Talent sènior: un benefici per a tota la societat

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, avui dia una persona de 65 anys pot esperar viure’n 21 més, dues dècades en què, sense la jornada laboral i amb les condicions de vida actuals, se li obren més possibilitats a les quals dedicar el temps. No obstant això, la societat està preparada per incloure la gent gran com un actiu més que pot continuar contribuint al teixit social? 

El perfil de les persones grans ha canviat molt els últims anys. El relleu generacional ha propiciat canvis sobre la realitat i la percepció de la població gran. Les cures, les tasques domèstiques i fins i tot la soledat continuen sent factors importants en la vida diària de moltes persones grans. Tanmateix, l’arribada a la tercera edat de generacions més formades, amb bona salut i amb interessos socioculturals més desenvolupats suposa una evolució important del seu paper en la societat. 

«Amb el temps, canvien les nostres capacitats i, durant els últims anys de la nostra vida, està documentat que elements com la memòria poden funcionar de manera menys eficient. Però, si no hi ha cap patologia, el fonamental —el nostre talent, la nostra capacitat intel·lectual i d’aprenentatge— continua fins al final.» Feliciano Villar és catedràtic de Psicologia de l’Envelliment al Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona i coneix de prop la realitat a la qual s’enfronten avui dia les persones de més de 65 anys. 

Segons l’expert, «som societats envellides i, per tant, un dels reptes més grans de les societats que ens autodenominem desenvolupades és què podem fer amb aquests 20 o 30 anys extra que hem acumulat». Si tenim en compte l’augment de l’esperança de vida i les dades de la societat espanyola, és clar que «ens cal fomentar que les persones grans segueixin actives i participatives i que continuïn contribuint a la vida familiar i comunitària», apunta Villar; és a dir, cal que aquestes generacions puguin continuar desenvolupant les seves capacitats, interessos vitals i propòsits, i començar a considerar que el talent i la creativitat són valors que també posseeixen i que no són exclusius de les generacions joves. 

El programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”, amb més de 100 anys d’història, és un exemple ben clar d’aquest canvi de mirada social necessari cap a aquest col·lectiu. A través de les accions i les activitats que la Fundació impulsa, es promou una vellesa activa en què, tenint en compte l’heterogeneïtat actual de la gent gran, se’ls dona suport perquè duguin a terme un projecte personal propi adaptat als seus interessos i perquè gaudeixin d’una vida plena i compromesa amb la seva comunitat, a més de donar visibilitat al seu talent i promoure’l en la societat. 

La capacitat creativa es cultiva amb la pràctica, amb l’interès constant, el qual fa descobrir nous enfocaments i mantenir la ment activa. Està comprovat que, a més de desenvolupar la imaginació, contribueix a millorar l’autoestima i la capacitat de comunicació i, per tant, a millorar les relacions socials. És a dir, potenciar i afavorir aquestes habilitats creatives aporta nombrosos beneficis cognitius i és una font inesgotable d’inspiració i d’oportunitats al llarg del recorregut vital. 

Com explica el psicòleg, el context d’aprenentatge de les persones grans és més reposat i és diferent del de les persones més joves: «La intel·ligència de la gent gran i la seva capacitat d’aprenentatge no es regeixen tant per la urgència d’aprendre moltes coses en poc temps, sinó que més aviat es basen a interpretar de manera profunda els esdeveniments i a trobar sentit a la vida». 

En el programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa” s’aposta fermament per promoure aquests valors creatius, i per aquesta raó s’han incorporat una sèrie de tallers orientats a fomentar la creativitat i la imaginació de la gent gran. Aquesta línia s’uneix a les ja existents: «Manteniment i millora de la salut física i prevenció de la fragilitat», «Foment del desenvolupament personal», «Millora de les competències digitals» i «Participació social i comunitària». 

Paral·lelament a les novetats, una de les iniciatives creatives més consolidades dins del programa de Gent Gran és el Concurs de Relats Escrits per Gent Gran que organitza la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb Radio Nacional de España. Es tracta d’un certamen participatiu i il·lusionant que dona valor al talent sènior i, sobretot, a la manera de veure el món a través de tota aquesta experiència de vida acumulada. A més, des del principi el jurat inclou dos escriptors reconeguts: Soledad Puértolas i Fernando Schwartz. 

El relat guanyador de l’edició del 2023 va ser La abuela, de Chelo Cameselle (Madrid), un text que recull les relacions intergeneracionals en la família a través d’una història plena de màgia que parla sobre la importància de la transmissió de l’afecte a les noves generacions. Es pot dir que la seva vocació d’escriptora és tardana perquè ha estat ara —com ha passat a moltes dones de la seva edat— que ha pogut explorar i desenvolupar tota la seva capacitat creativa: «Jo escrivia des de petita, però no vaig pensar mai que pogués tenir cap resultat o validesa. I molt menys en aquella època». 

Motivada per la seva professora del taller d’escriptura, al qual assisteix regularment a Pozuelo, va presentar el seu text al concurs. Guanyar l’edició del 2023 ha estat per a Cameselle un al·licient més per reivindicar el talent de les persones de la seva edat: «És importantíssim ara més que mai perquè els 70 d’ara no són com els d’abans, que semblava que estaves ensopit o de retirada. Ara estem més actius i necessitem espais per compartir les nostres inquietuds i interessos». Aquesta possibilitat que li ofereixen els tallers de trobar-se amb altres persones de la seva generació és una experiència molt enriquidora en què fins i tot aflora la inspiració literària, com ella mateixa afirma: «La gent explica les seves vivències i jo em quedo amb la boca oberta escoltant les seves històries i la vida que han tingut. Donaria per fer centenars de relats». 

La importància d’aquests espais i llocs de trobada per a la gent gran fora de la llar i de l’àmbit familiar és fonamental perquè contribueixen a la seva sociabilitat i potencien el desenvolupament de les seves habilitats creatives: «Cal que els proporcionem oportunitats perquè se segueixin formant i espais perquè puguin continuar aplicant aquests talents que han adquirit al llarg de tota una vida», assegura Villar. 

En el programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa” això ho tenen molt present i ho posen en pràctica en la seva àmplia xarxa de centres (actualment, un total de 635 a tot Espanya, entre els que són propis i aquells en conveni amb diferents administracions). En aquests centres s’imparteixen tallers, cursos i activitats creats per experts específicament per a la gent gran i que, tenint en compte l’heterogeneïtat d’aquest col·lectiu, volen respondre als seus diferents interessos i inquietuds. Malgrat això, tota la programació parteix de la mateixa premissa: facilitar que cada persona pugui dur a terme el seu projecte personal, i alhora promoure que participi activament en la societat. 

Iniciatives com aquestes, centrades a potenciar el talent sènior, contribueixen a la lluita contra l’edatisme i l’estereotip tan generalitzat que les persones grans ja no són útils per a la societat i que no poden aportar el que aporta una persona jove. Cultivar el benestar de les persones grans i aconseguir que visquin una vellesa enriquidora és una inversió de futur per a totes les generacions, en paraules de Feliciano Villar: «Tant de bo que com a societat puguem afrontar aquest repte d’una manera seriosa i fugir d’idees de la vellesa com a pèrdua, com a persones que ja no són vàlides o que són totalment improductives per a la societat. Al revés, hem de veure la gent gran no com una càrrega, sinó com un recurs per a tota la societat».