La força de les oportunitats: «Quan hi ha expectatives, hi ha il·lusió per tirar endavant»

Raquel García és una dona sevillana que demostra que la constància i el suport sostingut poden trencar el cercle de l’exclusió social. Ella participa en el programa CaixaProinfància, que acompanya famílies vulnerables amb fills i filles menors d’edat, a través de l’Asociación de Mujeres Santiago el Mayor d’Utrera, en la qual moltes persones com ella troben un refugi i una oportunitat real per millorar el seu futur i el de la seva família.

La Raquel parla amb naturalitat i sentit de l’humor, tot i que la seva vida és una història d’esforç i determinació per tirar endavant. Nascuda a Màlaga, va arribar a la localitat sevillana d’Utrera fa 23 anys amb el seu fill David, que llavors en tenia 3: «Vaig venir sense feina, sense conèixer a ningú. Vaig haver de començar de zero», recorda aquesta dona de 45 anys que avui és mare de 5 fills.

Davant de les dificultats econòmiques, la Raquel no va dubtar a buscar suport extern. Quan a l’escola li van dir que hi havia la possibilitat de tenir ajuts per al seu fill, es va posar en contacte amb l’Asociación de Mujeres Santiago el Mayor, a través de la qual va accedir al programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa”, que treballa per millorar la vida dels infants i adolescents en contextos desfavorables.

El primer contacte amb el programa va ser el 2007, quan el David va anar a un campament d’estiu. «Va ser un canvi dràstic en la meva vida. Per al meu fill va ser una oportunitat de viure un temps d’oci diferent i a partir d’aquí vam començar amb classes de reforç educatiu. Ens va obrir un món nou.»

Un model que transforma

Des d’aquell estiu, la relació de la Raquel amb l’associació s’ha mantingut constant. Ella i els seus fills han passat per diferents serveis de CaixaProinfància: reforç educatiu, atenció psicològica i tallers familiars, entre d’altres.

Algunes necessitats van sorgir sobre la marxa, com la logopèdia per a les seves filles. «Les bessones han pogut anar al logopeda durant sis anys. Això costa molts diners i aquí ho van rebre sense que ens costés res», valora la Raquel, conscient del cost que hauria suposat accedir a aquests serveis per vies privades.

L’Asociación de Mujeres Santiago el Mayor es va fundar el febrer del 2001. «Vam veure que les cues per demanar ajuda eren inacabables», recorda Inma Aguilar, directora de l’entitat. «Per això vam decidir actuar contra l’espiral de la pobresa a través de la formació i l’ocupació.»

Van començar amb tallers de costura i formació agrària per a dones, però aviat es van adonar que multiplicava les possibilitats de canvi treballar amb la família al complet, especialment amb els menors.

Per a Aguilar, l’essencial és que creguin que el canvi és possible. «Si aconseguim que les famílies vegin que se’n poden sortir, que a través de la formació hi ha futur, poden avançar en l’aspecte econòmic i social.»

La col·laboració amb CaixaProinfància des del 2007 va suposar un punt d’inflexió. «Vam veure que el que fèiem encaixava perfectament amb el programa. Congeniàvem d’una manera increïble», recorda la directora.

Avui, CaixaProinfància és present a 134 municipis de tot Espanya a través de més de 400 entitats socials col·laboradores. El seu objectiu és trencar la transmissió intergeneracional de la pobresa oferint suport integral a famílies amb menors de 0 a 18 anys en risc d’exclusió social. A Utrera, l’associació ofereix pràcticament tots els serveis de la iniciativa: reforç educatiu, tallers educatius familiars, logopèdia, atenció terapèutica, activitats d’oci i temps lliure, campaments i colònies urbanes.

Aquests suports es brinden de manera progressiva, conversant amb les famílies i establint plans de treball. «Algunes venen perquè tenen una necessitat molt concreta, però quan passes un cert temps amb elles t’adones que en tenen d’altres», explica Aguilar. «A vegades, en els moments de lleure, un infant pot explicar que a casa fa dos dies que estan amb espelmes perquè no tenen llum. Potser és una cosa que els seus pares no explicarien.»

Una oportunitat per a tota la família

«Implicar tota la família en el canvi és l’essencial», explica la directora de l’associació. «Si ells són agents passius, realment no canvia res. S’hi han d’involucrar, això no és una ludoteca on deixes els infants i te’n vas. La Raquel és un exemple d’això, sempre està disposada a col·laborar.»

La Raquel ha participat en tallers terapèutics grupals que, segons la directora, «són els que realment li donen ales». Aquests espais aborden temes com l’empoderament, l’autoestima o la comunicació familiar. «Treballem amb famílies que no s’havien assegut mai a parlar i planificar juntes», comenta Aguilar.

Els tallers educatius familiars, on mares i fills i filles participen conjuntament, també han estat claus per a la Raquel. «Cada grup treballa una mateixa temàtica per separat i després es reuneixen», explica la directora. A més del contingut, aquests espais serveixen per crear vincles entre els participants. «Es crea un sentit de pertinença a un grup que es dona suport. Les persones es truquen, s’acompanyen, queden per prendre un cafè. Moltes no tenen cap altra xarxa de suport a la qual recórrer quan ho necessiten.»

El repte de l’adolescència  

A vegades, les barreres per beneficiar-se de serveis d’aquest tipus no són burocràtiques, sinó que tenen a veure amb moments vitals. Va ser el cas de la Nayara, una de les filles grans de la Raquel, que en la seva adolescència es resistia a participar-hi. 

«Era una edat molt dolenta, no volia estudia ni fer res», recorda la seva mare. «La vaig apuntar a reforç educatiu perquè ho necessitava, però no hi volia anar.» La seva estratègia va ser contundent: «Li vaig dir que vingués amb mi a treballar, perquè sabés el que és la vida, i clar, no li va agradar. Llavors va decidir seguir en el programa».

El canvi va ser palpable. «Ens va costar moltíssim que vingués», recorda Aguilar. «Sempre deia que no necessitava el reforç. Però quan s’hi va comprometre, tot va millorar. Ara és una jove molt madura.»

Avui, la Nayara estudia un grau en Farmàcia i ha sol·licitat reforç d’anglès dins del mateix programa. Per a Aguilar, és una prova d’una cosa fonamental: «Quan hi ha expectatives, hi ha il·lusió per tirar endavant. Quan hi ha formació, s’obre un altre món».

Una aposta pel futur  

La Fundació ”la Caixa” se suma al Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa amb el compromís d’oferir oportunitats a les persones que més ho necessiten. A través dels seus programes, impulsa iniciatives socials i educatives per trencar el cercle de la pobresa, l’exclusió i la desigualtat, i avançar cap a una societat més justa i inclusiva.

La història de la Raquel i la seva família reflecteix que el suport adequat i sostingut en el temps pot transformar expectatives i obrir noves oportunitats. «A mi en diuen “l’antiga”», diu la Raquel fent broma, «perquè el meu fill de 27 anys va ser dels primers a entrar en el programa». El seu vincle amb l’associació és tan fort que la considera la seva «segona família». «Quan he necessitat alguna cosa sempre els he anat a buscar. No hi ha paraules per expressar el que fan.»

Tot i que actualment no pot treballar i la situació econòmica és complicada, la Raquel es manté optimista. «Els meus dos fills grans no van acabar els estudis, però estan treballant. La Nayara continua estudiant i espero que les petites també ho facin. Des que van a reforç es nota moltíssim la diferència.»

El missatge de la Raquel per a altres famílies que es troben en una situació similar és clar: «Que valorin l’esforç de les entitats i l’ajuda que ofereixen. Les coses estan difícils, així que aquest suport és imprescindible. És una oportunitat per a la família». I acaba la conversa amb una frase que ho resumeix tot: «Poseu-ho amb lletres majúscules i ben gran: tot el que fan per ajudar-nos és vital perquè els nostres fills i filles tinguin un futur millor».