Simular la vellesa: un vestit per potenciar l’empatia dels cuidadors

Un estudi pioner —basat en la utilització d’un vestit que limita la mobilitat i disminueix la força, la coordinació, la destresa i la percepció sensorial de qui l’utilitza— simula com l’envelliment afecta la vida diària de la gent gran. La iniciativa, seleccionada a la convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, ajuda a potenciar l’empatia dels professionals sociosanitaris de les residències perquè prestin unes atencions de qualitat més humanes i properes.

«Quants anys voleu que em posi al damunt avui?», fa broma Gema Postigo García, fisioterapeuta de la residència de gent gran Reina Sofía, de Las Rozas (Madrid), amb la Luz i la Teresa, dues de les dones que viuen al centre. Ella és una de les professionals que han participat en aquest projecte tan innovador, que tracta de potenciar l’empatia del personal sociosanitari a partir de l’ús d’un vestit que simula els efectes de l’envelliment en les persones que se’l posen. L’estudi, que va ser ideat inicialment per Stefan Walter, ha estat desenvolupat per Rosa María Martínez Piédrola i altres investigadors de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC), juntament amb Fernando Martínez Cuervo, de la Conselleria de Drets Socials i Benestar del Principat d’Astúries.

La investigació va ser seleccionada a la convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials de l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” el 2019. És la primera vegada que al nostre país es duu a terme un projecte d’aquestes característiques, que mesura la importància de l’empatia en l’atenció. «Fins ara —reflexiona Martínez Piédrola— el que s’havia procurat era que els professionals tinguessin una formació tècnica, i això és fonamental, però en el cas del tracte vers la gent gran l’empatia fa possible una atenció molt més humana i propera».

El vestit, que ja s’havia utilitzat abans amb èxit en la formació de professionals de ciències de la salut, està constituït per múltiples components i té un pes total que s’acosta als 20 kg repartits per diferents parts del cos. La persona que el porta experimenta una limitació de la mobilitat, la destresa i la percepció sensorial. «L’efecte que produeix el pes és la disminució de la velocitat i la mobilitat i, a més, repercuteix en la capacitat cardiorespiratòria de la persona», explica la investigadora. Al vestit, s’hi sumen unes ulleres que simulen diferents patologies visuals, com ara cataractes o glaucoma, i uns cascos que redueixen l’audició.

Experimentar el pas del temps

L’ús del vestit provoca, entre altres efectes, alteracions sensorials. Els canvis en la vista i l’oïda limiten la capacitat cognitiva, social i funcional de la persona que el porta. Tot i que el pas del temps no afecta totes les persones de la mateixa manera, «des del mateix moment en què naixem ja estem envellint», recorda Martínez Piédrola. «Tot el nostre cos, les estructures i les cèl·lules es van desenvolupant progressivament i, a partir de certes edats, aquest envelliment comença a afectar la capacitat cardiorespitaròria, l’aparell locomotor i els òrgans dels sentits, entre altres coses.

En part, aquestes limitacions són les que han sentit en primera persona els sociosanitaris que han participat en el projecte. «Era molt curiós perquè, a mesura que anaven fent les activitats amb el vestit posat, els mateixos professionals veien per què les persones amb les quals treballen diàriament triguen tant a vestir-se, per què els han de repetir tantes vegades les coses o per què es cansen. El vestit és molt efectiu per comprendre molt millor la situació de la gent gran», defensa l’experta.

Postigo García ho corrobora: «L’experiència és molt bona. Descobreixes totes les dificultats que tenen els residents a l’hora de moure’s a causa de les seves diferents patologies i en prens consciència. El que més em va sorprendre no va ser la limitació articular que pots tenir amb el vestit, sinó fins a quin punt sents com minva la capacitat respiratòria».

En el lloc de l’altre

Amb el títol Millorar l’empatia vers la persona gran mitjançant la simulació de la vellesa, aquesta recerca es va dur a terme a quatre residències de gent gran ―dues de la Comunitat de Madrid i dues del Principat d’Astúries― amb professionals d’atenció directa, com ara auxiliars, fisioterapeutes, infermeres i terapeutes ocupacionals. «Totes les persones que hi van participar van rebre prèviament una formació sobre la importància de l’empatia i, a continuació, la meitat es van posar el vestit i van fer diferents activitats quotidianes, com ara pujar escales, utilitzar l’ascensor, estirar-se al llit i intentar aixecar-se o collir alguna cosa de terra», explica Martínez Piédrola.

La rellevància d’aquest estudi rau en les possibilitats que té a l’hora d’augmentar la qualitat de vida. Gràcies a l’empatia, desenvolupem habilitats com la comprensió, el respecte i l’escolta activa. Segons alguns estudis és, de fet, un factor que influeix de manera significativa en les atencions i en el tracte humà, i que repercuteix en la satisfacció de la gent gran, millora les seves dades clíniques i augmenta el seu benestar físic, social i emocional. «Un dels beneficis que se’n deriven és una atenció molt més personalitzada, perquè la persona cuidadora es posa a la pell de la persona gran i comprèn molt millor les seves limitacions i els seus problemes», comenta.

Però no solament és això. L’increment de l’empatia repercuteix positivament també en el mateix professional ja que disminueix els nivells d’ansietat, depressió i hostilitat. «En posar-se en la situació de la persona, la relació és molt millor. S’ha vist que en molts casos disminueixen els nivells d’estrès i millora la qualitat de vida dels mateixos cuidadors».

En el cas concret de Postigo García, per exemple, ha canviat la manera de veure la seva feina. «Per la meva professió de fisioterapeuta ja sabia quines limitacions té la gent gran tant pel que fa les articulacions com a la capacitat pulmonar, però ara les entenc molt millor. Abans de posar-me el vestit no m’adonava de totes aquestes dificultats. Tot i que sempre els he d’exigir, vaig aprendre a ser molt més pacient».

L’augment de l’empatia

Els resultats de l’estudi —en el qual també han participat els investigadors de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) Marta Pérez de Heredia Torres, Sergio Serrada Tejeda i Rebeca Montes Montes― posen llum sobre aquesta qüestió. «La conclusió fonamental ha estat que els professionals que han utilitzat el vestit han experimentat un augment de l’empatia en termes generals i, de manera més específica, del seu component cognitiu i la seva percepció personal», assenyala Martínez Piédrola.

Traduït en xifres, segons l’escala d’empatia mèdica de Jefferson en la versió per a professionals sanitaris, els que van fer aquesta prova van millorar en un 14,5 % les seves habilitats empàtiques globals, van augmentar en un 5 % les habilitats cognitives empàtiques que consideren la perspectiva de la persona gran i van incrementar fins a un 15 % els aspectes relacionats amb la identificació de les emocions de la gent gran.

«Nosaltres intuíem que augmentaria l’empatia, però hem vist que ho ha fet a uns nivells força apreciables», assenyala l’experta, que a més subratlla una dada «que va més enllà del que és tècnic: la satisfacció dels mateixos professionals d’haver tingut aquesta experiència». I aquesta satisfacció també ha arribat a les persones que reben les atencions. «Els residents em diuen que han notat que soc una mica més pacient amb ells —explica la fisioterapeuta— i que a l’hora de fer un exercici els exigeixo una mica menys».

A partir d’ara, les possibilitats d’aquest reeixit experiment són múltiples. «La idea seria ampliar la mostra i portar l’estudi a més residències de tot Espanya. Mentrestant, nosaltres el continuarem utilitzant en la formació dels futurs professionals sanitaris. Aquestes dues vies serien molt interessants», reflexiona Martínez Piédrola abans d’ajudar Postigo García a rejovenir-se traient-se el vestit «d’any en any, peça per peça» i guardar-lo a la seva maleta.