Tornada a l’escola: «Sense aquest suport, moltes famílies estaríem a la deriva»

El programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa” acompanya infants de famílies en situació de vulnerabilitat a través de la seva tasca d’acció social i educativa, que inclou des de reforç escolar fins a suport emocional. Ara que comença un nou curs escolar, Estefanía Villalba i Elisabeth Ayala, mares de famílies nombroses monoparentals, expliquen el que el programa aporta als seus fills i filles, juntament amb Bea Hernández, l’educadora i tècnica del programa.

El Félix, la Chloe, l’Eury i la Daeneris tenen 12, 8, 7 i 4 anys. Són quatre germans i germanes d’una família monoparental encapçalada per Estefanía Villalba, que té 33 anys, és veneçolana i és a Espanya des dels 6 anys. Viuen en un barri humil del districte de Carabanchel, a Madrid, i participen en el programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa” a través de l’entitat social Redes Cooperativa, que dona suport a nens i nenes en situació de vulnerabilitat i a les seves famílies.

Estefanía Villalba va començar a anar a Redes quan el seu fill gran, el Félix tenia quatre mesos: «El meu fill era petit i tot era nou per a mi. Em sentia molt sola i estava a la deriva. Va ser com un empenteta», recorda. L’acompanyament del programa CaixaProinfància els ha ajudat: «Estic molt agraïda perquè els meus fills han avançat moltíssim». Ella ara està a l’atur, així que un suport com aquest és vital. «Soc una mare sense recursos i no puc accedir a moltes coses. Això significa molt per a mi i sobretot per a ells», valora aquesta mare, que també ha rebut atenció psicològica per part del programa.

Darrere de tot aquest suport hi ha Redes Cooperativa, una entitat formada per treballadores de la intervenció social que atenen nens i nenes, i les seves famílies, a més d’acompanyar altres entitats socials mitjançant formació i consultoria. En l’àmbit de la infància, donen suport tant en la dimensió educativa com en l’emocional, i també acompanyen les famílies. «No tan sols es tracta de treballar aspectes parcel·lats dels infants i de les famílies, sinó que el més important és poder treballar totes les dimensions i que sigui una atenció més completa, més integral», defensa Bea Hernández, educadora i sòcia de la cooperativa.

Aquesta entitat social és una de les 400 que constitueixen la xarxa de CaixaProinfància, el programa amb el qual la Fundació ”la Caixa” lluita contra la pobresa infantil donant suport socioeducatiu als infants amb menys recursos. En aquest nou curs, el programa atendrà més de 65.000 infants i adolescents de més de 41.000 famílies de tot el país.

A Carabanchel, Redes Cooperativa ofereix, a través d’aquest programa, serveis de reforç escolar individualitzat, audició i llenguatge, grups d’estudi assistit, psicomotricitat, atenció de 0 a 3 anys, acompanyament social, i activitats d’oci i temps lliure, entre d’altres.

Un acompanyament personalitzat per a cada família

CaixaProinfància atén famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat de diferents tipus: «Hi ha situacions de pobresa, de violència i, en altres casos, també hi ha aspectes emocionals o psicològics que impedeixen que els nens i nenes puguin avançar. A més, cada vegada veiem més trastorns de l’aprenentatge i situacions d’infants amb autisme», detalla Hernández, que és pedagoga de formació i fa 13 anys que treballa a Redes Cooperativa.

Les situacions són diverses i el programa s’hi adapta: «Cada família és un món. Nosaltres treballem molt mitjançant l’atenció centrada en la persona i acompanyem les necessitats de cadascuna d’aquestes famílies», explica Hernández.

Els perfils dels nens i nenes que participen també són variats, però en molts casos tenen en comú l’existència de «dificultats educatives importants a causa de la seva situació de vulnerabilitat». «Alguns viuen situacions al seu entorn que poden provocar bloquejos i problemes d’aprenentatge. Això impedeix que hi pugui haver un desenvolupament normalitzat dins del món educatiu», explica Hernández. Pel que fa a les famílies, tenen necessitats materials, però també necessitats d’«acompanyament emocional i d’aprenentatge per afrontar situacions i poder tirar endavant», especifica la pedagoga.

Una altra d’aquestes famílies la formen el José Ignacio, la Sofía, la Paola i el Jerome juntament amb la seva mare, Elisabeth Ayala, de 48 anys. Els dos primers són bessons de 13 anys, la tercera en té 12, i el quart, 8.

Participen en els serveis de Redes Cooperativa i CaixaProinfància des que els bessons tenien uns sis mesos. «Vaig venir aquí per una família que me’n va parlar perquè jo ho necessitava. Tenia dos petits i estava embarassada de la tercera. Em van ajudar molt i gràcies a Redes i a la Fundació ”la Caixa” he tirat endavant», explica Elisabeth Ayala, que treballa en una empresa d’ajuda a domicili de gent gran. «Al principi als nens els va costar, eren tímids i no volien venir», recorda aquesta mare, «però a poc a poc s’han anat relacionant amb els companys».

A ella, que també ha rebut suport psicològic a l’entitat, la participació en el programa l’ha ajudada a socialitzar: «Vaig assistir a grups de mares solteres i, tot i que al principi era tímida, a poc a poc m’he anat adaptant. He conegut moltes mares en la meva situació, he fet amigues i això m’ha ajudat a ser més independent».

Facilitar el desenvolupament educatiu de nens i nenes

Una part important de CaixaProinfància és el reforç educatiu que reben els menors. L’educadora explica que l’objectiu d’aquest recurs és «acompanyar-los perquè arribin a un nivell educatiu que es correspongui amb la seva edat cronològica i amb el que entenem per una situació de normalitat a l’escola: que el nivell curricular i el nivell de desenvolupament cognitiu vagin a l’una».

Què fan per aconseguir-ho? Depèn de la situació de cada nen i de cada nena. En alguns casos els ajuden a fer els deures. En d’altres, només necessiten que se’ls proporcioni un lloc on els puguin fer: «Hi ha molts infants que poden seguir perfectament el ritme, però a casa no tenen un espai preparat per poder estudiar, fer els deures, etc.», detalla Hernández.

En altres casos, hi ha nens i nenes amb més dificultats d’aprenentatge que requereixen una atenció més concreta: «A vegades no és només arribar i fer les deures. Estem preparades per acompanyar en la preparació per a l’aprenentatge, en el treball de les funcions executives». L’educadora ho exemplifica així: «No és només aprendre a multiplicar. Potser aquesta criatura encara no està preparada per multiplicar perquè s’ha perdut molt en el sistema educatiu al llarg de la seva curta vida i per això hem de donar suport a aquesta preparació per a l’aprenentatge».

El suport educatiu pren una importància especial en aquests moments de tornada a l’escola al setembre.

L’equip format per professionals del programa CaixaProinfància fa un acompanyament particular dels infants que canvien d’etapa educativa, un moment que pot ser difícil. A més, l’alumnat que participa en el programa rep material escolar nou a l’inici de cada curs. «On més es nota és d’infantil a primària perquè passen d’estar en un lloc molt protegit a un altre una mica més hostil: no estan amb els mateixos companys i companyes, i tenen un altre tipus de ritme i de qualitat en l’atenció en què estan menys emparats», explica Hernández.

Després, en la transició de la primària a la secundària també hi ha una ruptura important: «En la situació en què es troben ens preocupa menys la part acadèmica i més la part emocional d’aquest canvi i de tot el que comporta l’adolescència. Aquí també els donem suport i estem molt atents en la dimensió emocional».

«Molts i moltes troben el seu lloc»

Els serveis amb els quals aquestes entitats donen suport a la infància i a les seves famílies tenen una acollida molt positiva. Hernández veu l’exemple més clar quan acaben les colònies urbanes que organitzen a l’estiu i es veuen «nens i nenes plorant perquè s’acaben les colònies i de cop han trobat una xarxa». «A vegades tenen dificultats per trobar amistats i les colònies urbanes són un viver d’amics i amigues nous que conviuen durant cinc setmanes amb una intensitat de sis hores al dia. Es generen vincles molt bonics, també amb les educadores. Molts i moltes troben el seu lloc, el lloc on volen ser», valora l’educadora.

Estefanía Villalba, la mare del Félix, la Chloe, l’Eury i la Daeneris, confirma que els seus fills estan encantats: «Els agrada tot, no volen tornar a casa mai. Anar-hi no els costa gens, el problema és recollir-los de les activitats». Ella està molt agraïda per l’atenció de les professionals del programa: «Els tracten molt bé i s’involucren molt amb les famílies. No és només un tractament d’“Hola, com va? Deixo els meus fills a una activitat i d’aquí a dues hores vinc a buscar-los”. Hi ha integració, pregunten molt als infants i es nota l’afecte». «Redes no solament els ofereix activitats: el simple fet que algú extern els escolti i els ajudi a expressar-se també els ha anat molt bé per a l’escola», valora aquesta mare.

Amb el suport educatiu, però també amb l’emocional, intervencions socials com aquestes contribueixen a trencar el cercle de la pobresa, aquest que fa que les fills i els fills de progenitors amb pocs recursos tinguin menys oportunitats per arribar a una situació millor.

Villalba sí que confia en un futur prometedor per a la seva família: «M’agradaria, com a qualsevol mare, que estudiessin una carrera, el que ells vulguin, però que estudiïn alguna cosa, sempre que sigui de profit. Els veig arribant molt molt lluny».