dels adolescents declara haver patit assetjament escolar, prop del 10,7% ciberassetjament, i un de cada tres joves amb parella reconeix haver viscut control o xantatge a través del mòbil o les xarxes.

La manca de normes i límits en l'ús de la tecnologia, juntament amb un mal exemple per part dels adults, duplica les diferents conductes de risc en línia. Per exemple, el percentatge de nois i noies que passa més de 5 hores al dia en xarxes socials els caps de setmana és del 19,3% entre aquells els pares dels quals no usen el mòbil durant els àpats, i ascendeix al 25,2% si els pares sí que usen el mòbil. El mateix passa amb el consum de pornografia (33% versus 38,8%) o acceptar desconeguts en xarxes (35,4% davant 44,1%).

Per la seva banda, Lucas Ferreira, portaveu de Red.es -entitat adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a través de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial- ha subratllat que «el que fem avui en matèria de digitalització marcarà el desenvolupament de les següents generacions».

En aquest sentit, ha destacat el compromís del Govern d'Espanya amb impulsar una transformació digital que tingui en compte les necessitats específiques de la infància i l'adolescència, afavorint entorns més segurs i equilibrats. Alhora, ha assenyalat que l'estudi Infància Digital constitueix una base essencial per avançar en aquesta direcció, en oferir un coneixement detallat i transversal sobre la qüestió que permet anticipar desafiaments i dissenyar respostes públiques més eficaces i adaptades a la realitat tant dels menors com del conjunt de la societat.

Progressos en l’ús responsable, encara que persisteixen els riscos

Tot i que els riscos continuen, s'observen avenços en l'ús responsable d'Internet. El 62,6% dels enquestats ha parlat amb persones desconegudes a la xarxa, el 29,3% ha rebut missatges de caràcter sexual i gairebé l'11% ha rebut pressions per enviar fotos o vídeos de caràcter eròtic o sexual. El consum comença de mitjana als 11,67 anys i el 64,1% dels enquestats manifesta que no parla mai o gairebé mai de sexe a casa.

Més de la meitat dels enquestats catalans manifesten una certa necessitat de desconnexió digital i reclamen més educació digital, afectiva i emocional, acompanyament adult i parlar sobre salut mental i relacions. «Vivim immersos en la tecnologia i la nostra manera de relacionar-nos passa sovint per ella, però també sabem que les xarxes estan dissenyades per enganxar i que un ús desmesurat pot ser nefast. Així que calen mesures per millorar i en podrem gaudir sense riscos. I això és cosa de tots dels que estem aquí, nosaltres com a joves, també» ha explicat Mohamed Afantrous, membre jove de la comunitat de pràctica de la Chair SoReDI.

«Avui dia els menors d'edat no simplement usen tecnologia: creixen dins d'ecosistemes digitals dissenyats per captar atenció i influir en comportaments. Per això ja no n'hi ha prou de parlar de temps de pantalla, hem de parlar també de disseny responsable, transparència algorítmica, educació digital crítica i protecció efectiva de la infància a l'entorn digital», ha explicat Karina Gibert, degana de Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya. «Defensem que la tecnologia no és neutral i que la indústria tecnològica ha d'assumir un paper actiu en la construcció d'espais digitals més segurs, saludables i inclusius per a nens, nenes i adolescents. Perquè el benestar digital també es dissenya».

El benestar digital ha de ser tractat com una qüestió de salut pública

L'ús intensiu i sense acompanyament de la tecnologia planteja desafiaments que, segons l'estudi, s'han d'abordar com una qüestió de salut pública, pels efectes sobre el desenvolupament físic, emocional i social de la infància i l'adolescència. L'estudi alerta que l'entorn digital encara no és segur i reclama garantir els drets de la infància en línia, equiparar la violència digital a la física a efectes de protecció i resposta, regular l'ús de mòbils als centres educatius i promoure una resposta conjunta –amb una estratègia nacional específica– d'institucions, famílies, escoles i sector privat, amb la participació activa dels nens, nenes i adolescents.