Créixer a través del joc

L’aprenentatge és una necessitat inherent al creixement, però es pot aprendre de moltes maneres. Per a la pedagoga Sílvia Penón, el joc té un paper fonamental per desenvolupar aspectes tan importants com la memòria a llarg termini. El joc és, segons l’experta, part de la vida i, com a tal, l’educació l’ha de tenir en compte. Per això, el programa CaixaProinfància, a través de l’Associació Educativa Itaca, organitza cada estiu unes colònies urbanes en què el joc és el protagonista i un motor d’igualtat per a menors en situació de vulnerabilitat.

Seria possible l’existència d’un món sense joc? El joc, asseguren els experts, és totalment intrínsec a la vida humana: és tan necessari com l’aire o l’aigua. És el nostre primer llenguatge. «Aprenem a jugar abans de néixer. S’ha confirmat que ja des de l’úter hi ha balancejos en el fetus que semblen petits jocs. No naixem amb un pa sota el braç, més aviat naixem amb el joc sota el braç», assenyala Sílvia Penón, pedagoga, educadora social, experta en acompanyament familiar, joc i actitud lúdica com a recurs per a l’educació, i col·laboradora de CaixaProinfància. Aquest programa de la Fundació ”la Caixa”, a través de més de 400 entitats socials, atén famílies en situació de vulnerabilitat per promoure el desenvolupament i la integració d’infants i adolescents en l’entorn familiar, escolar i social per aconseguir que s’empoderin i trencar d’aquesta manera el cercle de la pobresa.

Aleshores, si abans de néixer ja estem aprenent a jugar i és una activitat que ens acompanya al llarg de tota la vida (fins i tot quan no en som conscients), té sentit separar l’aprenentatge del joc? «En absolut, ja que els infants coneixen el seu cos, les persones del seu entorn i el món que els envolta a través de jocs que els permeten olorar, tocar, llepar, mossegar, acariciar, mirar… La nostra manera d’entendre el món des de petits és per mitjà del joc, no només des de l’àmbit cognitiu o intel·lectual, sinó també a través dels vincles humans. Hi ha molts estudis que demostren que sense emoció i entusiasme no hi pot haver aprenentatge a llarg termini», continua Penón. A més, «el joc és pur present. Quan juguem, oblidem tota la resta. Aquesta és una de les virtuts més rellevants que té, que focalitza l’atenció en el que estem fent ara». Ni abans ni després. Perquè ens diverteix de veritat. Per a Penón, «el joc és com guardar a la butxaca una clau mestra: obre totes les portes. Però la fonamental, la que li dona més sentit i força, és la de la relació humana.

Però, què passa a l’era de la digitalització? «No és el mateix jugar a través de la pantalla que consumir-la passivament. Hi ha jocs excel·lents per a la tauleta, però no han de ser els únics, s’han de complementar amb d’altres», aclareix la pedagoga. Segons l’experta, les pantalles mai no poden substituir el joc a l’aire lliure, que entre altres coses també és essencial perquè estimula la visió perifèrica.

Els experts assenyalen que és vital per a tots els infants accedir a espais de joc fora de casa i del context escolar. Tanmateix, això no sempre és possible, sobretot per als que viuen en un entorn vulnerable. Per això són tan importants les colònies urbanes i els campaments d’estiu, espais inclusius en què tant infants com adolescents poden gaudir de moments destinats al joc en societat.

Una de les línies d’acció del programa CaixaProinfància va facilitar l'any passat la participació de gairebé 9.000 menors en colònies urbanes i campaments d’estiu. Sílvia Penón creu que aquestes activitats «són una oportunitat meravellosa per aprendre a través del joc, ja que són un motor d’igualtat, aïllen de les tecnologies, creen relacions humanes i creativitat, posen límits, ensenyen a negociar i arribar a acords, activen l’autoestima dels menors i, en resum, fomenten la riquesa de l’altre». A més, promouen el joc entre edats, ja que a les escoles el temps per al joc és limitat i se sol fer amb infants de la mateixa classe. En canvi, a les colònies es barregen diferents edats, i això és especialment rellevant perquè ajuda a afavorir l’empatia i permet aprendre a adaptar el registre lingüístic.

Nadia Prieto, coordinadora de les colònies urbanes de l’Associació Educativa Itaca, entitat de temps lliure educatiu col·laboradora de CaixaProinfància, explica que «hi ha moltes famílies amb situacions complexes que no poden cuidar els seus fills i filles ni portar-los a un altre lloc durant l’estiu, perquè treballen i no tenen una xarxa de suport. Gràcies a aquestes colònies urbanes, aquests infants poden participar en activitats en què l’oci i la diversió són l’essència».

El funcionament és senzill. «A les 9 h les famílies porten els seus fills i filles, que tenen una estona de temps lliure i després fan diverses activitats i jocs en grup. També hi ha dies en què se’n van d’excursió o a la piscina, a la platja, a parcs, i també fan activitats amb altres entitats. Més tard, mengen al mateix casal i a les 16.30 h els recullen», explica Prieto.

Al Raúl, de 8 anys, el que més li agrada és relacionar-se amb altres infants i no estar sempre amb els de la seva classe. Si li preguntes per la seva activitat preferida, ho té clar: «El futbol i el bàsquet». La Nuria i l’Ainhoa, també de 8 anys, expliquen que s’ho estan passant genial i que, gràcies al casal, han après a respectar tothom de la mateixa manera, «tant professors com altres nens i nenes». Els encanta anar a la piscina i jugar a bàsquet.

Segons les etapes de l’aprenentatge descrites per Jean Piaget, psicòleg suís especialitzat en desenvolupament cognitiu infantil que va exercir una influència transcendental en la psicologia evolutiva i la pedagogia moderna, hi ha jocs més adequats que d’altres segons l’edat. Així, mentre que quan som nadons necessitem jocs sensorials i motors, més endavant apareix el joc simbòlic, en el qual imitem rols, és a dir, aprenem a ser una cosa diferent del que som. En aquesta etapa es necessita un nivell d’abstracció més alt, ja que ens relacionem amb l’altre a través de l’empatia. «El joc permet als infants interioritzar allò que estan vivint i posar en ordre tots els inputs que reben al llarg del dia», assegura Penón. «Fins i tot en casos en què s’han patit traumes durant la infància s’utilitza el joc com a teràpia, perquè és el seu llenguatge per exterioritzar. Allò que un infant no serà capaç d’explicar d’una altra manera, serà capaç d’explicar-ho mentre juga.»

«El joc és essencial per poder arribar a entendre certs conceptes abstractes, establir rutines, aprendre a compartir o a cooperar en equip», afirma Joana Millán, directora d’Innovació, Planificació i Qualitat a l’Associació Educativa Itaca. Segons Millán, «jugant s’obtenen coneixements transversals que acaben afectant de manera directa els infants en l’àmbit acadèmic, però el joc també influeix en el seu autoconcepte i en la seva pròpia identitat, aportant-los seguretat i confiança per poder afrontar reptes». Juguem per créixer. Però jugar també té relació amb fer cas al nostre jo intern: el plaer de sentir i d’observar. Juguem perquè és divertit. De vegades, en arribar a l’edat adulta desaprenem. Perdem aquesta manera nova de mirar, carregada de creativitat. Per sort, «l’actitud lúdica es pot recuperar a qualsevol edat: la portem a l’ADN», afirma Penón. Sense joc no seríem éssers humans.